Política

Rigol, De Gispert i Benach demanen indultar Forcadell

Els tres expresidents del Parlament reivindiquen l’amnistia com “la via més justa”, però consideren que l’indult és la fórmula més ràpida per treure de la presó la seva successora al legislatiu

Segon pres polític per a qui demanen l’indult. Els expresidents del Parlament Joan Rigol, Núria de Gispert i Ernest Benach van escriure ahir una carta al ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, per sol·licitar formalment que s’indulti la seva successora, Carme Forcadell, deixant clar que no és ella qui ho demana, encara que és coneixedora de la iniciativa. Els tres expresidents del legislatiu recalquen que “la via més justa és l’amnistia”, i que “és la que la Carme prefereix”, però que fa més de dos anys que Forcadell és a la presó i l’indult és la fórmula més ràpida perquè recuperi la llibertat, per bé que “no comporta penediment ni cap altra acceptació”, va subratllar De Gispert.

“L’amnistia depèn de les Corts Generals de l’Estat i és molt difícil veure-hi una majoria en aquest sentit; en canvi, l’indult depèn del govern i és més fàcil de gestionar”, va recordar Rigol. “La petició d’indult la fem nosaltres tres com a expresidents del Parlament per un sentit institucional de la política. N’hem parlat amb ella, però ella no ha pres en cap moment la iniciativa per demanar-lo”, va reiterar Benach.

En la carta, els tres predecessors de Forcadell constaten que el conflicte polític que es viu entre Catalunya i Espanya no es resoldrà per la via judicial i que només la via política pot portar una solució. “En aquest sentit, és evident que calen gestos que permetin desescalar la situació actual i trobar persones que siguin capaces d’afrontar el diàleg amb tota la convicció i sense cap mena de matís”, expliquen. Rigol, De Gispert i Benach recullen el nul interès de l’expresidenta de l’ANC de continuar en primera línia política i consideren que Forcadell “pot ajudar molt” a resoldre la situació. “Però fer-ho des de la presó no és la millor manera”, hi afegeixen. No només això: defensen que concedir l’indult seria un gest “significatiu” per part del govern espanyol de cara al futur. “Seria ara mateix un acte necessari de justícia”, reblen.

Segons els expresidents, el ministeri disposa d’un any per resoldre la qüestió i elevar-la al Consell de Ministres, que és l’ens que l’ha d’aprovar. És la segona petició d’aquestes característiques que Campo té sobre la taula, després que al juliol la UGT demanés al ministeri l’indult de l’exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies Dolors Bassa.

Els expresidents escriuen que a Forcadell se la va jutjar per haver governat el Parlament tal com disposa el reglament de la cambra, per haver deixat debatre les propostes que feien els grups parlamentaris i haver-ne permès la votació, motiu pel qual va rebre una condemna d’onze anys i mig de presó. “Literalment, ens atrevim a afirmar que no podia fer cap altra cosa si volia ser fidel a allò que són les seves funcions formals com a presidenta del Parlament”, observen.

La fiscalia recorre contra el tercer grau dels set presos polítics de Lledoners

La fiscalia ha recorregut davant del Tribunal Suprem contra el tercer grau que el Departament de Justícia va concedir als set presos polítics empresonats a Lledoners i que la jutgessa de vigilància penitenciària va avalar la setmana passada. El fiscal demana que se’ls revoqui la semillibertat, que al seu parer el govern els ha atorgat per tal d’“alterar la decisió condemnatòria de la sentència” i el seu compliment efectiu.

A diferència dels presos de Lledoners, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l’exconsellera Dolors Bassa, empresonades a Wad-Ras i a Puig de les Basses, respectivament, continuen gaudint del tercer grau, ja que els jutges de vigilància corresponents van descartar suspendre’l mentre resolen sobre el fons de l’assumpte.

Els recursos de la fiscalia carreguen contra la “política penitenciària” del departament d’Ester Capella, ja que consideren que transmet el missatge que “pot quedar impune el fet d’haver convertit la pròpia voluntat en llei fora de les vies legalment establertes”. La fiscalia no considera que els presos polítics hagin complert o “gairebé complert” tots els fins de la pena. De fet, per al ministeri públic, el seu procés de rehabilitació ha fracassat, entre altres qüestions, perquè no reconeixen el delicte.

En el cas d’Oriol Junqueras, la fiscalia subratlla que els informes de la presó detallen que “continua pensant que la via unilateral imposada per la força” per aconseguir la república “no és viable”, però que això “no suposa en absolut que no ho consideri legítim”. De Jordi Cuixart argumenta que l’evolució del seu tractament “ha estat nul·la”, ja que, si bé reconeix els fets pels quals va ser condemnat, “justifica tots i cadascun dels actes polítics” que van portar a l’1-O, com ell mateix va dir a TV3 el primer dia que va sortir en tercer grau. La fiscalia considera una “distorsió” que els presos continuïn defensant que van actuar democràticament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.