Sánchez s’exposa al Congrés a la derrota del decret local
El decret dels romanents s’ha de convalidar al setembre i té el no d’ERC, el PNB i els comuns
Cs no s’hi tanca
L’alcalde socialista de San Sebastián de los Reyes s’afegeix a la revolta del PP i de la resta
Pedro Sánchez viu la falsa sensació de pau que dona el fet que no hi hagi cap Consell de Ministres fins al 25 d’agost i que el Congrés estigui tancat per vacances parlamentàries, però amb la represa del curs s’exposa a una derrota a les Corts. El decret llei sobre l’ús dels romanents, que busca la fórmula per esquivar la llei de Cristóbal Montoro que impedeix que els ajuntaments se’ls puguin gastar tot i que són estalvis dels veïns, ha de ser convalidat al setembre, i el govern del PSOE i Podem no només no té cap aliat ara per ara, sinó que s’esquerda en aquest punt. Al vot en contra anunciat per ERC i el PNB, els socis de la investidura, s’hi afegeix l’oposició d’En Comú Podem, la veu més frontalment contrària en el si d’Unides Podem.
L’acord sobre l’ús dels romanents és un pedaç per esquivar la llei Montoro per la via que els alcaldes entreguin els seus 15.000 milions de romanent –els que en tinguin, perquè no tots els saldos locals són positius– i que més tard l’Estat els retorni 5.000 milions en dues entregues, el 2020 (2.000 milions) i el 2021 (3.000 milions). La resta –10.000 milions– serien retornats en un termini de quinze anys a partir del 2022, segons el decret publicat en el BOE. Tot i escoltar l’enuig de tots els socis possibles, fonts del Ministeri d’Hisenda “no descarten que el decret pugui sortir al setembre” i obren la porta que es pugui tramitar com a projecte de llei per obrir-lo a esmenes.
Esquivar la llei Montoro
La fórmula per esquivar la llei Montoro d’estabilitat pressupostària és més que controvertida: els diners estan bloquejats i seguiran així si no es fa res, però alhora la solució no deixa de ser un préstec a tipus zero que alcaldes de tots els partits han de fer a l’Estat amb estalvis dels seus veïns i sabent que potser no els veuran retornats del tot fins al 2037. Tot i la tradició d’acords per unanimitat en el si de la Federació de Municipis (FEMP), la solució amb el Ministeri d’Hisenda només va poder prosperar gràcies al vot de qualitat d’Abel Caballero, alcalde socialista de Vigo i president de la FEMP, que trencava l’empat a dotze: dotze vots a favor (del PSOE), dotze en contra (del PP, Cs i JxCat) i una abstenció (IU-Podem). “Hi ha una operació política del PP en tot això. Els alcaldes del PP hauran d’explicar als seus ciutadans per què no volen un acord que els permet escollir”, rebatia ahir Caballero davant una revolta que és del PP i de la resta. Fonts properes a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, hi afegien que “la màxima prova que l’acord no afecta l’autonomia municipal és que implica voluntarietat”.
De Rivas als comuns
Caballero, de fet, va poder imposar l’acord gràcies a IU-Podem, que tot i el to dur en públic va convertir l’únic vot que té a la FEMP –el de Pedro del Cura, alcalde de Rivas-Vaciamadrid– en abstenció i no en vot en contra. I així servia amb safata l’empat a dotze sabent que el president de la FEMP té vot d’or. El dubte és què passarà quan es voti al Congrés, on Podem té un grup de 35 diputats en què set són d’En Comú Podem i el president de tots és Jaume Asens.
Si l’acord naixia amb el vet de grans alcaldies de tots els colors, des d’Ada Colau (Barcelona, En Comú Podem) fins a Marta Madrenas (Girona, JxCat) i Miquel Pueyo (Lleida, ERC), passant per José Luis Martínez Almeida (Madrid, PP) i Juan Mari Aburto (Bilbao, PNB), el PSOE viu ara el rebuig a les seves files. “El govern de Sanse no s’acollirà a la cessió voluntària del romanent de tresoreria a l’Estat. El nostre compromís és amb els veïns, amb l’aplicació d’un complet i ambiciós pla d’inversions amb una dotació de més de 95 milions”, anunciava ahir Narciso Romero, alcalde socialista de San Sebastián de los Reyes (87.700 habitants). “Que els alcaldes socialistes diguin en públic el que diuen en privat”, exigia Pablo Montesinos (PP). “És injust i improductiu, però si la norma arriba, es compleix”, diu Carlos Carrizosa (Cs). Amb Cs, però, Sánchez no en fa prou.
L’Estat ofereix pagar 70 milions del cost dels interessos
El govern espanyol i el poder municipal del PSOE sostenen que l’acord firmat el 3 d’agost entre el Ministeri d’Hisenda i la Federació de Municipis i Províncies (FEMP) en contra de tots els partits és un bon acord tot i tenir només el suport del PSOE, però per la via dels fets admet que és millorable. El Butlletí oficial de l’Estat (BOE) publicava ahir una resolució de la Direcció General del Tresor amb les condicions de la cessió municipal –i voluntària– dels 15.000 milions dels romanents, i Hisenda ofereix pagar els 70 milions del cost dels interessos que suposa per als alcaldes el fet de tenir els diners immobilitzats al banc.
El Ministeri d’Hisenda de María Jesús Montero calcula que aquells ajuntaments que participin del primer fons de 5.000 milions –els 10.000 milions restants haurien de ser retornats en un termini de quinze anys a partir del 2022– s’estalviaran els interessos que actualment paguen pel fet de tenir els romanents al banc i es beneficiaran d’un tipus d’interès efectiu del 0%, la qual cosa suposa un estalvi anual de fins a 70 milions. A més d’introduir aquesta sobrevinguda mesura d’alleujament, Hisenda inclou un segon caramel amb el qual pretén apaivagar la revolta de la insubmissió municipal: donar als ajuntaments l’opció d’un reintegrament a quinze anys i obtenir un tipus d’interès del 0,05%. Malgrat que els dos incentius d’última hora suposen una millora respecte al pla inicial per esquivar la llei Montoro, el cas és que un tipus del 0,05% és fàcilment assumible per a l’Estat ara que es finança a tipus negatius.
Hisenda sosté que la seva és l’única via de desobeir Montoro i no violar l’article 135 de la Constitució. “Els ajuntaments incrementen la seva capacitat de despesa sense incórrer en dèficit públic, i compleixen així tant la llei d’estabilitat pressupostària com la Constitució”, defensa Hisenda.
