Talls de llum contra Macron

Després de 47 dies de vaga il·limitada, els treballadors del sector ferroviari i dels transports metropolitans de París van tornar a la feina la setmana passada. El final de la vaga de transports més llarga de la història recent de França coincidia amb un retrocés de les protestes. Semblava que el president Macron i tota la seva gent podien, finalment, cantar victòria en la pugna per la reforma de les pensions.

Tanmateix, la petició dels vaguistes en els transports que altres sectors “agafessin el relleu” ha estat escoltada. En nombroses professions s’han multiplicat darrerament les accions xocants: els advocats, per exemple, llancen les seves togues negres davant de la ministra de Justícia; els professors construeixen parets amb vells manuals escolars a l’entrada dels organismes educatius... Una d’aquestes pràctiques, però, ha suscitat gran controvèrsia en els mitjans francesos: els talls de llum focalitzats.

El 21 de gener, militants de la CGT Energia van tallar l’electricitat a la zona de l’aeroport d’Orly i del mercat a l’engròs de Rungis, el més important del país. Habitants i comerços del sud de la regió parisenca també en van resultar afectats. Els assalariats de la central hidroelèctrica Grand’Maison (centre-est) van paralitzar aquell mateix dia al vespre la producció de la planta més gran de França, que va quedar bloquejada durant uns quants dies.

Bloquejos en centrals nuclears i en plantes logístiques, baixades de producció en centrals tèrmiques... És llarga la llista de les accions dels vaguistes en el sector de l’energia. Una de les més polèmiques va tenir lloc quan una quinzena dels quals, amb la cara tapada, van entrar a la seu de la CFDT a París i van deixar sense llum aquesta moderada organització sindical, que s’ha retirat de les protestes. Menys criticades han estat les accions de desobediència que han permès a famílies modestes recuperar el corrent després que els el tallessin per impagament.

“Volem fer-nos escoltar amb l’apropiació de la nostra eina de treball”, assegura Yoann, militant de la CGT Energia. Aquest vaguista, que va participar en el tall que va deixar sense llum el mercat de Rungis, defensa que “fan falta accions més dures que simples marxes a la capital, que són habituals des de fa més d’un any, quan va emergir el moviment dels armilles grogues”. Reconeix, però, que amb aquestes pràctiques corren el risc de guanyar-se l’antipatia de l’opinió pública. Conscient d’això, Macron ha demanat fermesa davant “la radicalitat d’alguns bloquejos”.

Tanmateix, aquests talls de llum no són cap novetat a França, ja que eren habituals als anys cinquanta i seixanta, quan els treballadors de les elèctriques feien vaga. “Aquestes accions havien desaparegut en les últimes dècades com una autolimitació de la vaga a canvi de més influència dels assalariats. Però la desaparició del diàleg social en el 90% de les empreses ha comportat el retorn d’aquestes pràctiques més conflictives”, explica el sociòleg Erik Neveu, autor del llibre Sociologie des mouvements sociaux, traduït al castellà. Segons aquest professor emèrit a l’institut d’estudis polítics Sciences Po Rennes, “un dels reptes de les accions col·lectives és atreure l’atenció dels mitjans [...]; per això cal sorprendre o impactar inventant formes de violència ritual (simbòlica) i gestos humorístics”.