El monòleg de Sánchez

“Aquestes conferències mai són un diàleg. És un monòleg, bàsicament un trasllat unidireccional d’informació que ja ha conegut tothom la nit abans, i que no incorpora propostes que fan els altres presidents.” Amb aquesta resignació descrivia, ahir, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, les reunions telemàtiques que, els set diumenges des que va decretar l’estat d’alarma, ha mantingut Pedro Sánchez amb tots els presidents autonòmics, l’última ahir al matí, amb un plantejament i uns resultats ben similars. El cap de govern espanyol va presumir que l’epidèmia sembla en vies de control i que les seves decisions “han beneficiat tothom”, però el cert és que tots els interlocutors li van presentar els seus plans autonòmics de desconfinament, i el president Quim Torra –i també el lehendakari Iñigo Urkullu– li van dir que la centralització “no ha funcionat” i li van reclamar, fins i tot, el retorn de competències per gestionar-lo. Això sí, amb èxit nul, com havia deixat clar la vigília, tot i que Budó va implorar a RAC1 que “s’hi repensin”.

“No sé com es pot decidir des de Madrid sense tenir en compte l’opinió unànime de la comunitat mèdica i científica catalana”, insistia Torra en una nota després d’una reunió en què va criticar també la lentitud en la presa de decisions del govern estatal, que tem que no derivi en una “crisi humanitària”. El president va qüestionar la utilitat de les trobades –si bé Budó ja va dir que “per responsabilitat” hi seguiran sent–, i va proposar que es traslladin als dissabtes per poder fomentar el debat i les propostes territorials abans que Sánchez faci públic el que s’hagi decidit “entre tots”, i no a l’inrevés, com passa ara. “El nostre marc és col·laborar amb tothom, però sembla que no és el seu, i costa d’entendre”, havia etzibat, dissabte a la nit, a TV3 la consellera de Salut, Alba Vergés, després que Sánchez ja hagués dit que retenia el comandament.

És clar que, després de la reunió d’ahir, en què també van participar tant el seu homòleg, Salvador Illa, com la vicepresidenta per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, que coordina els treballs per al pla de desescalada –en què, segons ella, treballen des de fa setmanes amb les aportacions tant d’altres ens administratius com d’experts en salut, acadèmics, científics i agents socioeconòmics– que l’executiu presentarà demà, es van mostrar més condescendents amb les comunitats i van assegurar que totes les propostes autonòmiques també hi “estan sent estudiades i valorades” aquests dies. De fet, un i altre no van parar de dir que seran “molt importants”, i la coordinació amb elles i les entitats locals, “imprescindible” en el procés de transició, que, per cert, segons ells encara s’ha d’iniciar, ja que no consideren que en formin part encara “mesures d’alleugeriment” com ara l’aixecament, ahir, del confinament dels nens o el permís, a partir de dissabte vinent, de sortir al carrer a passejar o per fer esport. Illa, així, recordava que ja s’han fet dues reunions polítiques setmanals i que avui se’n farà una segona de tècnica, amb representants nomenats per les comunitats, per consensuar els passos a seguir, i ja avançava que s’intensificaran n les properes setmanes. Això sí, el ministre no amagava que, com ja va denunciar Vergés, el que més li interessa de les comunitats, i que de fet serà el principal objecte de la reunió d’avui, és definir com en pot obtenir informació en forma d’indicadors sobre l’evolució de les quatre grans variables que caldrà controlar en paral·lel: la capacitat sanitària (llits d’UCI disponibles), la vigilància epidemiològica (tests), la detecció precoç (casos confirmats i aïllats) i el distanciament social. “Serà fonamental la col·laboració de les comunitats per fer seguiment de les dades”, admetia Ribera.

Illa, així, reiterava que serà el govern estatal “que fixarà un marc comú”, perquè “hi ha d’haver uns criteris comuns” per a la desescalada. “Una resposta asimètrica requereix, per definició, una mètrica comuna”, resumia Ribera, que, això sí, incidia que un cop s’aprovin caldrà “molt treball conjunt” amb les comunitats per aplicar les pautes “per territoris”.