Els bielorussos desafien Lukaixenko amb una protesta massiva a Minsk
El Ministeri de Defensa havia amenaçat els manifestants amb l’exèrcit
L’oposició al president no afluixa dues setmanes després de les eleccions
Jornada històrica a Bielorússia. Desenes de milers de persones van desafiar les amenaces i van inundar els carrers de la capital, Minsk, en un nou capítol del moviment de protesta que ha d’afrontar el president del país, Aleksandr Lukaixenko, després de la seva polèmica reelecció en els comicis de fa dues setmanes. L’acusen de frau electoral i exigeixen que abandoni el poder. En 26 anys al capdavant del país, Lukaixenko mai s’havia enfrontat a un desafiament d’aquesta magnitud. Ni l’amenaça de fer servir l’exèrcit per sufocar les protestes va aconseguir dissuadir ahir els manifestants. Milers de ciutadans arribats de tots els punts de la ciutat es van reunir a la tarda a la plaça de la Independència de Minsk amb banderes vermelles i blanques, símbol de l’oposició.
Des de primera hora del matí, la policia va reforçar la seva presència al centre de la ciutat. Així mateix, va difondre un comunicat contra la participació en actes no autoritzats i va alertar de “provocacions” que podrien tenir lloc durant les protestes. El Ministeri de Defensa, per la seva banda, va advertir que si hi havia aldarulls “no s’enfrontarien amb la policia, sinó amb l’exèrcit”.
Armat amb un rifle
Durant les protestes es van viure moments de confusió arran de la difusió d’un vídeo en què es veia Lukaixenko baixant d’un helicòpter amb un rifle i una armilla antibales, que va donar peu a pensar que l’evacuaven del palau presidencial, però en realitat es tractava del moment de l’arribada. Al tancament d’aquesta edició, la situació continuava tensa, però no s’havia informat d’incidents.
Després de la històrica manifestació de fa vuit dies, Lukaixenko va intentar recuperar el control aquesta setmana, dirigint-se a grups de partidaris seus, amenaçant l’oposició i acusant-la de ser titelles dels Estats Units. I en aquest punt, i davant les tropes, va apel·lar a defensar la integritat del país respecte a forces estrangeres i va mobilitzar les tropes a la frontera oest després d’haver acusat l’OTAN d’estar reunint tancs i avions a 15 minuts de la frontera bielorussa.
L’OTAN ho va desmentir dissabte a la nit i va assegurar que totes les afirmacions en aquest sentit no tenen cap justificació. “Qualsevol afirmació sobre un reforç de l’OTAN a les fronteres amb Bielorússia no té fonament. Com ja s’havia dit clarament, l’OTAN no representa cap amenaça per a Bielorússia ni cap altre país i no s’ha reforçat militarment la regió”, va afirmar en un comunicat.
Mentre se celebren manifestacions a Minsk i en altres ciutats de Bielorússia, Rússia, el principal aliat del govern de Lukaixenko, va reiterar el seu suport al president i va desqualificar el programa de la líder de l’oposició unificada, Svetlana Tikhanóvskaia, exiliada a Lituània des de l’11 d’agost.
Els letons fan una cadena humana de solidaritat
Centenars de letons van formar ahir una cadena humana a través de la ciutat vella de Riga per expressar la seva solidaritat amb els que lluiten per unes eleccions netes i els drets humans a Bielorússia. La cadena humana forma part d’una sèrie d’accions de solidaritat del poble letó amb el bielorús, entre les quals destaca la marxa d’un grup de joves manifestants que van recórrer durant la nit els 70 quilòmetres de la frontera amb Bielorússia. El grup viatjarà des de la localitat fronterera de Piedruja fins a Vílnius (Lituània), on s’afegirà a una altra cadena humana que haurà d’arribar a un punt de la frontera amb Bielorússia. Els dos actes de Letònia, organitzats pel grup Protesrs-lv i altres ONG, així com l’acte planejat a Lituània, tenen lloc 31 anys després de la llarga cadena humana del 23 d’agost del 1989, quan prop de dos milions de persones es van agafar de les mans entre els tres països bàltics, Estònia, Letònia i Lituània.