Treball, Afers Socials i Famílies
Més que mai, les persones
Fa setmanes que estem en aquesta situació excepcional de confinament i de concentració d’esforços contra la Covid-19. Dies complicats arreu que han forçat a canviar rutines, modificar prioritats i aprendre a viure, temporalment, d’una altra manera. En l’àmbit polític, això ens ha obligat a fer una acció de govern per salvar vides, per aturar els contagis, per garantir subministraments bàsics i per protegir els treballadors i treballadores que estan al front d’aquesta batalla. Tot aquest impacte s’ha produït, però, en una societat que ja patia desigualtats socioeconòmiques evidents. Així, els efectes tenen conseqüències més tràgiques per a col·lectius vulnerables com ara les persones amb discapacitat, la gent gran, els menors tutelats, les víctimes de violència masclista i les persones sense llar o en situació d’atur.
Entre aquests grups voldria destacar, però, el de la gent gran, un dels que pateix amb més cruesa l’hostilitat del virus. Com és sabut, a les residències s’està vivint una situació complexa a la qual hem donat resposta amb mesures excepcionals. Davant del que hem vist ens reafirmem en la necessitat d’impulsar polítiques de km 0 per fomentar l’envelliment actiu al propi domicili, entorn familiar i comunitari, i reforçar l’àmbit residencial per a quan la resposta només pot ser la institucionalització.
Una de les lliçons que haurem d’aprendre és que cal, més que mai, potenciar, millorar i fer més eficients i preventives el conjunt de les polítiques socials per avançar cap a una societat amb menys desigualtats. Posant al bell mig de la nostra acció política l’apoderament de les persones i reforçant el concepte de comunitat per damunt del guany individual. La crisi que estem vivint ens reafirma en la idea que la solidaritat sempre guanya la por. I que, el bé públic, el defensen la comunitat, l’administració pública i la societat civil treballant cooperativament, alhora que una societat més igualitària està en millor disposició per afrontar reptes extraordinaris com aquest. Sortirem, doncs, amb l’objectiu de ser més forts i més justos, recordant la por i els danys, recordant noms i famílies però mirant endavant per tornar a començar.