Els Estats Units sumen 22 milions d’aturats en un mes
El sistema de xecs del govern als nord-americans no funciona i el programa d’ajuts a les pimes queda sense fons
Trump mira de desviar l’atenció de la crisi amb la petició de tancar el Congrés
Les nefastes conseqüències econòmiques derivades de la pandèmia del coronavirus continuen apilant-se als EUA. En l’última setmana, més de 5,2 milions de nord-americans van apuntar-se a la sol·licitud de subsidis per atur. Des que el president Donald Trump va declarar l’estat d’emergència, fa un mes, la xifra s’ha enfilat fins als 22 milions de persones: un de cada deu adults en edat de treballar.
El futur és extremament incert. En quatre setmanes s’han destruït gairebé tots els llocs de feina creats des de fa una dècada, quan els EUA començaven a ressorgir de la Gran Recessió. Les previsions apunten que la taxa d’atur podria arribar al 10% a finals d’any, fins i tot després de tornar a engegar l’economia.
L’impacte d’aquestes xifres en la salut també és alarmant. En una societat en què l’assegurança sanitària està directament relacionada amb el treball, sense feina no hi ha accés al sistema. Les cues als bancs d’aliments són llarguíssimes i no es dona l’abast. El consum està en davallada, en nivells pitjors del previst pels economistes: al mes de març va caure un 8,7%. Només aguanten els supermercats, que s’han beneficiat del confinament i han vist com la despesa en queviures augmentaven gairebé un 27%.
Les receptes per pal·liar el cop no estan funcionant. El pagament dels 1.200 dòlars per cap que havien d’injectar liquiditat a les butxaques nord-americanes té greus problemes, amb ingressos parcials i errors informàtics que estan endarrerint l’enviament dels diners. A més, el programa d’ajuda a les pimes per pagar salaris i despeses com ara el lloguer de locals s’ha col·lapsat i en només dues setmanes ha quedat sense fons. Sense un centau dels 349.000 milions de dòlars que s’hi havien destinat, el sistema ha hagut de denegar noves sol·licituds, posant en risc de desaparició milers d’empreses. Les negociacions per ampliar el pressupost per al rescat d’aquestes empreses està totalment encallat, i sense solució a curt termini.
Amb tot això de rerefons, es preveia que la matinada passad Trump anunciés les mesures de relaxació de comportament social i la normativa per “reobrir” alguns estats, una potestat que no té, perquè la decisió final correspon als governadors.
A banda, el president continua amb la seva tàctica de desviar l’atenció de la seva gestió de la crisi. L’última idea no ha estat per espolsar-se les culpes, sinó per demostrar de nou el seu poder: va amenaçar d’obligar el Congrés a suspendre les seves tasques per poder maniobrar sense lligams, especialment en el nomenament i confirmació de càrrecs que encara estan pendents de l’aprovació dels senadors.
LA XIFRA
Els EUA estudien l’origen del virus
La Casa Blanca de Donald Trump continua insistint a culpar la Xina de la difusió global del coronavirus, i l’última teoria és que es va gestar en un laboratori xinès. Els serveis s’informació dels EUA estan dedicant recursos a aquesta possibilitat, una idea impulsada pel president, els seus més lleials seguidors i coneguts opinadors que es dediquen a la desinformació i les conspiracions. Encara no hi ha cap prova ni mínim indici d’aquesta idea, i, per si de cas, ja s’ha descartat que es tracti d’un intent d’arma biològica. El més factible, si s’acaba demostrant que tot va sortir d’un laboratori, és que fos un accident.
Des del Pentàgon insisteixen que totes les evidències indiquen que l’origen és “natural”, tot i que ho estan revisant amb lupa perquè no se sap res del cert. El govern xinès va insistir que l’OMS ha descartat en més d’una ocasió que sigui un virus creat en un laboratori.