Irlanda trenca un cordó

Sovint s’abusa de l’adjectiu però, aquesta vegada, en les eleccions generals del 8 de febrer a la República d’Irlanda, sí que es pot parlar d’una victòria històrica del Sinn Féin, partit d’esquerres fundat el 1905 amb l’objectiu d’aconseguir la independència de l’illa del domini britànic. Els resultats –els nacionalistes van quedar primers amb el 24,5% dels vots– no només confirmen la fallida del bipartidisme representat pel Fine Gael i el Fianna Fáil, les dues forces de centredreta que s’han alternat al poder des de fa un segle, sinó que obren el camí a la convocatòria d’un referèndum per a la unificació de l’illa, tal com recull el programa del Sinn Féin.

En aquest sentit, s’ha interpretat la victòria dels nacionalistes com la primera rèplica del Brexit, com un efecte col·lateral de la decisió britànica de tallar les amarres amb Europa. Vist així seria, en realitat, la tercera rèplica si tenim en compte que, en les eleccions generals britàniques del desembre passat, els nacionalistes irlandesos (contraris a la sortida de la UE) van guanyar per primer cop als unionistes al nord de l’illa, i que l’SNP va arrasar a Escòcia amb la promesa de convocar un segon referèndum d’independència si es consumava el Brexit. Amb tot, s’ha assenyalat també que ni el Brexit ni el referèndum per a la unificació de l’illa –una consulta, per cert, ja prevista en els Acords de Pau de 1998 a Irlanda del Nord i que el setmanari The Economist veu com una “possibilitat real” en el termini d’una dècada– han estat al cor de la campanya electoral. Certament, són les propostes en política social –la congelació del preu dels lloguers, la millora de la sanitat, la pujada d’impostos als rics i a les multinacionals– el que ha seduït un electorat, sobretot jove, que se sent marginat dels beneficis de la recuperació econòmica que va seguir al crac financer del 2008.

I hi ha encara un altre factor que explica l’èxit del Sinn Féin, braç polític de l’IRA durant els Troubles (1968-1998), els anys de plom a Irlanda del Nord: la desvinculació de la lluita armada, l’obertura a Europa i la participació en el joc democràtic institucional al nord i al sud de la frontera l’han rehabilitat del seu passat violent i l’han homologat en el tauler polític.

El Sinn Féin ha trencat un cordó. Ara s’arrisca a veure alçar-se’n un altre, el sanitari, per apartar-lo de les negociacions de govern. El Financial Times alerta que l’exclusió suposaria una oportunitat perduda per abordar els reptes interns i recordava el salt protagonitzat per Irlanda, actual contribuent net de la UE, cap a una “societat liberal europea”, amb l’avortament i el matrimoni gai legalitzats. ”Si el Sinn Féin pot garantir que ha deixat el seu passat [violent] enrere, aquestes eleccions poden arrossegar el sistema polític, també, cap al segle XXI.”