Uns cent juristes reclamen que es derogui la sedició
Membres de l’advocacia catalana demanen al TC que declari inconstitucional aquest delicte, que “no és homologable a Europa”
Se sumen a la crida d’Òmnium per l’amnistia de tots els represaliats
Prop d’un centenar de juristes catalans es van sumar ahir a la crida permanent d’Òmnium Cultural en defensa dels drets col·lectius de la ciutadania –“afectats” per la sentència del Tribunal Suprem–, i van subscriure un manifest en el qual reclamen al Tribunal Constitucional (TC) que declari inconstitucional el delicte de sedició amb el qual es van condemnar els independentistes catalans perquè “no està emparat pel dret intern ni és homologable en països de l’entorn europeu”. En el manifest també s’exigeix “l’amnistia” per als nou presos polítics, els exiliats i tots els represaliats per la judicialització de la política.
L’acte es va fer al pati de columnes del Col·legi d’Advocats de Barcelona, on es va llegir el manifest i membres de distints col·lectius de l’advocacia catalana es van fer una fotografia de família amb el lema: Amnistia, ara! No hi van faltar Benet Salellas, Marina Roig i Àlex Solà, els advocats del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i també hi eren Andreu van den Eynde, advocat del líder d’ERC, Oriol Junqueras i de Raül Romeva, i el penalista Jordi Pina, defensor dels exconsellers de JxCat Josep Rull i Jordi Turull, que han estat els últims d’obtenir permisos per anar a treballar i fer voluntariat fora del penal de Lledoners, que ja s’aplicaran aquesta setmana.
El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, va emmarcar la iniciativa dels juristes en la voluntat “d’evidenciar –va manifestar– que no tenim cap confiança en el poder judicial espanyol opac i que el volem posar davant d’un mirall perquè es compari amb Europa”. I va insistir que la sentència del 14 d’octubre “afecta tothom i posa en perill el dret de protesta”.
El manifest va ser llegit per representants de diversos col·lectius. Jordi Domingo, de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, va començar amb un: “La sentència del 14 d’octubre representa una involució gravíssima de l’exercici legítim de drets col·lectius fonamentals.” Sònia Olivella, d’Irídia-Centre per la Defensa dels Drets Humans, va sostenir: “Davant l’esbiaixada visió del Tribunal Suprem, defensem la desobediència civil com una eina legítima, útil i plenament vigent.”
Mercè Barceló, del Col·lectiu Praga, hi va afegir: “Denunciem la vulneració del principi de legalitat penal”, i va exposar que a Alemanya i França el delicte de sedició està vinculat a l’existència de violència, i que les penes se situen en un màxim de tres anys de presó, mentre que a Itàlia el delicte de sedició no existeix. Una comparació que el penalista Salellas exposa en el recurs de Cuixart al TC, presentat la setmana passada, i que és un autèntic manual acadèmic sobre l’evolució dels drets civils davant la interpretació “autoritària” del jutge Marchena i el tribunal sentenciador.
Pep Cruanyes, advocat de l’ANC, va seguir la lectura amb un: “Condemnem les nombroses irregularitats que es van produir en el judici a la democràcia” i hi va afegir que “els poders de l’Estat van fer prevaldre la raó d’estat per sobre de la raó jurídica.” Cruanyes va indicar que el Constitucional té “l’última paraula” a l’Estat espanyol per revisar “penes de presó desproporcionades per conductes no violentes i emparades en l’exercici de drets fonamentals”, abans que “s’iniciï el camí inexorable a Estrasburg”. Finalment, Carme Herranz, del Col·lectiu Ronda, va tancar amb un: “Exigim la llibertat dels presos polítics” fins que arribi la resposta del TC i amb un: “Reclamen l’amnistia” per al miler de represaliats polítics.
A l’acte, hi eren destacats advocats en la defensa dels drets fonamentals, com ara Laia Serra, de Dones Juristes; Eduardo Cáliz i David Aranda, d’Alerta Solidària; Iñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema Penal, o el veterà August Gil Matamala, entre d’altres lletrats.
LES FRASES
L’alcalde d’Agramunt, a un pas de ser jutjat per l’1-O
El diputat d’ERC al Parlament i alcalde d’Agramunt (Urgell), Bernat Solé, està a un pas d’anar a judici per haver donat suport a la celebració de l’1-O, després que ahir el TSJC anunciés que ha rebutjat el seu recurs d’apel·lació. Solé serà el primer batlle a ser jutjat pel referèndum dels setanta investigats per la fiscalia i dels quals queden causes obertes contra poc menys d’una desena.
En la resolució, la sala –formada pels magistrats Francisco Valls, de ponent, i Jordi Seguí i Roser Bach– informa que aquesta resolució és ferma i que es confirma que passa a ser procediment abreujat. Acusacions i defenses hauran de presentar ara els seus escrits, tot i que la fiscalia ja va sol·licitar el 12 de novembre del 2019 que s’imposés a Solé un any i mig d’inhabilitació per a càrrec públic i una multa de 24.000 euros per desobediència, en entendre que va desatendre la prohibició del Tribunal Constitucional (TC) d’impedir el referèndum i que va “permetre i col·laborar” en la votació al municipi.
En la interlocutòria, l’alt tribunal confirma l’escrit de la instructora del 29 d’octubre del 2019, en què es recull que hi ha “bastants” indicis que “permeten afirmar” que Solé va desatendre la prohibició del TC del 7 de setembre del 2017 que suspenia el referèndum de l’1-O i advertia els alcaldes del seu deure d’impedir-lo. En aquest sentit, el text indica que Solé “no només no va impedir la votació, sinó que durant la jornada va prendre decisions sobre la col·locació de les urnes o el tancament de l’edifici”.