França destina 100.000 milions a la reconstrucció
El govern francès anuncia una baixada d’impostos a les empreses i una bateria d’ajudes a la competitivitat
Inverteix 30.000 milions en la transició ecològica, però s’oblida dels més modestos
“El pla d’impuls més important de la història.” Al govern francès no li sobra la modèstia a l’hora de presentar el seu pla de reconstrucció econòmica. El primer ministre, Jean Castex, va presentar ahir una bateria de mesures, valorades en 100.000 milions d’euros, per superar “la major recessió des del 1929”. “Aquest pla té com a objectiu que l’economia no s’enfonsi, que la desocupació no augmenti de manera explosiva”, va afirmar l’exalcalde de Prada de Conflent sobre un fons de reconstrucció que l’executiu centrista presenta com “el més massiu anunciat fins ara pels grans països europeus”. El 40% de les inversions seran finançades amb els recursos del pacte de reconstrucció europeu.
Tot i que l’executiu no estalvia esforços a l’hora de comunicar, el seu pla resulta paradoxal. Combina polítiques keynesianes per impulsar la transició ecològica, per un total de 30.000 milions, amb unes notables rebaixes d’impostos a les empreses, d’uns 20.000 milions en dos anys. El president Emmanuel Macron no ha renunciat a les conviccions neoliberals i es manté fidel a les polítiques de l’oferta i business friendly, aplicades durant la darrera dècada a França. En concret, es reduiran a la meitat les taxes sobre els béns immobles de les empreses, les construccions d’edificis empresarials i la cotització del valor afegit (un impost sobre els beneficis).
“Ens preocupen els 20 miliards de rebaixa d’impostos a la producció que haurien hagut d’implicar contrapartides socials, ecològiques, fiscals i de reindustrialització”, va assegurar l’exdiputat macronista Matthieu Orphelin, que ara copresideix el grup Ecologia Democràcia. Malgrat aquest crítiques, el govern reivindica la vocació verda del seu pla. Aquest inclourà uns 11.000 milions per impulsar el transport sostenible, invertint en el sector ferroviari, subvencionant la compra de vehicles elèctrics i promovent l’ús de la bicicleta. Es destinaran 6.700 milions a la renovació energètica d’edificis, 1.000 per al biogàs i 2.000 per a l’hidrogen.
Si la inspiració verda del pla sembla evident, aquest flaqueja més pel que fa al seu caràcter social. Les ajudes directes a les persones més precàries només representaran uns 800.000 euros. Es veuran reflectides amb menús universitaris d’un euro per als estudiants més pobres o amb un augment de les prestacions a les famílies per al nou curs escolar. Malgrat el terratrèmol de la pandèmia, Macron s’aferra a la seva ideologia. Creu que la recuperació vindrà a través d’una millora de la competitivitat de les empreses, en lloc d’un augment del consum de les atemorides classes mitjanes i treballadores.
LA XIFRA
Bayrou, el comissari del pla
El govern francès va designar ahir el centrista François Bayrou com a nou Alt Comissari del Pla. El nomenament d’aquest exministre i aliat d’Emmanuel Macron no va ser cap sorpresa, però sí que confirma l’interès de l’executiu centrista en la planificació econòmica i social. Abans-d’ahir va oficialitzar-se la creació de l’Alta Comissaria del Pla, “una instància que reflexionarà a llarg termini i amb menys limitacions”, va explicar el jove president, sobre un organisme que s’encarregarà d’anticipar qüestions relacionades amb la demografia, la independència de l’aparell productiu o la gestió dels perills emergents. “L’economia [...] s’ha limitat en excés a la gestió del sector financer”, va reconèixer el primer ministre Jean Castex. I així va reivindicar la pertinència de planificar l’economia, un concepte que sol associar-se al comunisme soviètic, però que a França també evoca el passat gaullista.