A un escó de la majoria
Netanyahu guanya els comicis generals però no tindria prou aliats per governar, segons els sondejos
Gantz s’estanca i la llista unida àrab conserva el tercer lloc
Les urnes no trenquen el bloqueig
Victòria insuficient per a Benjamin Netanyahu. El primer ministre israelià hauria guanyat les eleccions legislatives d’ahir –les terceres en menys d’un any– en imposar-se al seu rival, el centrista Benny Gantz, per entre tres i cinc escons, segons les enquestes a peu d’urna publicades en el moment de tancar els col·legis. Amb tot, no tindria prou aliats a la Knesset (Parlament unicameral) per formar una coalició de govern.
Segons aquestes estimacions, el conservador Likud, el partit de Netanyahu, se situaria primer amb entre 36 i 37 diputats (sobre un total de 120), una pujada d’entre quatre i cinc respecte als anteriors comicis del setembre, en què la formació més votada va ser Blau i Blanc. En aquella ocasió, el partit liderat per Gantz va obtenir 33 escons, que ara mantindria o veuria reduïts a 32. La Llista Unida, la coalició que representa el sector àrab de la població israeliana, puja entre un i dos diputats (14-15) i es manté com la tercera força política de la cambra.
Amb aquests resultats provisionals, es repeteix l’escenari de bloqueig que ja van dibuixar les eleccions de l’abril i del setembre de l’any passat, ja que el Likud, amb els seus aliats tradicionals (la ultradreta i els ultraortodoxos), afegiria cinc escons als 55 aconseguits la tardor, però quedaria a un de la majoria absoluta de 61. Per la seva banda, l’aliança entre dos històrics partits d’esquerra i centreesquerra (Laboristes-Guesher-Meretz) amb Blau i Blanc no superaria els 40 diputats, de manera que necessitarien pactar tant amb la Lliga Àrab com amb l’ultradretà laic, Israel Nostra Llar, d’Avigdor Lieberman, per poder formar un més que improbable govern de coalició.
Minuts després que tanquessin les urnes, Netanyahu va piular “Gràcies”, seguit de l’emoticona d’un cor. Els resultats definitius s’haurien de conèixer avui.
Tot i els temors d’una apatia dels votants a causa de les repeticions electorals, la desmobilització no es va produir; al contrari, es va registrar una de les participacions més elevades de les últimes dècades. En joc hi havia l’oportunitat de trencar, d’una vegada, el bloqueig polític després de dos intents fallits.
Judici d’aquí a 2 setmanes
A les 8 del vespre (hora local), més d’un 65% dels 6,5 milions de ciutadans convocats a les urnes havien dipositat el seu vot, una xifra mai vista des del 1999, quan es va superar el 50%.
Tampoc la por de contagi del coronavirus, que també hi era, va fer que la gent es quedés a casa. Unes 3.000 persones que estan en quarantena per temor a haver estat exposades al virus van poder votar amb guants i mascaretes en 16 urnes especials instal·lades en tendes de campanya higièniques repartides arreu del país. El procés de votació es va alentir en aquests col·legis a causa del protocol de seguretat, que aplicaven treballadors vestits amb una granota blanca, un fet que va obligar a ampliar dues hores l’horari de votació.
També les autoritats havien fet crides a la participació, començant pel president israelià, Reuven Rivlin: “No ens mereixem una altra horrible i bruta campanya electoral com la que ha acabat avui, no ens mereixem aquesta inestabilitat infinita [...] Sortiu a votar, feu-vos sentir.”
D’altra banda, si es confirmessin els resultats avançats per les enquestes a peu d’urna, això demostraria que la inculpació judicial de Netanyahu no l’ha perjudicat. La justícia israeliana el va acusar, el novembre passat, de suborn, corrupció i abús de confiança en relació amb tres casos diferents, càrrecs que ell nega amb fermesa assegurant que és víctima d’una “cacera de bruixes” política. Està previst que el dia 17 d’aquest mes comparegui al banc dels acusats. L’oposició ha reclamat insistentment al premier que abandoni el càrrec, tot i que, legalment, no està obligat a fer-ho, encara que fos declarat culpable, fins a haver esgotat el procés d’apel·lació. Netanyahu, de 70 anys, és el primer ministre d’Israel amb un mandat més dilatat. Va presidir l’executiu del 1996 al 1999 i, de nou, des del 2009. El desembre passat, va guanyar còmodament les primàries del Likud per encapçalar les llistes en les eleccions d’ahir. Amb tot, la incapacitat d’aconseguir una majoria de govern en les eleccions de l’abril i el setembre de l’any passat ha trencat la seva aura triomfant. Durant la campanya ha promès annexionar les colònies i gran part del territori ocupat de Cisjordània si es revalidava en el poder. Quant a Gantz, de 60 anys i antic comandant en cap de les Forces de Defensa d’Israel (FDI), li hauria passat factura una campanya grisa en què no va aconseguir capitalitzar el vot contrari a Netanyahu ni aixecar el sostre electoral de la seva formació.