L’exili insta a un nou embat

Tot un reconfortant bany de masses per als exiliats, i alhora una injecció de moral per reprendre el repte independentista. Més de 200.000 persones, segons el recompte final del Consell per la República, que havia fet curt amb la xifra de 150.000 donada inicialment, van col·lapsar ahir, fins a provocar que se’n tanqués l’accés, l’esplanada del Parc de les Exposicions de Perpinyà per donar la benvinguda en terres catalanes a tres de les principals figures de l’exili republicà, ara amb llibertat de moviments gràcies a la immunitat que, a tota la UE tret de l’Estat espanyol, els dona la seva condició d’eurodiputats. Dos anys i gairebé quatre mesos després d’haver marxat del país per no ser detinguts, el president Carles Puigdemont i els seus consellers Toni Comín i Clara Ponsatí van rebre l’escalf del moviment independentista més a prop que mai de la Catalunya del sud, en un acte que també va servir per agrair a la del nord el seu suport, clau per al procés –per custodiar i proveir, per exemple, les urnes en els mesos previs a l’1-O, i per ajudar en els primers dies rumb cap a l’exili–, i exigir el final de la repressió, amb la lectura de diversos missatges dels presos i altres exiliats.

L’acte, això sí, va acabar amb una crida inequívoca de l’aclamat Puigdemont: “Preparem-nos”, va proclamar diverses vegades. Anunciava així un nou embat per mirar d’implantar una república en què “no hi sobra absolutament ningú”, recalcava, i va legitimar totes les estratègies per arribar-hi, si bé va reclamar que es “coordinin millor” les accions, com va passar l’1-O. En aquest sentit, Puigdemont, que va evitar cap referència explícita al procés de diàleg obert entre governs, va recordar que l’Estat només escoltarà la veu del poble català si està mobilitzat, i per això va reclamar que s’estigui “en un estat de mobilització permanent”. Això sí, també va evitar implicar el govern en la croada –en la línia del que el president Artur Mas, també present ahir, havia subratllat en dies anteriors– i va voler encomanar als Consells Locals per la República la tasca fonamental de teixir una xarxa “que controli efectivament el territori”. “Ja no ens aturarem com a poble que vol ser lliure. I ja no ens aturaran”, cloïa.

El seu discurs, en tot cas, no va ser pas allunyat del que havia deixat caure abans l’exvicepresident Oriol Junqueras en un missatge enregistrat des de la presó, en què va fer una crida a aprendre de l’1-O per preparar un proper embat que “ha de ser definitiu”. “Quan som molts, quan actuem coordinats sense retrets i sense confondre l’adversari, tenim prou força per obligar l’Estat a fer coses que per si mateix mai no hauria volgut fer”, presumia, i posava d’exemple que el govern espanyol ha admès la naturalesa política del conflicte i s’ha vist obligat a endegar una taula de diàleg amb el català.

Des de Ginebra, en la mateixa línia, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, també va demanar en un vídeo enregistrat “posar fi als debats interns” per no “multiplicar” els efectes de la repressió, ja que creu que tothom ja té clar quin és l’adversari polític. A més, va posar l’accent, com Junqueras, en el fet que no s’ha de renunciar a la tasca de ser “molts més” per guanyar. Ahir van ser, això sí, les dues úniques veus que es van sentir d’ERC, que va enviar a Perpinyà una discreta delegació formada pel seu representant al CpR, Isaac Peraire; la portaveu al Parlament, Anna Caula, i el líder a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, que en una atenció prèvia als mitjans va definir l’acte com el “contrapunt necessari a la taula de diàleg”, i va considerar una “evidència” que cal seure, però també mobilitzar-se, mentre constatava la presència de molts republicans, per exemple amb la campanya Free Junqueras. Mentre que la CUP directament no hi va enviar ningú de manera oficial, ja que havia denunciat que entreveia “partidismes” en l’acte, sí que hi va ser una de les seves branques, Poble Lliure, que sí que forma part del govern del CpR, i que ahir va subratllar la necessitat de “construir institucionalitat republicana”.

En tot cas, el protagonisme l’acaparaven indiscutiblement els tres eurodiputats de JxCat, i a Perpinyà no hi va faltar cap dirigent ni càrrec electe de la formació, començant pel president Torra i els seus consellers al govern. El públic, és cert, va aplaudir els discursos dels republicans, però no pas tant com el de Ponsatí, que, visiblement emocionada pel retorn en el que era el seu primer gran míting polític, justament va posar en dubte la utilitat del diàleg forçat per ERC. L’exconsellera, de fet, va qualificar d’“enganyifa” que es pretengui utilitzar-lo com a via cap a la independència. “No ens deixem entabanar per fotografies de taules d’enganyifa que només pretenen fer guanyar temps a Pedro Sánchez”, etzibava, amb la seva coneguda contundència, en un discurs molt en sintonia amb el que expressava també davant la premsa la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie. Ponsatí insistia, a més, en la crida general ahir: “Ens hem de preparar per al proper embat per alliberar-nos de l’Estat, a les institucions i al carrer.” “Com a electes, hem d’estar a les vostres ordres”, puntualitzava igualment, en tot cas.

També Comín s’afegia a les veus que assenyalen un nou desafiament a l’Estat, i constatava que caldran “més accions, compromisos i sacrificis” per avançar, sempre des de la democràcia i la lluita no violenta. “Tot això s’ha de preparar, no s’improvisa; necessitem condicions perquè aquesta confrontació surti bé... Creem-les!”, proclamava, mentre feia una crida a “assumir” el preu de la llibertat. L’exconseller, d’altra banda, exposava que la resta d’eurodiputats mostren interès pel que passa a l’Estat, i creu que s’està “entenent” que el conflicte català és un “greu problema” per a Europa, igual que ho són els casos d’Hongria i Polònia, on la UE ara sí que ha començat a actuar.

Les intervencions de la resta de presos es van dirigir especialment a reclamar la unitat d’acció de l’independentisme, i a denunciar la repressió de l’Estat, igual que van fer altres represaliats com ara Tamara i Adrià Carrasco, i alguns dels membres de CDR detinguts el 23-S. Fins i tot el cantant Valtònyc, també exiliat, va fer una crida a mantenir la “confrontació” amb l’Estat. L’acte, amanit amb diverses actuacions musicals, com la de Lluís Llach, Gerard Jacquet i Roger Mas, va ser conduït per les actrius Lloll Bertran i Carme Sansa, que van haver d’advertir de diversos desmais a causa de la calor i l’acumulació de gent, i van aprofitar per anunciar el llançament de la campanya Prou monarquia, amb els meus impostos faig República!, per part del CpR, que en les properes setmanes convocarà també una consulta entre els seus inscrits per decidir el pla de govern, és a dir, el full de ruta que n’ha de guiar la futura acció.

Tot i les crides a arribar-hi amb temps, que sí que van fer que ja des de primera hora el recinte s’omplís gradualment, i que els controls de la Gendarmeria als accessos no van causar grans cues, un centenar d’autocars van quedar col·lapsats a l’autopista, entre els controls de la policia espanyola a la frontera i les poques casetes que, ja en territori francès, hi havia obertes al peatge del Voló. L’acte es va endarrerir una hora per facilitar que hi arribés tothom, però igualment molts van haver de girar cua o fins i tot escoltar els discursos per la ràdio aturats als afores de Perpinyà.