Comença el xou de Trump

Trump o el caos socialista. L’inici de la convenció republicana, un xou fet a mida del president dels Estats Units, no va tenir ni una engruna de l’optimisme i la il·lusió que s’havia promès. En comptes d’esperança en un futur millor, va presentar un panorama distòpic i infernal en el cas que el candidat demòcrata, Joe Biden, aconsegueixi guanyar les eleccions.

El Partit Republicà ja ha deixat de banda tot el que alguna vegada va ser per convertir-se en un partit totalment trumpista, enfocat a enaltir el seu líder i aplaudir la seva figura com a salvador de les essències dels Estats Units. En garant de la lluita contra la barbàrie de l’extrema esquerra que, segons ells asseguren, s’ha apoderat d’un Partit Demòcrata que té com a únic objectiu omplir-lo de criminalitat, socialisme i destrucció.

La primera jornada de la convenció, que va coronar de forma unànime Donald Trump com a candidat a la reelecció, va basar-se en aquests dos missatges: els demòcrates són el mal i Trump és l’escollit per evitar l’hecatombe. El mandatari, en un discurs per sorpresa la nit de dilluns, havia advertit que els seus rivals estan intentant “robar” les eleccions aprofitant-se de la situació de la pandèmia. Hores després, tots els discursos en horari de màxima audiència li rendien honors. Així, Charlie Kirk, un jove activista que cada vegada té més ascendència en els entorns conservadors, va definir-lo com el “guardaespatlles de la civilització occidental”.

Mentre que els demòcrates van abraçar un format totalment innovador, tot aprofitant les possibilitats tecnològiques per pal·liar l’obligada virtualitat, els republicans van apostar per una posada en escena clàssica: un únic escenari, moltes banderes, i música pomposa i cerimonial. Entremig, anuncis electorals enaltint la figura i el lideratge del president, i imatges dels grans memorials de la ciutat de Washington i de la Casa Blanca.

Els republicans només tenien present un públic al qual dirigir-se: la base trumpista que necessiten que es mobilitzi per poder guanyar les eleccions. Per tant, van donar-li tots els elements que més els inflamen: des de defensa del dret a portar armes fins al pànic a figures progressistes (“radicals”) que poden convertir els Estats Units en dictadures comunistes. L’altre èmfasi: recordar que, abans de la pandèmia, tot anava bé i vivien als EUA que sempre havien somniat. Un altre objectiu és el reforçament i la neteja de la imatge de Trump com a líder resolutiu que està vencent el coronavirus, tot i que el país continua en primera posició mundial en xifra de contagis i de morts.

Una sorpresa va ser l’apropament al votant afroamericà. Amb el ressorgiment del moviment que exigeix justícia racial i reforma policial, el partit vol vendre que Trump no és racista i va donar veu a personatges afroamericans i d’altres minories per demostrar-ho. No obstant això, el missatge que volien que quedés era la necessitat de mobilitzar-se per evitar convertir-se en un “malson” que seria ser com Veneçuela o Cuba, un retorn als idearis anticomunistes de fa dècades. “[Els demòcrates] volen destruir aquest país i tot allò pel qual hem lluitat”, va bramar Kimberly Guilfoyle, assessora de la campanya i parella del primogènit dels Trump, Donald fill, en un discurs de crits i proclames més a prop de retòriques dictatorials que d’un missatge dirigit a un auditori buit.

En la segona jornada de convenció, el moment estel·lar el protagonitza el discurs de Melania Trump, una primera dama reservada i allunyada de l’opinió pública que els republicans esperen que sigui l’arma secreta per aconseguir que les dones votin pel seu marit. L’altre és l’aparició de Mike Pompeo, secretari d’Estat, que se saltarà protocols i ètica en participar en una convenció partidista des de Jerusalem, on és de visita oficial.