Els britànics ja són fora de la Unió Europea (UE) i, malgrat que el Brexit ha centrat l’actualitat política en els darrers anys, la complexitat del procés ha conferit una aura d’incomprensió, cansament i llunyania a aquest històric divorci. Però la marxa del Regne Unit no resulta indiferent als europeus, que sovint es pregunten com els afecta tot plegat i quan s’acabarà aquesta saga interminable.
Poca cosa. Els britànics ja no tindran cadira a les institucions de la UE, però, a efectes pràctics, continuen dins del bloc. És a dir, ara ja han firmat els papers del divorci i, mentre es posen d’acord sobre quin tipus de relació volen tenir, tots dos conviuran com a mínim aquest any amb la intenció de tallar el cordó umbilical definitivament a partir del 2021.
Ciutadans i empreses hauran de parar atenció els pròxims mesos a com es negocia l’acord de futures relacions, en què es decidiran els nous lligams entre el bloc europeu i el Regne Unit en àmbits com ara el comerç, el moviment de persones, el transport, l’educació i la seguretat.
D’entrada, sí. Tanmateix, la Comissió Europea, encarregada de negociar el nou acord en nom dels 27 estats de la UE, ja ha avisat que no veu factible tenir-ho tot a punt el 2020 per la quantitat de qüestions que s’han de tractar, i es mostra partidària d’ajornar la sortida. Per contra, el govern de Boris Johnson no en vol ni sentir a parlar. La seva promesa electoral de completar el Brexit no quadra amb una demora encara més llarga del trencament definitiu.
Brussel·les i Londres s’han marcat l’1 de juliol com a data de referència per valorar si són a temps de negociar totes aquestes qüestions. Si tots dos ho volen, poden decidir llavors ajornar la transició un o dos anys més.
No, si no volen. Tots els europeus que estiguin residint a l’illa britànica fins a finals del 2020 (si no es prorroga la transició) mantindran intactes els drets que tenen ara la resta de la seva vida. Així ho marca l’Acord de Retirada, que també permet la reunificació familiar i concedeix els mateixos drets als fills de tots aquests residents, encara que neixin a partir del 2021. Entre els drets que es conserven, per exemple, hi ha la sanitat, les pensions i altres prestacions de la Seguretat Social.
Per gaudir d’aquests drets hauran de demanar l’estatus de resident si ja fa 5 anys que viuen al país o el de “preresident” si fa menys que hi són. Accediran al primer un cop compleixin aquests cinc anys. No hauran de pagar cap taxa per fer aquests tràmits.
El mateix. Tindran dret a continuar-hi vivint, treballant o estudiant com fins ara. I no caldrà que facin cap tràmit a banda dels que ja feien fins ara per residir al territori català.
Llavors les condicions de residència podrien ser diferents. En els pròxims mesos, Londres i Brussel·les hauran de pactar quins drets concedeixen als ciutadans.
Almenys fins al 31 de desembre del 2020, no caldrà visat i es podrà gaudir del roaming igualment. A partir de l’any vinent, tot dependrà de les condicions d’entrada que acordin el Regne Unit i la UE.
No, el Regne Unit forma part de l’Espai Europeu d’Educació Superior i la sortida de la UE no implicarà canvis en titulacions universitàries oficials.
Al llarg d’aquest any, sí. Quan s’acabi la transició, però, no hi ha cap garantia que el Regne Unit continuï en aquest marc de cooperació judicial entre estats que facilita les extradicions.
L’acord de pau a Irlanda del Nord estableix l’absència d’una frontera física amb Irlanda. La reimposició de controls pel Brexit podria revifar el conflicte.
No. El penyal és l’altra frontera terrestre entre el Regne Unit i la Unió Europea un cop el Brexit es faci efectiu, però no hi ha previst cap estatus especial si no s’arriba a un acord de noves relacions.
Les dues parts intentaran que no, però s’haurà de negociar. Unes 15.000 persones, la majoria provinents d’una zona pròxima amb alts nivells d’atur, entren a Gibraltar cada dia des de l’Estat per treballar-hi gràcies a les lleis europees que garanteixen la lliure circulació. La incògnita sobre quin règim de mobilitat acordaran Londres i Brussel·les en aquest enclavament estratègic preocupa especialment. Londres està determinat a negociar en nom de tot el seu territori l’acord de relacions futures, inclòs Gibraltar.
El govern espanyol tindrà un paper destacat en les negociacions sobre tot allò que afecti Gibraltar, atès el seu històric reclam d’aquest territori. Els socialistes amenacen de vetar el pacte si la seva aplicació al penyal els sembla perjudicial per a l’Estat. Per evitar arribar fins a aquest punt, l’executiu de Pedro Sánchez ja ha iniciat contactes bilaterals amb el govern de Boris Johnson per temptejar el terreny i preparar aquestes negociacions. D’entrada, Madrid reclama una relació “estreta i justa”.
Tècnicament, no. En l’hipotètic cas que no volgués afrontar el Brexit definitiu, hauria de demanar la readmissió a la UE.
Sobre el paper, a finals del 2020. Ara bé, el volum i la complexitat de les negociacions faran molt difícil que l’any vinent es pugui girar full. Durant les discussions del divorci ja es van donar diverses pròrrogues, de manera que no es pot descartar que el drama del Brexit vagi encara per llarg.