anàlisi
Gantz canvia de bàndol
L’excap de l’exèrcit ha decidit trencar la coalició i unir-se a un govern encapçalat pel líder del Likud
Benny Gantz diu que és una victòria de la democràcia, però els que fins ara eren els seus companys de viatge l’acusen d’haver traït els principis d’un projecte compartit. L’excap de l’exèrcit, que feia tres eleccions electorals consecutives que rebia més d’un milió de vots sota la màxima premissa de fer fora Benjamin Netanyahu del poder, ha decidit trencar la coalició que representava i unir-se a un govern encapçalat pel líder del Likud.
El president d’Israel, Reuven Rivlin, havia assignat a Gantz la tasca de formar govern després que 61 parlamentaris –incloent-hi els de la Llista Conjunta àrab– donessin suport a la candidatura del líder de Blau i Blanc. Semblava que el país podria desencallar un any sencer de bloqueig polític i que podria fer-ho acontentant la majoria de l’electorat, que havia optat per partits contraris al lideratge de Netanyahu. Però el darrer gir de guió en la lluita pel poder a Israel no ho farà possible.
Gantz, l’únic polític amb possibilitats de destronar el líder més longeu en la història del país, va assumir dijous el càrrec de president del Parlament, en el que suposa la primera passa en l’estratègia conjunta que manté amb Netanyahu, qui està cridat a mantenir la cadira de primer ministre durant 18 mesos més. Segons l’acord, Gantz passaria a ocupar el Ministeri de Defensa o bé el d’Afers Exteriors tan bon punt s’hagi constituït un govern d’emergència, i el lideraria fins al setembre del 2021, quan, sobre el paper, Netanyahu renunciarà al càrrec de primer ministre en favor de Gantz.
Pel camí, i al·legant la necessitat de formar un govern d’emergència que afronti la crisi del coronavirus, Gantz deixa enrere la coalició que confiava en ell com a líder per fer oblidar Netanyahu i desmantella l’instrument que li havia de permetre fer carrera política fins al lideratge del país. Tant Yesh Atid com Telem, partits vinculats a Blau i Blanc, n’han demanat la desvinculació i sembla que seran part de l’oposició, mentre que Resiliència a Israel, el partit liderat per Gantz i fundat el 2018, serà part del govern.
“No pots unir-te a un govern com aquest i dir-nos que ho fas pel bé del país en un moment en què s’estan fent atacs al sistema judicial. Havíem promès que protegiríem la democràcia a Israel”, va dir Yair Lapid, el ja exnúmero dos de la coalició Blau i Blanc. “Això que estan fent no és un govern d’unitat, sinó un altre govern de Netanyahu”, hi afegia. “Estem en estat de xoc intentant entendre la profunditat de la decepció”, ha etzibat Tamar Zandberg, diputada de Meretz, partit que donava suport a Gantz com a recanvi de Netanyahu.
Les lectures més crítiques del moviment de Gantz afirmen que aquest prefereix “blanquejar la corrupció, els atacs a la democràcia i les polítiques d’annexió” de Netanyahu abans que treballar amb els palestins d’Israel. Argumenten que Gantz sabia que no podria formar govern sense el Likud o la Llista Conjunta, i desconfien que no estigués al corrent des del principi que alguns membres de la seva coalició s’oposarien a governar amb els àrabs, com ha passat recentment.
D’altres observacions atorguen el benefici del dubte al moviment de Gantz: algunes enquestes haurien previst una derrota de Blau i Blanc en unes quartes eleccions i Gantz hauria quedat “sorprès” en veure que el seu company Yair Lapid continuava vetllant pels seus interessos personals en plena crisi pel coronavirus. Gantz, afirmen, decidit a oferir a Israel un govern que aturi l’expansió del virus, s’hauria vist davant la disjuntiva d’escollir entre dos companys que es prioritzen ells mateixos i hauria triat Netanyahu per la seva suposada capacitat d’oferir una major estabilitat.
També afirmen que el nou rol de Gantz li permetrà evitar els pitjors impulsos de Netanyahu. El líder de Resiliència a Israel s’ha embarcat a governar amb el líder del Likud sense cap certesa prèvia, però alguns rumors apunten que el partit de Gantz podria assumir, entre d’altres, el Ministeri de Comunicació –des d’on Netanyahu hauria intercanviat favors– i el de Justícia –ara liderat per Amir Ohana, persona propera a Netanyahu.
Un altre dels punts en discussió, possiblement a canvi dels ministeris que assumirà Resiliència a Israel, és el compromís de Gantz de no impulsar mesures que impedeixin l’activitat política d’una persona sota investigació judicial. Mentrestant, molts analistes israelians desconfien que Netanyahu cedeixi el càrrec de primer ministre quan passin els 18 mesos que li pertoquen.
