Només l’independentisme ‘reivindica’ l’Estatut retallat
Al cap de deu anys de la sentència, el continua veient com un punt d’inflexió que ratifica la república com a única opció
El PP i els magistrats del TC callen, i Zapatero diu que van arribar “fins on van poder”
Deu anys després de la sentència que va desballestar l’Estatut aprovat en referèndum el 2006, els líders independentistes van coincidir ahir que va significar un punt d’inflexió que “va fer obrir els ulls”, en paraules del president Quim Torra, a molts catalans que fins llavors no es plantejaven l’opció de la independència. “Va ser un acte unilateral per part de l’Estat espanyol”, que va trencar el pacte de la transició, afirmava en un acte a Bassella (Alt Urgell), on assegurava que des d’aquell dia “la independència és irreversible”. Per assolir-la, Torra va tornar a defensar ahir la “via pacífica i democràtica”, i ”actes de gran esforç, coratge i, sobretot, solidaritat”. “I, quan calgui, desobeint de forma no violenta”, rematava.
“Allà ens van donar la raó als que sempre hem defensat la independència com a única sortida”, piulava, en la mateixa línia, el vicepresident Pere Aragonès. “Avui tenim més raó i raons que mai”, concloïa. També a Twitter, el diputat de la CUP Carles Riera, que recordava que va votar no en el referèndum del 2006, evidenciava que la resolució del conflicte polític “ni passava ni passa per un millor Estatut”, sinó per la independència. “Avui el diàleg vol refer ponts amb l’Estat espanyol, i del que es tracta és de trencar-los”, clamava.
Des de l’exili belga, l’expresident Carles Puigdemont es mostrava encara més dur amb una sentència que de fet va anar “contra el Parlament, contra les Corts i contra el referèndum, en nom de la Constitució que s’acabaven de carregar”. “Deu anys després, l’Estat no ha fet cap rectificació, ni ha demanat excuses, ni ha fet cap autocrítica. Al contrari”, denunciava. “Fa 10 anys el TC retallava l’Estatut i vulnerava els drets de la ciutadania de Catalunya. Fa deu anys l’Estat ens va ensenyar, una vegada més, que l’únic camí per fer un país millor és la república catalana”, piulava l’exvicepresident Oriol Junqueras.
És clar que l’anàlisi que un decenni després es fa de la situació i de les receptes per superar-la són ben diferents des d’altres òptiques. La líder dels comuns al Parlament, Jèssica Albiach, qualificava de “vergonyosa” la sentència i, ja en clau de present, hi afegia que “Catalunya necessita un reset i encarar el futur per poder avançar”. “Cal un nou catalanisme que cregui en el diàleg i aposti per un nou govern que lideri la reconstrucció”, cloïa. Igualment a Twitter, el líder del PSC, Miquel Iceta, que havia participat activament en els treballs, evitava valorar la sentència i assegurava: “Avui només hi ha un camí per avançar: màxima unitat, bon govern i voluntat i capacitat negociadores.” “Els socialistes de Catalunya promourem el diàleg i treballaren per aconseguir-ho”, reblava.
En una entrevista a El Periódico, el llavors president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, no es penedia ahir de la famosa proclama en un míting el 2003 per donar suport al candidat Pasqual Maragal en què va assegurar que donaria suport al text que sortís del Parlament. “Home, podia haver-hi afegit: «i en trauré tot el que sigui inconstitucional»”, ironitzava, tot i que lamentava que s’hagués “tergiversat” la frase per culpar-lo de tot el que va venir després. De fet, ahir defensava que van arribar “fins on van poder” i admetia que en la tramitació al Congrés ja van carregar-se “coses que eren obertament i inequívocament no respectuoses amb la Constitució”. Això sí, Zapatero admet que va estar “disconforme” amb la sentència i que va passar “dies difícils”, en què va “intentar suavitzar l’escenari”, tot i que també creu, coneixent “determinats ambients jurídics institucionals”, que hauria pogut ser “més desfavorable” encara. “Mai vaig pensar que la reacció a la sentència acabaria en el procés, que ha estat un viatge a enlloc”, reconeixia, això sí.
En canvi, des del PP, que va ser qui va dur l’Estatut al TC, deu anys després ningú ha reivindicat la sentència, i ahir cap líder s’hi va referir; tampoc des de Cs ni Vox. Fins i tot l’ACN assegurava que tant els dirigents populars de l’època amb qui va contactar com els magistrats responsables de la sentència van declinar parlar-ne adduint “raons personals i institucionals”. “Ningú té gaire bon record de tot allò”, resumien, citant fonts d’aquell TC.
LES FRASES
Sánchez retreu l’“egoisme localista”
Pedro Sánchez va retreure ahir als governs autonòmics nacionalistes que hagin caigut en un “egoisme localista” durant la crisi: “Han plantejat que hem recentralitzat competències, i no és així”, justificava en un míting a Sant Sebastià, on deia que s’havien limitat a “coordinar”. Segons ell, sempre ha volgut treballar en “cogovernança” per evitar que “cadascú anés pel seu compte”, i va lamentar no haver tingut tot el suport del PP o de presidents com Torra. “La pandèmia no entén de fronteres ni d’ideologies i les institucions no volen ocupar l’espai d’unes altres”, responia.