Política

Retorn ‘exprés’ a la presó

Hores després del recurs de la fiscalia, el jutjat suspèn el tercer grau i el 100.2 als presos polítics, que perden els permisos per sortir a treballar i els caps de setmana

Fa una inèdita “interpretació extensiva” de la llei per dictar-ho

De cap a la presó, altra vegada, i per la via ràpida. En el termini rècord de poc més de tres hores, la fiscalia va presentar recursos i el jutjat de vigilància penitenciària els va acceptar per suspendre d’immediat l’aplicació, mentre no els resol en el fons, del règim de tercer grau a cinc dels presos polítics de l’1-O –Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart–, concedit avui fa just 15 dies, que els permetia sortir els caps de setmana de la presó i només anar-hi a dormir entre setmana. Tot indica, a més, que en breu els altres condemnats (Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull) enfilaran el mateix camí. Per ordre de la jutgessa, Maria Jesús Arnau Sala, els afectats ja tampoc podran sortir des d’avui les hores que tenien autoritzades per treballar o fer tasques de voluntariat, segons l’article 100.2 del règim penitenciari.

Tots van reingressar ahir junts a Lledoners poc després de les vuit del vespre en llaor de multitud, tot i que Sànchez va arribar uns minuts més tard. Alguns d’ells, de fet, ja havien donat per fet en les seves aparicions públiques els últims dies que aquests petits espais de llibertat durarien poc perquè el Suprem voldria continuar exercint “venjança, i no justícia”. No va ser, doncs, cap sorpresa, tot i que segurament pocs pensaven que tot aniria tan ràpid. “S’acumulen les evidències que posen en dubte la voluntat de diàleg del govern espanyol”, acusava el president Quim Torra en una compareixença institucional al vespre, en què exigia a Pedro Sánchez que “aturi les hostilitats” contra els independentistes, ja que la fiscalia depèn d’ell.

Míting conjunt

Abans de tornar a la presó per no sortir-ne en temps, els polítics van protagonitzar a la porta un breu, improvisat i avui dia inèdit acte conjunt muntat per Òmnium Cultural, amb record inclòs a Forcadell i Bassa, en què van deixar clar que no pensen renunciar a les seves idees ni a la seva lluita. “De la presó se’n surt, i en sortirem per guanyar i portar aquest país a la llibertat”, proclamava Junqueras, que constatava que els tenen “molta por” i els volen tancats per no “incidir en la política i la societat catalanes, ja que no poden per la via de les majories socials i parlamentàries”. “Això nostre ha de tenir sentit, demano als que tenen responsabilitats que no esperem que ens fumin garrotades per anar a l’una”, implorava Turull. “No defalliu perquè sou exemple de coratge”, cridava Cuixart, mentre instava sobretot el jovent a “desobeir” les lleis injustes.

Qüestió d’hores

La decisió sobre la fi de l’anomenat règim de semillibertat va ser un vist i no vist. Poc després del migdia, la fiscalia provincial de Barcelona comunicava que, tot i tenir un mes de termini per fer-ho, havia anat per feina i acabava d’interposar recurs davant del jutjat de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya contra la resolució del 14 de juliol de la secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, que depèn del Departament de Justícia, que concedia el tercer grau als presos polítics a partir de la proposta que la junta de tractament de la presó de Lledoners havia fet el dia 2. En concret, el recurs era per a cinc d’ells, ja que la fiscalia excusava que els casos de Bassa, Turull i Rull s’estaven “estudiant”, o més aviat admetia que no tenia prou personal disponible per anar encara més ràpid, tot i que ja hi treballaven “fiscals en període d’estiu”.

La fiscalia havia avisat que “valoraria” portar el cas a l’òrgan sentenciador; és a dir, al Tribunal Suprem, si calia apel·lar la decisió del jutjat. Però de moment no li caldrà. Els recursos exigien que es produís un “efecte suspensiu” immediat del tercer grau, tot acollint-se a la disposició addicional 5a de la llei orgànica del poder judicial que així ho permet si es donen tres condicions: si són delictes greus, si es refereixen a l’aplicació del tercer grau i si es tracta d’un recurs d’apel·lació. El mateix fiscal reconeixia que això últim no es compleix, ja que el seu era tot just un primer recurs d’alçada, però tant és: el jutjat en va fer la “interpretació extensiva” que li demanava el recurs, i cap a quarts de quatre de la tarda va emetre la providència que declarava la suspensió de la classificació de tercer grau dels presos, i ordenava la tramitació “preferent i urgent” del cas, per la qual cosa va atorgar tres dies a les defenses per presentar al·legacions a l’escrit del fiscal. Alguns experts ja es posaven ahir mateix les mans al cap: “És el primer cop que un recurs contra una decisió administrativa té efectes suspensius i es deixa sense efecte un tercer grau abans que es dicti resolució judicial. No hi ha precedent”, deia a Twitter la penalista Mireia Balaguer, que recordava que ni té suport en la llei processal ni tan sols s’ha tramitat com a mesura cautelar.

La mateixa jutgessa de Lledoners, que fins ara havia avalat els permisos del 100.2 posant en dubte fins i tot molts dels arguments de la fiscalia, doncs, ahir va canviar de criteri i, a més del tercer grau, de facto també va suspendre l’aplicació del 100.2 que s’havia anat concedint als presos des del gener i el febrer, ja que la seva decisió implica que els afectats tornen al règim de segon grau, que tot just els permet 36 sortides puntuals a l’any, sense cap permís extra. El canvi sobtat de posició arriba pocs dies després de la dura, i també inèdita, resolució del Suprem la setmana passada, que va obviar tota la jurisprudència existent per declarar-se competent per decidir –per derogar-la– sobre la concessió del 100.2 a Forcadell, tot arrabassant així sense contemplacions a les audiències provincials el control sobre el compliment de les condemnes. El tribunal, a més, fins i tot va retreure en certa manera als jutjats fins ara competents que no hagin aplicat prou duresa d’acord amb la gravetat de les penes imposades. Fonts del Departament de Justícia indicaven ahir que les juntes de tractament de les presons ara “hauran d’estudiar cadascun dels casos i prendran les decisions que considerin oportunes”, en relació amb el règim de vida dels presos, tot i que serà difícil que en proposin una flexibilització que permeti recuperar d’immediat els permisos per sortir a treballar o fer voluntariat, tenint en compte el marcatge implacable del Suprem.

En tot cas, un cop la jutgessa catalana s’hagi pronunciat sobre el fons dels recursos d’ahir, probablement el cas arribi en últim terme al mateix Suprem per l’apel·lació d’una o altra part –la providència ja feia traduir ahir al castellà la resolució inicial–, un fet que pot allargar mesos el procés, durant els quals serà complicat que es torni a acceptar un 100.2 per a cap dels presos. En tot cas, serà llavors quan es comprovarà si el tribunal admet els permisos a partir d’un quart del compliment de la condemna –com ja és el cas dels Jordis, mentre que la majoria de la resta hi arribaran entre el gener i el febrer del 2021– o bé si obliga que n’hagi passat almenys la meitat, com recomana la llei i ja semblava decantar-se la setmana passada.

“No han modificat la personalitat”

El recurs de la fiscalia justifica la petició de derogar el tercer grau als presos polítics en arguments similars als que la mateixa jutgessa ja havia tombat quan va autoritzar els permisos del 100.2. Entre altres raons, així, el recurs se sustenta en la “falta d’assumpció dels delictes” i la “manca de penediment” dels presos. El text recorda que la “finalitat primordial” de les institucions penitenciàries és la reeducació i la reinserció social. Això últim entén que ja es donava i es dona en el cas dels presos polítics i, per tant, implícitament considera que no els cal més temps al carrer. Sobre la reeducació, justifica que veu en ells una “manca de modificació dels trets de la personalitat relacionats amb l’activitat delictiva”, ja que continuen reconeixent els fets, però considerant que no són delicte. A partir d’aquí, retreu que no hi ha hagut una “evolució” en ells i “no han superat “cap programa específic de tractament per superar aquest dèficit, ni s’ha produït el necessari atansament progressiu amb l’exterior”. Amb això últim, es refereix al fet que el tercer grau té com a objectiu facilitar la inserció laboral “i, per tant, està lligat amb el segon grau”. I segons la fiscalia, la progressió ha d’haver estat preparada amb un “nombre suficient de permisos ordinaris de segon grau”, i no és el cas. El fiscal, així, diu que el permís és “prematur”, després de poc temps de compliment de la pena imposada, i que “es frustren les finalitats de la pena de prevenció especial” en donar a l’intern una sensació de “persona privilegiada”.

A més, considera que el tercer grau “buida” el contingut de la pena, i en veu la concessió “incompatible amb la necessària realització dels objectius retributius i de prevenció general i especial de la pena”. És a dir, amb la necessària “intimidació al delinqüent” perquè no ho torni a fer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia