La jutgessa del TSJC “no va voler aclarir” l’ordre de l’1-O
Pérez de los Cobos sosté que va alertar-la que Trapero s’escudava en la convivència ciutadana
Admet que quan afirma que el major estava “alineat” amb Puigdemont és “una percepció personal”
“Vostè manté algun rancor o animadversió amb el major Trapero per haver-lo rebutjat com a coordinador policial de l’1-O?” És la darrera pregunta que li va formular l’advocada de l’excap policial, Olga Tubau, en un exhaustiu interrogatori al coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, ahir en la sisena sessió del judici a l’Audiencia Nacional.
“Cap”, va respondre el coronel, el qual va haver de matisar totes les acusacions que el dia anterior, amb un còmode interrogatori del tinent fiscal, havia fet contra el major, per a qui la fiscalia demana 11 anys de presó per rebel·lió. Pérez de los Cobos va admetre que quan va afirmar que el major “estava alienat amb Puigdemont” és fruit d“’una percepció personal” i que no té suport documental o material per provar-ho.
El coronel va mantenir, però, el seu relat que la “desconfiança” vers el major anava a més, i ahir va desvelar que després de la Junta de Seguretat, del 28 de setembre, aquella tarda va demanar una reunió amb la magistrada del TSJC, Mercedes Armas, autora de la resolució que ordenava als tres cossos policials aturar l’1-O, perquè “aclarís” el seu mandat, ja que Trapero i el govern “en feien una lectura esbiaixada del que deia de preservar la convivència ciutadana” per no actuar el dia de la votació. La magistrada, segons el coronel, no li va fer cas, tot dient, segon ell, que la part dispositiva era la important, i refermant-ho amb l’expressió “l’aigua mulla”. Davant les insistents preguntes de la penalista, De los Cobos també va admetre que el major, en la seva intervenció en la Junta de Seguretat, davant dels governants catalans i espanyols, va dir que “els Mossos complirien amb la llei, com sempre”.
Una segona novetat desvelada ahir pel coronel de la Guàrdia Civil és que va ser el llavors secretari d’estat per la Seguretat, José Antonio Nieto, qui va ordenar a la policia espanyola i a la Guàrdia Civil que anessin als centres de votació, en veure “la inacció dels Mossos”. En el judici al Suprem, Nieto va indicar que eren els caps policials sobre el terreny els qui decidien el material antidisturbis a usar. Pérez de los Cobos va reiterar ahir que no tenia cap responsabilitat de comandament, i, sobre la pregunta de per què no va indicar al fiscal superior o a la magistrada Armas que “apartessin” Trapero del dispositiu com ell faria, va respondre que no volia “immiscir-s’hi”.
Avui el judici contra l’exdirecció policial continua amb l’interrogatori del comissari dels Mossos Ferran López. De los Cobos va dir ahir que “no sabia” que López era la mà dreta de Trapero, i va afegir-hi que “les ordres no es donen de manera col·legiada, per això es cobra més”, per treure valor al pla de l’1-O signat per la prefectura dels Mossos.
El correu dels centres i Millo
El coronel Diego Pérez de los Cobos va insistir que el binomi dels Mossos “no era correcte”, ja que podrien haver anat a més centres i no quedar-se estàtics. “Els 8.000 agents de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil van fer el que vostè diu i només van poder actuar en 113 centres de 2.300?”, li va retreure l’advocada de Trapero davant les seves afirmacions “genèriques”.
Olga Tubau també li va preguntar per què l’exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo l’1-O al migdia va mostrar en roda de premsa la llista de 233 centres del correu de Mossos en què els demanava suport, mentre que De los Cobos afirma que van actuar separats. “Havíem de salvaguardar la relació amb els Mossos, confiava que tornessin al costat bo”, va cloure.
