La commoció deixa pas a la ira a Beirut pels avisos ignorats
Crits contra els polítics libanesos durant la visita de Macron a la zona zero de l’explosió
El dirigent francès és el primer líder internacional que viatja al Líban
Crítiques a la investigació oberta per aclarir els fets
Milers de ciutadans arribats a Beirut des d’arreu del Líban continuaven ahir ficant-se al que queda de les cases de persones que no coneixen per ajudar-les a treure la runa de les seves llars. La xifra de morts cada cop augmenta més lentament –en són 137 i més de 5.000 persones ferides en el tancament d’aquesta edició–, però encara hi ha dotzenes de persones desaparegudes que els equips de rescat cerquen amb una esperança minvant.
El treball de persones anònimes ha aconseguit que alguns carrers tornin a ser transitables, però la tasca és gegantina i els càlculs oficials estimen que la inversió per recuperar la ciutat que els residents de Beirut tenien només dos dies enrere és de 15.000 milions d’euros, cinc cops més del que s’anunciava ahir.
“Estem reorganitzant-nos per mirar de donar resposta a aquesta situació”, diu una treballadora d’una ONG libanesa. “Repartim menjar per a la gent que s’ha quedat sense cuina, a banda de roba i assistència psicològica. Les destrosses que molta gent ha patit van més enllà dels petits desperfectes. Ras i curt: han perdut la seva casa.” La Fàtima, una ciutadana del barri de Gemmayze, proper al port, mostra en una imatge com el finestral del seu dormitori, de gairebé 2 m², ha volat amb el marc de metall per damunt del seu llit: “He tingut sort de no ser a casa.”
La investigació que s’ha iniciat al Líban per esclarir els fets està rebent crítiques. Segons indiquen alguns mitjans libanesos, un document que advertia del perill que suposaven les gairebé 3.000 tones de material explosiu emmagatzemades al port va córrer per diferents aparells de l’Estat el desembre del 2019. Ara, hi ha dubtes que la mateixa judicatura libanesa pugui dur a terme una investigació independent, i analistes com ara Aya Majzoub, de Human Rights Watch, demanen un procés transparent liderat per experts internacionals: “Si les autoritats libaneses estaven al cas de l’amenaça i no van actuar per evitar-ho, són responsables de la mort de 137 persones.”
Buscant l’equilibri
El president de França, Emmanuel Macron, va buscar ahir un equilibri impossible a Beirut visitant els líders corromputs del Líban que tanta gent del país vol fora del poder i passejant-se també pels carrers de la ciutat per adreçar-se als ciutadans, els quals li imploraven ajuda i expressaven la seva ira contra la classe dirigent del país per haver ignorat els avisos abans de l’explosió. En una sèrie d’afirmacions que semblava que fes en nom d’alguna cosa més que un sol país, Macron va reiterar que la comunitat internacional no invertirà en l’economia libanesa per reflotar el Líban en absència d’unes reformes llargament exigides, i va afegir-hi que cal modernitzar el sector elèctric i les mesures contra la corrupció. Sigui amb l’interès que sigui, els ciutadans libanesos van constatar ahir que els representants polítics d’altres països s’adrecen a ells abans que els del seu propi estat.
Una preocupació afegida
El Líban es trobava a punt d’iniciar un nou confinament i la tragèdia provocada per l’explosió no posa les coses fàcils. Firass Abiad, cap de l’hospital Rafik Hariri, centre líder en el tractament de la Covid-19 al Líban, va admetre ahir: “De manera comprensible, pel caos que va viure’s la nit de l’explosió a emergències, a l’entrada de l’hospital i als punts de donació de sang, no es van complir amb les mesures contra la pandèmia de la Covid-19.”
Malgrat que l’estat d’emergència decretat al país per les autoritats pugui fer que alguns ciutadans es quedin a casa, preocupa que la desaparició del port compliqui l’arribada de medicaments i que interrompi el subministrament per a la indústria local, que en condicions de normalitat podria fer un pas endavant. “Amb el que ha passat, la tolerància de la ciutadania a un nou confinament és mínim”, hi va afegir el director Abiad.