Colau s’obre a planificar el futur juntament amb les ciutats de la segona corona

El mes de gener passat, la posada en marxa, després interrompuda per la Covid-19, de la zona de baixes emissions a les rondes de Barcelona –que impedeix l’entrada dels cotxes més contaminants a la capital però que no preveu cap a on els expulsa–, el nou sistema tarifari pensat bàsicament per a la zona 1 i la proposta de la nova línia a l’aeroport van provocar que un grup d’alcaldes vallesans recordessin, de nou, que, tot i no tenir-hi ni veu ni vot, algunes de les decisions que es prenien a Barcelona els afectaven . De fet, la denúncia de falta d’articulació política de la regió metropolitana de Barcelona, un espai de 5,5 milions d’habitants definit ahir com “la ciutat real”, per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no és nova, i per això, l’any 2015, la plataforma Fem Vallès, en què hi ha des de patronals fins a entitats ambientalistes i la mateixa UAB, va plantejar unir les dues comarques del Vallès i crear un nou òrgan administratiu “per donar sortida als problemes conjunts d’aquest espai que no reben cap resposta”.

La demanda de resposta anava adreçada tant a l’Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat i la feien també ajuntaments contraris a aquest nou òrgan, però que defensaven una coordinació en àmbits com ara les infraestructures o l’habitatge. Ahir va ser Colau qui va obrir-se a treballar conjuntament i va presentar Barcelona Demà, un procés obert per elaborar, en el termini de dos anys, un pla estratègic amb vista al 2030, el primer que la capital catalana no impulsa pensant només en els seus habitants.

“Els grans desafiaments que tenim fins al 2030 és impossible que Barcelona els pugui afrontar sola”, va admetre Colau, en la presentació de l’inici del procés de reflexió compartida per elaborar el Compromís Metropolità 2030, després de reunir-se amb els alcaldes de Terrassa, Sabadell, Granollers, Mataró, Mollet, martorell i Rubí.

En aquest procés, a més dels 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), per primera vegada poden participar-hi els restants 124 municipis de la regió metropolitana, que comprèn les comarques de Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Garraf, l’Alt Penedès, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Colau va subratllar que és “imprescindible, no només oportú, fer un pas endavant” i incorporar la reflexió per afrontar els reptes en desigualtat, habitatge, mobilitat, reindustrialització i contaminació a les grans ciutats de la segona corona metropolitana, “que s’han sentit tractades com a ciutats de segona” durant dècades. Durant la presentació, però, no es va aclarir si aquesta nova articulació de la regió metropolitana provocaria també la creació d’un organisme polític de gestió com ara l’AMB.

En la presentació, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, de Tot per Terrassa, va lamentar que la capital vallesana s’hagi sentit “sempre el pati del darrere de Barcelona”. “Ens sentim metropolitans, però no formem part dels espais on es prenen les decisions metropolitanes.” Per la seva banda, l’alcalde de Mataró, el socialista David Bote, va valorar l’oportunitat de fer entendre que “hi ha situacions que requereixen una mirada conjunta, que no entenen on acaba Mataró, Argentona o Barcelona”. L’alcalde de Granollers, el també socialista Josep Mayoral, va aprofitar per reclamar al conseller de Territori, Damià Calvet, que convoqui la comissió d’ordenació metropolitana, creada durant el mandat de Pasqual Maragall i “que no s’ha reunit mai”.