Política

Demanen al TC l’anul·lació de la sentència

International Trial Watch creu que el TC ha de defensar els drets fonamentals

Els juristes observadors de l’International Trial Watch (ITW) consideren que el Tribunal Constitucional (TC) espanyol hauria d’anul·lar la sentència del Suprem sobre el referèndum de l’1-O. En espera de la resolució final del cas en la justícia estatal –que es podria allargar fins al 2021– els que han anat seguint el cas de l’independentisme es van definint. És el cas de la catedràtica de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i portaveu d’ITW, Mercè Barceló, que ahir demanava l’anul·lació “en aplicació exacta de la doctrina que fins ara ha mantingut” en matèria de drets fonamentals. Així ho va expressar ahir en la comissió d’estudi sobre els Drets Civils i Polítics al Parlament, en què va presentar l’informe d’ITW sobre el judici de l’1-O. Barceló va assenyalar que “el TC té un doctrina molt establerta” sobre la qüestió, que estableix que “l’exercici d’un dret fonamental mai no pot ser objecte de sanció”. “Si hi ha un exercici de dret fonamental, no hi ha una infracció de cap tipus”, va assegurar la jurista, que defensa que els actes pels quals han estat jutjats i condemnats diversos exconsellers de la Generalitat; l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell; el líder d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez queden emparats com a drets fonamentals de reunió, manifestació i expressió. A més, pel que fa al cas de Forcadell, Barceló sosté que va actuar correctament en tramitar les iniciatives independentistes que arribaven a la mesa del Parlament, ja que no fer-ho sí que hauria pogut motivar recursos al TC perquè entrés a valorar el fons dels textos i no la forma, com correspon a la mesa.

Barceló va comparèixer ahir només davant de JxCat i ERC, també va referir-se a la resolució futura del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre la sentència de l’1-O, que podria trigar més de set anys, va vaticinar. La jurista creu que quan Estrasburg detecta un indici que s’està condemnant algú i la condemna pot tenir un efecte dissuasiu o contrari al’esperat, el revisa amb cura, sobretot si l’implicat és un personatge públic i “estimat per la població”, com és el cas de Cuixart i Sànchez.

La jurista també lamenta que els tribunals espanyols “s’han desfermat” i han perseguit drets com ara el de la llibertat d’expressió i s’ha preguntat com queden aquests drets després de la condemna per sedició als líders del procés independentista. La sentència de la cúpula dels Mossos fixarà fins on ha arribat la persecució.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.