El Parlament aprova que Catalunya és republicana i que no vol rei, amb advertiments dels lletrats de la Cambra

El Parlament ha declarat aquest divendres que Catalunya és “republicana” i que no “reconeix ni vol tenir cap rei”.

Amb els vots a favor de JxCat, ERC i la CUP i els vots contraris de Cs, PSC, CatECP i el PPC, la cambra ha avalat una proposta de resolució pactada entre els independentistes que denuncia la connivència dels poders de l’Estat en la “fugida consentida” de Joan Carles I i que “l’únic camí per superar el règim monàrquic és constituir efectivament la República catalana com un estat de dret, democràtic i social”.

El Parlament també ha instat el Govern a reclamar a l’executiu espanyol que retiri la condició de rei emèrit a Joan Carles I i li suprimeixi l’aforament.

Els punts aprovats també constaten el “fracàs” i la “crisi definitiva” del pacte constitucional del règim del 78 que, “pel seu caràcter irreformable”, “blinda la continuïtat d’una monarquia delinqüent, un sistema autonòmic fallit i una democràcia intervinguda pel poder judicial”.

La cambra catalana també ha aprovat una proposta de JxCat que condemna les activitats “irregulars o delictives” dels membres de la casa reial espanyola i refermar el compromís amb els “valors republicans” i aposta per l’abolició d’una institució “caduca i antidemocràtica com la monarquia”. També un text proposat per ERC que denuncia que la monarquia espanyola és “successora del règim franquista i que el Rei ha participat concertadament amb la resta de poders de l’estat en la repressió i laminat els drets del poble català”.

El Parlament també ha reprovat Felip VI i “tota la dinastia borbònica per dècades d’impunitat i d’enriquiment il·legítim utilitzant les institucions públiques i les figures institucionals”, així com la vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, per “col·laborar en la fugida de Joan Carles I”. Aquesta proposta de resolució de la CUP, que també ha rebut únicament el suport de l’independentisme, assenyala l’executiu estatal de “còmplice de la impunitat perpetrada per la monarquia” i demana al Govern que treballi per retirar del nomenclàtor dels carrers de Catalunya tota referència a la Corona.

En canvi, s’han rebutjat les resolucions presentades pels comuns, que apostaven per canvis legislatius per tal de regular l’exercici de les funcions del cap d’Estat i la seva família per tal de garantir la transparència i “prohibir la realització de qualsevol activitat econòmica o d’intermediació per empreses”, així com l’obertura de comptes a l’estranger i limitar la inviolabilitat de cap d’Estat. L’abstenció de JxCat, ERC i la CUP han provocat que Cs, PSC-Units i el PPC tombessin la iniciativa.

Després de les votacions, el president del grup de JxCat al Parlament, Albert Batet, ha instat als funcionaris del Parlament a publicar al diari de la cambra els acords del ple sobre la monarquia i ha avisat que exigirà “les mesures oportunes si no ho fan”.

Just abans de la votació de les propostes de resolució, el diputat de Cs, Carlos Carrizosa, ha interpel·lat el president de la cambra, Roger Torrent, per saber si es penjarien els textos definitius després que el lletrat major de la cambra advertís que no es publicarien alguns punts. En concret, els de la proposta conjunta on es titlla la monarquia de “delinqüent” i el diu que “l’únic camí per superar el règim monàrquic és constituir efectivament la República catalana”, entre d’altres.

Torrent ha respost el que algunes fonts parlamentàries ja havien avançat: que els lletrats de la cambra havien alertat que alguns punts podien contravenir resolucions del TC.

Aleshores, Batet ha demanat intervenir per mostrar el “desacord” de la seva formació en la “no publicació de les coses que s’aproven”. “És un fet gravíssim. Al Parlament s’ha de poder parla de tot i els funcionaris tenen l’obligació de fer-ho”, ha dit.

Batet també ha advertit que si algun funcionari decideix unilateralment no fer-ho, demanaran que “es prenguin les mesures oportunes perquè els funcionaris tenen el deure de complir el que emana de la sobirania del poble”.

Carrizosa li ha recriminat les seves declaracions i l’ha acusat “d’amenaçar els lletrats amb represàlies”.