Corominas al TSJC: “Vam voler complir el reglament i que els diputats exercissin els seus drets, no desobeir el TC”

L’exvicepresident primer de la Mesa del Parlament Lluís Corominas ha assegurat aquest dimarts durant el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que totes les seves decisions anaven dirigides a fer complir el reglament de la cambra i a garantir que els diputats poguessin exercir els seus drets polítics.

De fet, ha dit que en cap cas va tenir la intenció de desobeir els dos requeriments del Tribunal Constitucional que va rebre, ja que considerava que la jurisprudència avalava la seva actuació, així com els lletrats. En aquest sentit ha explicat que quan els grups parlamentaris presentaven iniciatives parlamentàries, la Mesa no entrava en el fons dels assumptes, sinó només els requisits formals de tramitació.

Corominas ha dit que tot el que va fer com a diputat i membre de la Mesa va ser per “fer complir el reglament” i que els diputats poguessin exercir els seus drets i es “permetés el debat parlamentari, donar veu a tots els diputats sense excepció”. “Fent això, no crec que estiguéssim desobeint el TC, entre altres coses perquè la jurisprudència sempre ho havia entès així”, ha conclòs.

Corominas ha estat el primer dels acusats en declarar i només ho ha fet en resposta a la seva lletrada, Judit Gené. En el seu llarg bagatge a la Mesa, Corominas ha explicat que mai havien entrat en el fons dels assumptes registrats, sinó només en els requisits formals. Només ho feien en el cas de les iniciatives legislatives populars (ILP), tal com exigeix la llei que regula aquesta via de participació ciutadana directa. D’aquesta manera, ha desmentit que en els seus anys a la mesa hi hagués dues excepcions com plantegen les acusacions. El 2010, sobre la llei de consultes, ha dit que es va entrar al fons perquè s’assimilava a una ILP. El 2016, sobre una moció de la CUP, es va admetre condicionadament, però ell considera que aquesta figura no existeix, i a la pràctica es va admetre. En tot cas, ha dit que la Mesa no té iniciativa parlamentària, sinó que aquesta és dels grups, els diputats o el Govern.

Sobre la resolució d’inici del procés constituent, el 9 de novembre del 2015, ha dit que la Mesa no tenia cap requeriment previ i que va ser després que el TC la va anul·lar. En la resolució del gener del 2016 de creació d’una comissió d’estudi sobre el procés constituent ha dit que ningú la va qüestionar. Quan l’Advocacia de l’Estat va presentar un incident d’execució, el TC no va suspendre el funcionament de la comissió, que va seguir treballant sense cap advertiment.

Corominas ha recordat que van basar-se en la sentència del ’cas Atutxa’ per defensar que la tasca de la Mesa és parlamentària, no pas governativa, i que tots els tràmits són parlamentaris des del primer moment. Per això, considera que protegint el dret de participació es protegia la Mesa.

En el debat de política general del novembre del 2016 es va fer una proposta de resolució sobre el referèndum d’independència. Corominas ha dit que aquest debat es fa cada any i no té res a veure amb tramitacions anteriors. Per tant, segons ell, no té vincles amb altres resolucions anul·lades pel TC amb anterioritat. “No és continuació de res, és un debat nou cada any, de control del Govern”, ha argumentat.

Sobre la tramitació de la llei de pressupostos, ha explicat que es va fer el novembre del 2016, i que si una disposició addicional va ser anul·lada pel TC en considerar que finançava un possible referèndum d’independència, no té res a veure amb ell, que era membre del Parlament, però no pas del Govern. De fet, no va ser ni advertit pel TC, com sí que ho van ser molts membres del Govern.

Finalment, pel que fa a la llei de transitorietat jurídica, la de convocatòria de l’1-O i la de la sindicatura electoral, l’agost i setembre del 2017, Corominas ha recordat que ell ja no formava part de la Mesa, sinó que presidia el grup de JxSí. Com a diputat que podia tenir iniciativa parlamentària ha dit que no va rebre cap advertiment del TC, com tampoc el van rebre per la proposta de DUI del 27 d’octubre.