La fiscalia del Suprem ataca els presos polítics

Els quatre fiscals del Tribunal Suprem no han perdut l’ocasió per exigir que es revoquin les sortides laborals i de voluntariat dels nou presos polítics amb l’article 100.2 del reglament penitenciari, tot i estar avalades per tres jutges de vigilància penitenciària. Amb la nova afirmació que “és molt controvertit” qui ha de resoldre els recursos d’apel·lació del 100.2, ahir van presentar un escrit a l’alt tribunal perquè unifiqui criteris i, si es considera l’òrgan que ha de resoldre aquesta flexibilització, li recorden que les sortides dels independentistes s’han d’anul·lar fins a la fermesa de la seva resposta, tal com marca la llei.

Tard o d’hora la fiscalia del Suprem s’havia de pronunciar sobre els presos catalans, i més quan els penals han proposat ja de passar-los a tercer grau, i la llei deixa ben clar que la darrera paraula en el canvi de classificació és del tribunal sentenciador, en aquest cas el Suprem.

La posició dels fiscals del Suprem és contrària a la de la Fiscalia Superior de Catalunya (que rebateja en fiscalia “provincial” de Catalunya), la qual, a través dels fiscals de Lleida i de Barcelona, s’ha oposat als permisos del 100.2 dels nou presos, però sempre ha mantingut, en els seus escrits, que la competència per resoldre-ho és de les audiències provincials on estan situats els penals, no pas el Suprem. Per exemple, en el cas de Lledoners, li correspon a la secció 21 de l’Audiència de Barcelona, que té pendent de respondre als recursos de la fiscalia contra els 100.2 de Cuixart, Sànchez i Forn.

El jutge de vigilància penitenciària 3 de Catalunya (Lleida) és qui va obrir la porta a aquest debat. Va aprovar el 100.2 de Forcadell però va preguntar al Suprem qui té la competència per atendre els recursos en segona instància. Ara l’alt tribunal ha demanat el parer a la fiscalia del Suprem, que encapçala Javier Zaragoza, i que manté la línia més bel·ligerant contra els independentistes catalans. En el seu escrit, els fiscals sostenen que el 100.2 “no és un tema pacífic” i per il·lustrar-ho exposen dues resolucions, una d’aquestes del cas Urdangarin, en què mantenen que és el tribunal sentenciador qui revoca el 100.2, malgrat que també es demanava el canvi de classificació. Hi afegeixen que el principi de flexibilització aprovat en el reglament penitenciari “és una modalitat de classificació” i per això és el tribunal sentenciador qui ha d’aprovar o no aquestes sortides. Hi afegeixen que els jutges van exigir una regulació del 100.2 per llei davant “l’alt risc d’arbitrarietat”.

Paral·lelament, el TSJC va informar ahir que la jutgessa de vigilància penitenciària 5 de Catalunya, que resol els casos de Lledoners, ha donat llum verd al 100.2 de l’exvicepresident Oriol Junqueras i dels exconsellers Josep Rull i Jordi Turull. La magistrada ha mantingut que no hi ha cap controvèrsia i que el 100.2 no és un tercer grau encobert, com manté la fiscalia.