Sánchez espanta els socis per a l’alarma i els pressupostos

La cortesia sempre havia dictat donar a un nou govern cent dies abans d’inaugurar l’exercici de la crítica. El coronavirus i l’estat d’alarma no només han triturat les agendes i la cortesia institucional dels cent dies, sinó que el repte de la crisi sanitària i la gestió política que n’ha fet Pedro Sánchez han aconseguit que sigui el president espanyol el que hagi dilapidat la confiança dels socis d’investidura en un temps rècord de només 150 dies. “De què va la legislatura?”, es preguntava amargament el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, amb decepció i mirant Sánchez com si volgués esbrinar si encara és el mateix a qui el 7 de gener els republicans van facilitar la investidura –que tant se li resistia des del 28 d’abril– a canvi d’una taula entre governs i de reconèixer el conflicte polític que ell insistia a veure com un “problema de convivència”. Amb 155 escons segurs, que són els que sumen el PSOE i Podem, Sánchez protagonitza la carambola de disgustar tant els aliats clàssics com els ocasionals, i en el pitjor moment: quan no sap si haurà de reclamar al Congrés una sisena i última pròrroga de l’estat d’alarma i quan en l’horitzó apareix el tràmit dels pressupostos del 2021, l’obra numèrica més titànica que ha hagut d’afrontar un govern des de la Guerra Civil i en què necessitarà aliats fidels per derrotar les segures esmenes a la totalitat del PP i de Vox.

Malgrat ser irrellevant sovint a l’hora de decantar les votacions al Congrés, des del ple de dimecres passat, que va aprovar la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma, el diputat valencià de Compromís, Joan Baldoví, és la metàfora i el mirall de l’erosió de la confiança en Sánchez. “Ha vist Baldoví? No és cap intransigent i està molt enfadat. A vegades Baldoví és un bon termòmetre”, va dir Rufián a Sánchez en l’últim duel, com si confiés més en un mirall valencià que en si mateix a l’hora de retornar al president la imatge de com es degrada la fe en ell, fins i tot per part de qui no és independentista.

Després de posar Baldoví com a mirall per enviar Sánchez al racó de pensar, demà el republicà Rufián tornarà a pressionar el president en la sessió de control al Congrés per esbrinar si el flirteig amb Ciutadans és amor d’un dia sota el balcó de l’estat d’alarma o és alguna cosa més després del vot a favor a la quarta i a la cinquena pròrrogues. “Com té plantejada la legislatura el govern?”, preguntarà el portaveu d’ERC a Sánchez per obrir joc set dies després d’entonar “de què va la legislatura?”. En el cinquè mes del mandat, ERC constata que, paradoxalment, el PSOE atén més quan se li vota en contra. “Des que vam votar no, en la quarta pròrroga, els equips negociadors de la investidura es van reactivar i el PSOE volia tornar a parlar”, admeten fonts d’ERC. I el fil telefònic que mai es trenca és el de Rufián i la portaveu del PSOE, Adriana Lastra.

La carambola a tres bandes a dreta i a esquerra aconseguida amb Cs i el PNB, tot ocultant el pacte d’amagat amb EH Bildu, s’albira de difícil reedició per l’incendi en múltiples fronts. Les ferides de l’excursió abertzale han estat colossals: al govern, entre el PSOE i els seus propis ministres i entre el PSOE i Podem. “Amb Bildu tenim diferències abismals”, avisa ara la ministra portaveu, María Jesús Montero, que reivindica l’“aliança estable” amb el PNB. Això no vol dir, però, que un dominador de les emocions polítiques com és el lehendakari Iñigo Urkullu no es confessi “desconcertat” pels pactes furtius del PSOE amb Bildu, que posen en qüestió el mestratge dels de Sabin Etxea en el peix al cove i alimenten les expectatives electorals dels d’Arnaldo Otegi. Han passat 150 dies i, si bé Cs entra en un joc inesperat de comodí a la dreta, els socis volen saber quin Sánchez és ara el Sánchez que ells van investir.