L’independentisme exigeix de nou el mediador internacional
Torra diu que té el mandat del Parlament i convocarà la taula d’entitats i partits independentistes per vehicular la demanda
Agraeix a una delegació d’electes de la Catalunya del Nord el suport rebut
L’endemà de conèixer de viva veu la negativa del president espanyol, Pedro Sánchez, a incorporar la figura d’un mediador internacional en les negociacions polítiques entre Catalunya i Espanya, el president de la Generalitat, Quim Torra, va reiterar ahir davant d’una delegació de càrrecs electes de la Catalunya del Nord que mantindrà ferma aquesta exigència a l’executiu espanyol. Ho va justificar per l’aprovació dijous al ple del Parlament d’un dels punts d’una moció impulsada per JxCat i que va defensar la diputada Gemma Geis, que va tenir el vot a favor de la CUP i ERC. El republicà Sergi Sabrià ho va deixar clar: “Ens agradaria afegir també un mediador internacional” a les negociacions, però va matisar que aquesta “tampoc pot ser l’excusa per deixar de seure, per deixar de parlar i per no continuar negociant”.
Torra va assegurar que l’aprovació de la moció a la cambra “ara és d’obligat compliment per a nosaltres” i, per aquest motiu, va anunciar que la setmana vinent convocarà la taula d’entitats i partits independentistes una altra vegada per establir i acordar quines seran “les següents passes en tot aquest procés de negociació” tenint en compte aquesta resolució parlamentària per afrontar la segona trobada amb Sánchez prevista per a aquest mes.
El president de l’executiu català va agrair a la vintena de representants de càrrecs electes de la Catalunya del Nord, als quals va rebre al Saló Torres Garcia, el seu suport als “catalans del sud” per fer possible el referèndum de l’1-O i també per “no defallir i estar al costat” en la defensa dels drets fonamentals i les llibertats, tot donant valor al fet que ho van fer des de tots els colors polítics. En el seu agraïment per aquesta “màxima fraternitat”, que al seu parer s’ha intensificat en els últims anys, Torra també va recordar que per ell “els Pirineus no separen res, sinó que són el centre de tot”.
Les mostres de solidaritat des de la Catalunya del Nord han sigut constants els últims anys, amb iniciatives com ara el manifest firmat el setembre del 2017 per l’associació de batlles del Sindicat Intercomunal per a la Promoció de les Llengües Occitana i Catalana (Sioccat), que agrupa 129 municipis de les comarques del Rosselló, el Capcir, l’Alta Cerdanya, el Vallespir, el Conflent i la Fenolleda, que dona suport als més de 700 alcaldes de la Catalunya del Sud investigats per la justícia espanyola. O també un altre manifest, que van firmar més de 85 càrrecs de diversos municipis dels Pirineus Orientals, en què es demana respecte a les llibertats fonamentals de la ciutadania i el final de “repressió” contra els representants legítims escollits pel poble català.
L’alcalde de Pesillà de la Ribera, Jean-Paul Billès, va explicar que no podien entendre ni acceptar la vulneració de drets fonamentals, com ara el de la manifestació i lliure opinió ni les condemnes “desproporcionades” per haver deixat anar a votar. I va alertar que “si aquests drets són vulnerats a Catalunya poden ser-ho a tot Europa i arreu del món”, argument compartit pel vicepresident del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, Nicolas Garcia, que hi va afegir que el conflicte “només es pot arreglar amb democràcia, donant la paraula a la gent”. El senador dels Pirineus Orientals François Calvet va lamentar que el que s’ha viscut arran de l’1-O recorda temps passats, i va deixar clar: “No ens poden fer callar ni ho hem fet”, cosa que va denunciar al Senat.
L’autodeterminació: “Ara i aquí”
El president de la Generalitat va tornar a fer una crida a la “força de la unitat independentista” per defensar davant del govern espanyol “el dret dels catalans a decidir lliurament el seu futur”. Malgrat els pocs resultats de la primera reunió amb Pedro Sánchez en relació amb les principals demandes de les forces independentistes sobre el dret a l’autodeterminació i l’aprovació de la llei d’amnistia, va assegurar que hi continuaran insistint perquè “nosaltres no serem els que deixarem l’autodeterminació per a més endavant; és ara i aquí”. Per aquest motiu va assegurar que l’objectiu de les pròximes trobades serà com concretar-ho i va reclamar que s’ha de fer sense “paralitzar-nos per la repressió ni doblegar-nos”.