Alemanya aparca la successió de Merkel, líder de referència
La cancellera es consolida com a garantia d’estabilitat enmig del coronavirus
La cursa per al seu relleu no desperta l’interès dels ciutadans
La gran coalició, nascuda sota el signe de la feblesa el 2017, recupera la credibilitat
Teòricament, el 25 d’abril havia de designar-se el successor d’Angela Merkel entre els conservadors alemanys. S’havia convocat un congrés federal, que, òbviament, no tindrà lloc. La norma del distanciament social impedeix la celebració d’un congrés amb 1.001 delegats, a més de periodistes. Fora d’aquest problema d’ordre tècnic, el cert és que ningú no té pressa a pensar en un relleu que, fins a la pandèmia, hi havia qui volia precipitar.
Merkel està revalorada a les enquestes. De cop, esdevenen virals les seves explicacions als ciutadans del que vol dir “aplanar la corba” dels contagis. Són explicacions que per a l’alemany corrent remeten al seu passat científic.
En un moment en què altres líders es mouen a les palpentes, Merkel sembla saber de què parla. De cop agafa força la importància de tenir un cap de govern que, abans d’arribar a la política, s’havia tret un doctorat en ciències físiques. Algú que és capaç d’escoltar –i entendre i traslladar– el que diuen viròlegs i altres experts. Algú que, a més, ha compartit mitja vida amb un catedràtic de química quàntica, Joachim Sauer, el discret espòs de la cancellera.
Ningú sap ben bé com acabarà aquesta pandèmia. Però és clar que ha canviat l’agenda global i, també, l’alemanya. Ningú no parla del que durant mesos era el tema preferent a Alemanya: la successió de Merkel. La presidenta de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), Annegret Kramp-Karrenbauer (AKK), va renunciar a lluitar per la cancelleria, enmig d’una evident manca de lideratge. Aquesta renúncia va reobrir la lluita per una successió que semblava decantada a favor d’AKK.
Pujada espectacular
La revaloració de Merkel és espectacular. Un 75% dels alemanys diuen ara que estan satisfets amb la seva feina, segons una enquesta de la televisió pública ZDF. La seva gran coalició, nascuda el 2017 sota el signe de la feblesa, ha recuperat la credibilitat. El bloc conservador de Merkel ha pujat fins a un 37% d’intenció de vot, gairebé deu punts en un mes. Els seus socis socialdemòcrates, amb un 16%, han frenat la caiguda en picat. La ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) va a la baixa –un 9%, tres punts menys que fa un mes–. Fins i tot han perdut empenta els Verds, que durant mesos semblaven capaços de lluitar per la cancelleria, en les generals del 2021, i que són segons, però vint punts per sota dels conservadors.
No hi haurà congrés extraordinari per decidir el successor de Merkel aquest abril. Però, teòricament, es manté la lluita entre els aspirants oficials a presidir la CDU: dos rivals interns de Merkel, Friedrich Merz i Norbert Röttgen, i un lleial a la cancellera, Armin Laschet. Dels dos primers ni se’n parla; el tercer, cap del govern de Rin del Nord-Westfàlia, té prou feina amb el seu land, el més poblat del país i un dels més afectats per la pandèmia.
En aquesta situació, els coprotagonistes de Merkel, quant a la gestió de la crisi, són el ministre de Sanitat, Jens Spahn, i el líder de Baviera, Markus Söder, tots dos omnipresents aquests dies als mitjans.
Spahn havia estat un dels aspirants oficiosos, però finalment no va presentar candidatura. Ara comparteix amb Merkel la gestió de la crisi. L’únic que li fa ombra és Söder. Líder de la socialcristiana bavaresa CSU, pot acabar empès a la cancelleria, com a aspirant de dues formacions que, des de fa dècades, pacten la seva candidatura comuna.
