L’Eurogrup reprèn unes negociacions clau per desencallar la resposta econòmica a la crisi de la Covid-19
Itàlia i Espanya alerten que el projecte europeu està en joc
L’Eurogrup reprèn aquest dijous les negociacions sobre la resposta econòmica a la Covid-19.
Després d’una reunió maratoniana, però fallida, ahir dimecres, aquesta tarda els ministres de finances de la zona euro intentaran superar les divisions entre el nord i el sud d’Europa.
Les condicions d’accés al fons de rescat, el MEDE, i la mutualització del deute són els principals esculls de les converses on Itàlia i Holanda mantenen les posicions més enfrontades. Tant el president espanyol Pedro Sánchez, com el primer ministre italià, Giusseppe Conte, han alertat poc abans de la reunió del risc de fallida del projecte europeu si no es troba una sortida comuna a la crisi.
Per la seva banda, el primer ministre holandès, Mark Rutte, ha assegurat que creu que es podrà arribar a un acord aquest dijous. “Estem intentant fer el màxim per ajudar les negociacions a concloure amb èxit”, ha afirmat.
Hores abans de la reunió la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, havia reclamat als governs europeus que es donin suport mútuament per respondre a “un xoc comú del qual ningú n’és el responsable”. “Si no es té cura de tots els països, els altres patiran. De fet, la solidaritat és en interès propi”, ha reblat.
En aquest sentit, la francesa ha alertat que la crisi provocarà un “dany significatiu” en totes les economies de l’Eurozona. Lagarde fa temps que reclama més política fiscal dels governs europeus que acompanyin les darreres mesures de política monetària expansiva del BCE.
Els ministres tornen a la taula de negociació per intentar quadrar una fórmula econòmica que generi consens. El paquet de mesures a discutir inclou el fons de rescat, el MEDE, una línia de finançament des del Banc Europeu d’Inversions i un sistema de préstecs europeus per mantenir l’ocupació. Un conjunt de mesures valorades en uns 500.000 milions d’euros
En concret, el MEDE suposaria línies de crèdit reforçades de fins a 250.000 milions d’euros per als governs que ho demanin, el BEI injectaria 200.000 milions en finançament i liquiditat a empreses i la Comissió Europea canalitzaria fins a 100.000 milions d’euros en préstecs destinats a sufragar ajudes laborals.
Els dos darrers elements d’aquesta fórmula van quedar pràcticament tancats en la darrera reunió, però hi ha discrepàncies sobre la condicionalitat d’accedir al MEDE.
A banda d’aquestes propostes, el sud continua reivindicant la necessitat d’un mecanisme per mutualitzar el deute que complementi aquest paquet econòmic. Una idea que xoca amb l’oposició en bloc del nord. De fet, l’Alt Representant de la UE, Josep Borrell, ha admès que no s’arribarà a cap acord sobre això en la reunió d’aquest dijous.
La pugna sobre el MEDE està en les condicions per accedir-hi. El sud, excepte Itàlia, vol accedir a la liquiditat del fons europeu de rescat sense cap mena de condicionalitat, mentre els Països Baixos –amb el suport d’Àustria i Finlàndia– defensen que no pot ser gratis i que cal establir condicions si es recorre al MEDE, tal com s’ha fet normalment. En aquesta qüestió, Alemanya ha flexibilitzat la seva posició i accepta alleugerir les exigències.
