Reus no pot aprovar cap de les dues mocions del burca i el regularà per decret
No prosperen ni la moció de CiU i PP ni la resolució de PSC i ERC després de negociar un text de consens fins a última hora
La regulació a Reus de l'ús del burca, del nicab i de qualsevol vestimenta que cobreixi el rostre en espais públics o dependències municipals no ha pogut avançar per majoria del ple, tot i haver-se presentat dues propostes diferents en el mateix sentit. Però la qüestió no es queda aquí, sinó que es podria aprovar per decret, tal com ja s'ha fet a Barcelona. Tot i que amb la boca petita, l'alcalde Lluís Miquel Pérez reconeixia el que el primer tinent d'alcalde Eduard Ortiz havia dit poc abans del ple: hi haurà decret. Almenys, si així ho permet l'informe que estan elaborant els serveis jurídics del consistori. El secretari de l'Ajuntament, Jaume Renyer, ja va advertir que «l'informe el farem sobre l'espai cívic, no sobre la llibertat religiosa». És a dir, han de discernir, d'una banda, si no hi ha normatives de rang superior que ja regulin aquesta situació als espais públics, i de l'altra, si l'Ajuntament té potestat per fer-ho. No obstant, segons l'alcalde «no és un tema urgent».
El fet és que l'aritmètica del ple no va fer possible que prosperés cap de les propostes relacionades amb la regulació de l'ús de vestimentes que cobreixen la cara després que tampoc hi hagués acord en la negociació fins a última hora per fer un text conjunt en què poguessin afegir-s'hi PSC, CiU, PP i ERC. Segons explicaven uns i altres, el consens no era aparentment tan lluny, ja que havien lligat probablement el més important en una moció: els acords. Però ni PSC ni CiU, que van portar el pes de les negociacions, van cedir sobre l'exposició de motius.
Així les coses, els retrets van centrar una bona part de la discussió tant de la proposta de resolució del PSC i ERC com de la moció de CiU i el PP. Carles Pellicer, portaveu de CiU, acusava la proposta del PSC i ERC de tenir «tics de paternalisme, bonisme i ingenuïtat» i demanava afrontar decididament el debat sobre la immigració. Eduard Ortiz, portaveu del PSC, va defensar la feina feta en matèria de convivència acusant CiU i el PP de voler-la dinamitar amb una moció que incidia específicament en la prohibició del burca i del nicab en tots els espais públics i que, a més, feia referència a la immigració. Per això, el mateix Ortiz justificava que van decidir-se per la fórmula de proposar un reglament d'usos dels edificis municipals per garantir la identificació de les persones (la qual cosa implica no portar vestimentes que cobreixin la cara) per «posar seny». Els retrets van dirigir-se també a ICV, que va acusar els proposants de la moció d'«anar a remolc» del que s'ha fet en altres llocs, i als seus socis de l'equip de govern de caure en un parany. El resultat del primer assalt va ser de 12 vots a favor (PSC i ERC), 13 en contra (CiU, PP i CORI) i 2 abstencions (ICV-EUiA). I en el segon, en què se sotmetia a votació la moció de CiU i PP, els vots contraris van ser 14 (ICV-EUiA, PSC i ERC), pels 13 favorables de CiU, PP i CORI. Ariel Santamaria (CORI) va presentar-hi una esmena perquè la regulació només afectés els edificis municipals, però no va ser acceptada. D'altra banda, la Diputació de Lleida va aprovar una moció de suport a les mesures de regulació plantejades pel govern estatal per prohibir l'ús del vel integral islàmic en determinats espais.
Continuarà...
No estic segura d'afirmar que el que va passar ahir era previsible, després que dijous al vespre els partits que portaven el pes de la negociació per consensuar una moció conjunta ja admetien que la cosa no anava per bon camí. I no estic segura de creure que era previsible perquè la lògica diu que els quatre grups que havien presentat mocions que tractaven la regulació de l'ús del vel integral, amb més incisió o més tangencialment, haurien d'haver acordat un únic text que haurien aprovat ells mateixos. No pas perquè ho demani la societat, perquè si el debat és al carrer és perquè l'hi va plantificar la classe política. No pas perquè hi hagi una necessitat imperiosa, perquè, almenys ara per ara, de burques, pocs, i de nicabs, algun. Però la lògica diu que si tots havien donat el «sí» als acords de la moció, que és el que finalment s'executa un cop s'aprova, això hauria d'haver prevalgut per sobre d'altres consideracions que no van fer prosperar el consens. D'aquesta manera s'hauria tancat la carpeta d'un assumpte que a priori la majoria de grups al ple no volien allargar. Però ara, lluny d'acabar-se la història, continuarà.
