El nou govern d’Israel vol posar fi a les aspiracions palestines
L’ONU i diversos estats europeus amenacen amb prendre mesures contra el país si s’annexa Cisjordània
Comença el judici contra Netanyahu, acusat per tres casos de corrupció en un procés que pot durar mesos
El projecte estrella del nou govern de Benjamin Netanyahu acumula crítiques. L’ONU ha advertit que “Israel ha de deixar d’amenaçar amb l’annexió” de Cisjordània, i el president palestí, Mahmud Abbas, ha anunciat la interrupció de la cooperació amb els Estats Units i amb Israel, malgrat que, en el passat, va fer afirmacions similars i l’abast de la mesura és incert. Per als palestins, el pla suposaria una nova despossessió territorial i l’impediment quasi definitiu de la creació d’un estat propi.
El govern de coalició entre Netanyahu i Benny Gantz, la persona que pretenia desbancar-lo, està travessat per la desconfiança mútua. Tots dos s’han blindat amb dret de veto en la majoria de qüestions, fet que amenaça Israel amb una nova paràlisi política i que deixa els afers importants per al futur. Amb una excepció: l’acord de govern permet impulsar l’annexió d’un terç de Cisjordània sense el suport explícit del partit de Gantz. I si no hi ha sorpreses, hi ha majoria parlamentària per fer-ho.
La Casa Blanca ha dit que valorarà la posició de Gantz a l’hora de donar suport a l’annexió d’aquests territoris, prevista per al juliol, i els partidaris d’aquest moviment temen que la finestra d’oportunitat es tanqui: les eleccions estatunidenques del novembre s’apropen mentre augmenta el rebuig internacional. El rei de Jordània ha advertit que el país entraria en conflicte amb Israel i el ministre d’Afers Exteriors francès ha anunciat la creació d’un pla d’acció amb altres països europeus per reprimir Israel en cas que apliqui l’annexió. Es desconeix si aquestes amenaces poden passar de les paraules als fets, atès que provenen d’estats que mantenen relació amb Tel Aviv mentre Israel fa dècades que viola la legislació internacional amb la seva ocupació de Jerusalem Est i amb els assentaments jueus a Cisjordània.
L’home que domina la política a Israel assistirà, avui, a l’inici del seu judici per una triple imputació per corrupció en un procés que pot allargar-se mesos. La causa estava programada al març, però la pandèmia l’ha posposada i el líder del Likud ha tingut temps de revalidar el càrrec de primer ministre, l’única posició que l’eximeix de dimitir en cas de ser investigat. Bibi també ha aconseguit que l’acord amb Gantz inclogui la creació del càrrec de “primer ministre alternant”, per mantenir-li la immunitat quan Gantz el reemplaci com a primer ministre a mitja legislatura.
El Likud i el ja exministre de Justícia Amir Ohana han perdut el control d’aquesta cartera en favor de Blau i Blanc, cosa que Gantz podria vendre com una victòria mentre Netanyahu va a judici, però alts càrrecs policials han mostrat preocupació pel fet que Ohana passi a controlar la partida de Seguretat Pública, que supervisa l’aplicació de la llei. Després que Ohana hagi liderat el món judicial mentre criticava les acusacions i imputacions contra Netanyahu, es tem que utilitzi la seva nova posició per impedir que es presentin noves proves contra el líder del seu partit.
‘Bibi’ dicta el futur palestí
L’annexió de Cisjordània s’emmarca en l’anomenat acord de pau proposat pels EUA i redactat per Jared Kushner, nebot de Trump. Charles Kushner, el pare de Jared, és un destacat donant proisraelià i vell amic de Netanyahu. L’amistat entre famílies arriba al punt que, anys enrere, Jared hauria cedit la seva habitació al primer ministre durant una visita a la llar familiar a Nova Jersey. Ara, es creu que el líder del Likud hauria dictat l’acord de pau, en què els palestins no han participat. El pla preveu que els més de 5 milions de refugiats palestins registrats perdin el dret al retorn que els reconeix el dret internacional, que tant l’equip de Trump com Israel treballen per debilitar. La majoria d’aquestes persones viuen als campaments de l’ONU per als refugiats palestins, on van anar com a refugi temporal molts dels qui van ser expulsats de casa seva durant la fundació d’Israel, el 1948, i on continuen amuntegats amb les següents generacions. A Israel, HRW constata de nou que a l’hora d’accedir a l’habitatge s’afavoreix els ciutadans jueus i es discrimina els palestins –el 21% de la població–, en un intent de tallar-ne el creixement demogràfic natural.