Política

El general López Tena

El notari Alfons López Tena ha organitzat la consulta de Mataró fins a l'últim detall i ha comptat amb 500 voluntaris Afirma que ara no cal pensar en la consulta de Barcelona sinó en la de Catalunya La votació anticipada, que va començar per Sant Jordi, ha estat la clau de l'èxit

“Volem totes les senyores maries, com més senyores maries, millor”, proclama

A les nou i cinc del matí s'obre la porta del col·legi elec­to­ral de la Riera de Mataró, en el rovell de l'ou de la ciu­tat, i apa­reix Alfons López Tena que diu: “Queda obert el col·legi elec­to­ral per al referèndum sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya”. Podria haver triat un altre dels qua­ranta-dos col·legis que a aquesta hora han obert a Mataró, però s'ha decan­tat per aquest perquè és cèntric i és a tocar de l'Ajun­ta­ment. López Tena cuida els detalls, la litúrgia inten­ci­o­nada. Ara bé, per què ha sor­tit a les nou i cinc si l'hora anun­ci­ada eren les nou en punt? Perquè López Tena ha hagut de fer qua­drar el pre­si­dent d'aquell col·legi, que li havia dit que impug­nava l'inter­ven­tor que havia assig­nat CiU perquè por­tava una cre­den­cial amb les sigles de la for­mació política. López Tena ha res­post al pre­si­dent que ell no hi veia cap pro­blema, que allí manava ell i només ell i que si el pre­si­dent tenia qual­se­vol incon­ve­ni­ent ja podia anar-se'n lla­vors mateix. López Tena és així.

López Tena, que és de la terra abrupta que ha donat sol­dats famo­sos i expe­di­tius com el gene­ral Cabrera, el Tigre del Maes­trat, té ell mateix paren­tela mili­tar, i se li nota. Després de la cam­pa­nya d'Osona, on va fer pujar la par­ti­ci­pació del referèndum sobi­ra­nista a uns límits que no s'han tor­nat a veure mai més, va deci­dir que Mataró era el següent objec­tiu mal­grat ser una ciu­tat absen­tista i amb uns bar­ris de forta presència immi­gratòria, antiga i moderna. Durant uns mesos Alfons López Tena ha aban­do­nat el pis que té al pas­seig de Gràcia de Bar­ce­lona i ha plan­tat la tenda en un cau que ell en diu zulo de la plaça d'Espa­nya de Mataró. Des d'allí ha diri­git amb mà de ferro el referèndum de la inde­pendència que es va cloure ahir. Va començar per posar ordre als orga­nit­za­dors locals, que ana­ven tots al seu aire i es bara­lla­ven cada cop que es reu­nien. Va for­mar un estat major que des del dia de Sant Jordi fins ahir va coor­di­nar un equip de més de cinc-cents volun­ta­ris que han repar­tit papers i ban­de­res, han atès les tau­les del vot avançat, han orga­nit­zat con­ferències i tau­les rodo­nes... “Res de boi­nes ni de fal­di­lles de qua­dres ni de flors de lis”, em va dir un dia. Volia dir que no volia veure a Mataró ni bata­su­nos ni inde­pen­den­tis­tes esco­ce­sos ni que­be­que­sos. En defi­ni­tiva cap “obser­va­dor” estran­ger d'aquests que altres ciu­tats han con­vi­dat a seguir les vota­ci­ons i que podien espan­tar les senyo­res maries. “Volem totes les senyo­res maries, com més senyo­res maries, millor”. Un con­cert de Mau­lets? Res de con­certs de Mau­lets. Una con­cen­tració patriòtica? Cap con­cen­tració. Ahir, un matri­moni gran sor­tia de votar d'un col·legi elec­to­ral. D'una hora lluny es veia que la dona ho havia fet amb una mica de por i per no con­tra­riar el marit. A la porta, es van tro­bar amb el rec­tor de la parròquia, que entrava. “Vostè també vota, mossèn?”. “Si no ho fem nosal­tres, qui ho farà?”. La senyora va res­pi­rar com es res­pira quan t'has con­fes­sat i t'han donat l'abso­lució.

La votació anti­ci­pada ha estat fona­men­tal. Ahir a les nou del matí Mataró par­tia amb un 18% de gent que ja havia votat. Des de Sant Jordi s'havien posat tau­les amb urnes a gai­rebé totes les can­to­na­des i a qual­se­vol lloc on passés gent, fos a la platja, a la fira d'atrac­ci­ons o a la sor­tida de les dis­co­te­ques i de missa. A les vuit del ves­pre els col·legis tan­ca­ven amb prop d'un 24%. Són gai­rebé 24.000 vots d'un cens de 97.000.

López Tena va anun­ciar aquests resul­tats després de dut­xar-se i posar-se un ves­tit clar de festa major. Va pas­sar uns resul­tats com­pa­ra­tius de Saba­dell, Girona, Reus i Lleida, ciu­tats que es poden ami­dar demogràfica­ment amb Mataró i que havien tret resul­tats molt més min­sos en les seves res­pec­ti­ves con­sul­tes. López Tena par­lava com volent dir: “Veieu què passa quan no hi ha un orga­nit­za­dor com jo?”. Com a tots els gene­rals, a López Tena li agrada exhi­bir meda­lles.

“Ara Bar­ce­lona, senyor López Tena?”. “Ara Cata­lu­nya”. López Tena és el res­pon­sa­ble d'haver pre­sen­tat al Par­la­ment la ini­ci­a­tiva popu­lar per cele­brar un referèndum a escala naci­o­nal. Fa una cara, parla d'una manera, que sem­bla que ja tin­gui ganes de posar-s'hi des de la cota i lloc de coman­da­ment que ell mateix triarà.

23,7
per cent
és la participació a la consulta celebrada a Mataró, la més elevada en la jornada d'ahir.
91,7
per cent
dels votants van apostar pel sí a la independència, i un 5,1 per cent es van decantar pel no.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia