La fiscalia s’hi abona demanant al TS que tombi les sortides dels presos polítics
Vol que suspengui ja les sortides laborals i de voluntariat de l’article 100.2 com ja va aplicar la setmana passada amb Carme Forcadell
La mateixa Forcadell, Bassa, Turull i Rull esperen que els treguin en breu el tercer grau
Amb només un dia de marge, la fiscalia va tornar ahir a acarnissar-se amb els presos polítics demanant al Tribunal Suprem (TS) que suspengui les seves sortides de voluntariat i per anar a treballar en compliment de l’article 100.2, com ja va fer el 23 de juliol passat amb l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. El ministeri públic pretén que l’alt tribunal torni a assumir les competències de les audiències provincials i quan li arribin els recursos d’apel·lació contra la concessió dels permisos, els suspengui automàticament mentre s’estudia la qüestió de fons. La petició, feta pels fiscals de la sala del Suprem Javier Zaragoza i Jaime Moreno, que van ser acusació pública durant el judici de l’1-O, també l’han fet arribar als respectius jutjats de vigilància penitenciària competents per “evitar que la decisió pugui demorar-se”.
És així com la fiscalia torna a demanar al TS que s’erigeixi també en el vigilant de la condemna als presos polítics, a més d’haver-ne estat ja l’instructor, el jutge i també qui en va dictar sentència. Alguns experts ja van alertar aquest diari del precedent que el Suprem, erigint-se en “tribunal especial” en tot el relatiu als presos polítics i assumint competències penitenciàries anul·lant permisos un cop el tribunal n’admet la revisió si la fiscalia hi presenta recurs, pot afectar molts altres reclusos.
Aquest nova actuació de la fiscalia es produïa poques hores després que es confirmés el reingrés a presó d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tot ells amb el tercer grau suspès també per l’actuació de la fiscalia provincial de Barcelona, que va presentar recurs al règim de semillibertat davant del jutjat de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya contra la resolució del 14 de juliol de la secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima a proposta de la junta de tractament de la presó de Lledoners, que va acceptar el jutjat de vigilància penitenciària en qüestió d’hores. L’ordre de la jutgessa Maria Jesús Arnau Sala recollia que si es tornava al règim de segon grau –36 sortides puntuals durant any– també s’eliminava les sortides per fer tasca de voluntariat o per anar a treballar del 100.2.
La fiscalia ja advertia dimarts que apel·laria al Suprem en el cas que hagués de recórrer contra una decisió del jutjat contrària a suspendre el règim de tercer grau, que no li va fer falta perquè es va acabar aplicant, i ara s’espera que en breu, malgrat que el ministeri públic encara hi estava treballant, la mesura també es fes extensiva a la mateixa Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull, amb rapidesa.
Les raons per demanar la suspensió argumentades, molt similars a les que van fer servir per demanar la del 100.2 per a Carme Forcadell, destacaven la “falta d’assumpció dels delictes” i la “manca de penediment” dels presos, a més que continuaven reconeixent els fets sense considerar-los delicte i no havien superat cap programa específic de tractament acollint-se, recordant que les institucions penitenciàries tenen com a finalitat la reeducació i la reinserció social. Per això s’acollien a la disposició addicional 5a de la llei orgànica del poder judicial per suspendre el tercer grau si es tracta de delictes greus, si es refereixen a l’aplicació del tercer grau i si es tracta d’un recurs d’apel·lació.
Recurs de Sànchez
Jordi Pina, l’advocat de Jordi Sànchez, va presentar un recurs contra la suspensió del tercer grau recordant que només es pot suspendre quan la fiscalia presenta escrit d’apel·lació contra la interlocutòria del jutge de vigilància penitenciària davant del tribunal que el va sentenciar, és a dir el Suprem. I que el procediment, com va fer la fiscalia, no és presentar recurs d’alçada al mateix jutjat de vigilància penitenciària contra la resolució administrativa dels serveis penitenciaris que concedeixen el tercer grau. Pina demana que s’anul·li la suspensió de tercer grau perquè no s’exposen els motius més enllà de la petició que va fer la mateixa fiscalia i que, per tant, no hi ha arguments a rebatre.
LES FRASES
Diàleg enterrat i noves crides a la unitat d’acció
Per tercera vegada en dues setmanes, els partits independentistes rebien un nou revés judicial en ple context marcat per l’horitzó electoral i nous retrets en la gestió del govern i de com afrontar el futur de Catalunya. En qualsevol cas, amb la forçada entrada dels presos polítics a Lledoners, es va tornar a veure les dues formacions juntes en el que més s’assembla a la unitat estratègica tan pregonada que no van aconseguir ni per donar una resposta consensuada a la sentència de l’1-O. Però els discursos d’ahir encara diferien tot i tenir el denominador comú d’acusar el president Pedro Sánchez i Podem d’atiar la repressió i allunyar amb les últimes decisions de la fiscalia qualsevol possibilitat de reprendre la taula de diàleg. Els mateixos presos, com Dolors Bassa o Josep Rull, veien difícil “refer ponts” o “seure en una taula amb algú que té l’objectiu que l’altre desaparegui”, i el vicepresident Pere Aragonès assegurava que “l’amnistia és la solució”, el que ja s’intueix com una condició per tirar endavant el diàleg i la negociació. De fet, va acusar Sánchez d’haver-se aixecat de la taula “per la via dels fets” amb les actuacions de la fiscalia. La portaveu del govern, Meritxell Budó (JxCat), també veu molt difícil convocar la taula perquè el govern espanyol està “més lluny” de voler resoldre el conflicte polític, i defensava que ara més que mai cal una estratègia unitària de l’independentisme per abordar una possible reunió entre executius en la qual va defensar “més que mai” la figura d’un mediador.