L’Iran celebra eleccions legislatives esbiaixades a favor del bloc conservador

L’Iran va dur a terme ahir eleccions legislatives en un ambient de descontentament social per la greu situació econòmica que viu el país i l’apatia de bona part de l’electorat, que, com que tenia vetats bona part dels candidats reformistes, no espera sinó la victòria del bloc més conservador.

Els prop de 58 milions de ciutadans amb dret de vot tenien per escollir 7.150 candidats, la meitat dels que s’hi havien inscrit. La purga de reformistes és encara més profunda que en els comicis anteriors, fins al punt que 75 dels actuals diputats reformistes i moderats han estat vetats aquest cop pel Consell de Guardians. Aquest corrent, que va dominar el Parlament durant la legislatura anterior i que es presenta amb la llista Coalició per l’Iran, encapçalada pel clergue i exvicepresident Majid Ansari, arriba a les eleccions molt afeblit.

Els conservadors de L’Iran amb el Cap Alt, de l’antic alcalde de Teheran i excomandant de la Guàrdia Revolucionària Mohammad Baqer Qalibaf, en canvi, són els principals favorits en aquestes eleccions legislatives.

Les circumstàncies especials d’aquestes eleccions feien témer al govern una baixa participació, inferior al 62% del 2016, que afebliria la credibilitat del règim. Per això, el líder suprem, Ali Khamenei, ha fet crides aquesta setmana a una participació massiva que deixi en evidència “les trames vicioses dels EUA i del règim sionista contra l’Iran”. Khamenei ha assegurat que votar és “un deure religiós”. En la mateixa línia, el comandant en cap de la Guàrdia Revolucionària, Hossein Salami, va dir dijous, durant la jornada de reflexió, que el poble iranià “sorprendrà el món” amb la seva assistència a les urnes i que cada vot serà “una bufetada a un enemic que espera que la gent no participi en les eleccions”.

Els observadors preveuen que la participació més alta es concentri en l’electorat més conservador, mentre que l’abstenció predominarà entre els sectors reformistes, especialment a les zones urbanes com Teheran, on no es van veure cues als col·legis electorals. Més que per la previsible composició del Parlament, els ciutadans estan més preocupats per la crisi econòmica que viu el país des que els EUA van imposar, de nou, sancions a l’Iran després que el president nord-americà, Donald Trump, retirés Washington el 2018 del pacte nuclear multilateral amb Teheran.

Aquestes són les primeres eleccions que es fan a tot l’Iran des de la reimposició de sancions. Justament ahir, els EUA van anunciar càstigs contra cinc alts càrrecs iranians per haver vetat la participació de veus crítiques amb Khamenei.