La Covid-19 contagia l’abstenció en les municipals de França

Cap guanyador a nivell nacional, i un derrotat evident: la democràcia. L’elevada abstenció, del 56% –gairebé vint punts més que en els anteriors comicis locals del 2014–, segons les estimacions, va marcar ahir la primera volta de les eleccions municipals franceses celebrada en plena crisi del coronavirus. Estranya nit electoral la que es va viure en el país veí. L’opinió pública semblava més preocupada per les xifres de la pandèmia a França: 5.400 contagiats i 127 morts. En canvi, les urnes van mostrar un paisatge polític molt fragmentat, en què els governs municipals de la majoria de grans ciutats dependran d’una ajustada segona volta prevista per diumenge que ve, però que podria anul·lar-se o ajornar-se.

Els comicis també van evidenciar l’escassa implantació local de La República en Marxa, el partit del president Emmanuel Macron. Fa uns mesos el jove dirigent s’havia marcat l’objectiu d’aconseguir el control dels ajuntaments de París i Lió. Tanmateix, la candidata macronista Agnès Buzyn va quedar tercera en la carrera en la capital francesa, amb el 18% dels vots. També a la capital del Roine la llista macronista va quedar relegada a la tercera posició amb només el 14% dels sufragis. El partit presidencial pot consolar-se amb el resultat força correcte del primer ministre Édouard Philippe (43%), que es disputarà la victòria a Le Havre amb el comunista Jean-Paul Lecoq (34%).

En el cas de la capital francesa, l’alcaldessa Anne Hidalgo va ser la gran guanyadora de la nit. Amb el 29% dels vots, va quedar clarament al davant de la conservadora Rachida Dati (22%) i de Buzyn. “Aquest diumenge heu decidit fer-me confiança i apostar per una ciutat on respirem millor una vegada hàgim sortit de la crisi” del coronavirus, va declarar la dirigent socialista després que s’anunciés el seu triomf.

També van quedar en la primera plaça els candidats verds en grans ciutats com ara Lió (29%) o Burdeus (34). Degut a la seva poca implantació local, la ultradreta de Marine Le Pen no aspirava a imposar-se en gaires ajuntaments. Va arrasar, però, en aquells on ja governava, com ara Hénin-Beaumont (74%) i Beaucaire (59%).

També va aconseguir un bon resultat a Perpinyà (36%), que es podria convertir en la primera ciutat de més de 100.000 habitants dirigida pel Reagrupament Nacional.

No obstant això, aquests resultats van quedar eclipsats per la pandèmia. Davant del context de crisi sanitària, en els col·legis van adoptar-se diverses mesures d’higiene i distanciament, com ara establir un metre de distància en les cues, demanar que els votants portessin un bolígraf de casa i evitar qualsevol contacte amb els interventors i responsables de les meses electorals. Unes mesures que no van impedir una caiguda de la participació. Fins al migdia l’afluència a les urnes només s’havia reduït un 5%, però va enfonsar-se durant la tarda.

“Està buit, es troba pràcticament desert”, reconeixia Mathilde Hamon, de 35 anys, després d’haver votat en l’escola Récollets, al nord-est de la capital francesa. “No em feia por contagiar-me, però sí que alguns dels meus amics no han volgut venir a votar com una forma de protesta”, afirmava Françoise, una jubilada de 73 anys, sobre el fet polèmic d’haver mantingut els comicis en plena pandèmia.

Des d’ahir al vespre, nombrosos representants de l’oposició van demanar l’ajornament o l’anul·lació de la segona volta prevista per diumenge que ve. “La segona volta segurament no es farà. Cal que s’ajorni uns mesos fins que hàgim detingut l’epidèmia”, va dir la ultradretana Marine Le Pen.

“Demà em reuniré amb les autoritats sanitàries i científiques per examinar aquesta qüestió”, va declarar Philippe, que va indicar que a principi de setmana es prendrà una decisió sobre si es mantenen els comicis previstos per al proper 22 de març.