Detenen catorze activistes prodemocràcia de Hong Kong
Les autoritats de l’antiga colònia britànica els acusen d’haver organitzat protestes no autoritzades l’any passat
Els arrestos es produeixen enmig de les advertències sobre l’autonomia de l’illa pels representants de Pequín
La policia de Hong Kong va arrestar, ahir, almenys catorze destacats dirigents del moviment pro democràcia –dotze homes i dues dones d’entre 24 i 81 anys– acusats d’organitzar diverses assemblees no autoritzades l’any passat, durant les manifestacions antigovernamentals. Les detencions estarien relacionades amb assemblees no autoritzades el 18 d’agost i l’1 d’octubre de l’any passat a Hong Kong i Kowloon, va explicar el superintendent Lam Wing-ho, ahir, en roda de premsa.
Entre els detinguts hi ha el president del partit de la Lliga dels Socialdemòcrates, Raphael Wong, el vicepresident Leung Kwok, la secretària general Avery Ng i vicecoordinador del Front Civil dels Drets Humans, Figo Chan. A més, els expresidents del Partit Demòcrata Martin Lee, de 81 anys, i Albert Ho, així com el del Partit Laborista Lee Cheuk-yan, també van ser empresonats, juntament amb el magnat mediàtic i destacat defensor de la causa democràtica Jimmy Lai.
Les detencions es produeixen en un moment en què les protestes havien quedat congelades a causa de les mesures contra la propagació de la Covid-19 a l’antiga colònia britànica i hores després que el cap de l’oficina d’enllaç de la Xina, Luo Huining, afirmés en una rotunda declaració que aquesta i l’Oficina d’Afers de Hong Kong i Macau (HKMAO) –els òrgans superiors de la Xina que vetllen pels afers de la ciutat– estan “autoritzades per les autoritats centrals per gestionar els afers de Hong Kong”. A principi d’aquesta setmana, Luo va demanar l’aprovació urgent d’unes polèmiques mesures de seguretat nacional, per què va ser fortament criticat per membres del consell legislatiu i del poder judicial que ho consideraven contrari al principi “d’un país, dos sistemes”. La proposta de Luo Huining va rebre, però, el suport la cap de l’executiu de Hong Kong, la proxinesa Carrie Lam, que ahir no va voler fer declaracions sobre els arrestos que s’havien produït. A l’hora de tancar aquesta edició, l’operació continuava oberta i no es descartaven noves detencions, segons va dir la dirigent de Hong Kong. Lam i destacats membres del govern han acusat l’oposició d’haver posat en perill l’autonomia i el benestar de Hong Kong en emfatitzar les crítiques a la Xina. Per la seva banda, la periodista i diputada prodemòcrata Claudia Mo va assegurar que el govern i els poders fàctics estan fent tot el que poden per silenciar l’oposició. “I ara el govern de Hong Kong, liderat per Carrie Lam, està tractant d’imposar un regne del terror a Hong Kong”, va concloure Mo.
Alguns dels detinguts van quedar en llibertat sota fiança ahir a la tarda. A la sortida de la comissaria, van dir que el govern liderat per Lam està aterrit per la possibilitat que l’oposició democràtica pugui esdevenir majoria parlamentària en les eleccions de setembre.
LA XIFRA
Setge a l’oposició
Les autoritats de Hong Kong, amb Carrie Lam al capdavant, han portat a terme, els darrers mesos, una política de repressió sense treva a l’oposició democràtica de l’antiga colònia britànica. El 27 de març, la policia va detenir la consellera de districte Cheng Lai-kingper un missatge a Facebook en què denunciava la impunitat de la policia que va buidar l’ull d’una periodista del país amb una pilota de goma mentre cobria una manifestació. La periodista va tractar de denunciar els fets als tribunals, però la justícia hongkonguesa no va poder determinar l’agent que va disparar el projectil que la va ferir. El desembre passat, la policia va congelar els comptes d’una organització pro democràcia acusada de blanquejar diners i va detenir-ne quatre membres. El 28 de febrer, també van ser detinguts el magnat Jimmy Lai i els activistes Yeung Sum i Lee Cheuk-yan per haver pres part en una manifestació il·legal. Des del juny del 2019, l’oposició calcula que el govern ha detingut més de 7.500 persones per haver participat en protestes pro democràcia.