Política

PARTICIPACIÓ

ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES

«M'és indiferent el resultat de les eleccions, mentre s'acabi la crisi»

Entrevista a Jordi Manils, cap de llista per ICV-EUiA a l'Ajuntament de Montmeló

–Com afronta el repte?
–«Amb molta il·lusió. El projecte d'ICV-EUiA a Montmeló té molta gent al darrere i tots estem molt il·lusionats. És un orgull que m'hagin escollit a mi per representar-los. Ens veiem capaços de fer moltes coses pel poble i notem que la nostra influència augmenta dia a dia i la gent reconeix la feina que hem fet, tant a dins el govern com ara a l'oposició.»
–Suposo que personalment està agraït al partit per la confiança que ha mostrat en vostè?
–«Com ja t'he dit, som molta gent i tots estem molt capacitats. Junts formem un col·lectiu important, i el partit ha decidit que jo sóc la persona ideal, i personalment li estic molt agraït i n'estic orgullós.»
–Veu el partit capaç de guanyar les eleccions municipals del 2011?
–«Inicialment tots els partits tenen possibilitats de guanyar. Tot dependrà del treball i de si realment s'escolta allò que la gent demana i la capacitat de cada partit de servir i fer realitat aquestes necessitats. Nosaltres fa tres mandats que creixem, tant en nombre de vots com en nombre de regidors, al contrari que el partit majoritari [PSC]. El panorama de Montmeló és molt incert perquè molta gent canvia el sentit del seu vot d'unes eleccions a les altres, però crec que totes les portes estan obertes.»
–Quines característiques creu que ha de tenir un bon alcalde?
–«La primera és saber escoltar la gent i saber solucionar els seus problemes. Un bon alcalde ha de saber que no té la veritat absoluta, ha de saber envoltar-se de gent i deixar-se aconsellar. Una altra característica important és que un bon alcalde ha de governar per a tothom, per als que l'han votat i per als que no ho han fet. No es pot deixar de banda les prioritats d'una part de la població.»
–Després de divuit anys, Montmeló ha canviat d'alcalde. Com valora la feina de l'anterior?
–«Si fem la valoració mirant cap enrere, el mandat de Manel Ramal ha estat positiu per a Montmeló, ja que s'han fet moltes coses per al poble. Han estat divuit anys de creixement en tots els sentits, i no es pot valorar el mandat d'una altra manera que no sigui positivament. És veritat que hi ha hagut deficiències, coses que s'han fet malament o que nosaltres hauríem fet d'una altra manera. ICV-EUiA ha estat en el govern durant molts anys d'aquest govern i hem donat suport a decisions molt importants que s'han pres al poble. Reconeixem el lideratge de Manel Ramal i reivindiquem la importància que hem tingut en molts moments.»
–Quins creu que han estat els millors i els pitjors moments del mandat de Manel Ramal?
–«Un dels moments més importants va ser quan Montmeló va aconseguir el cobriment de les vies del tren per adaptar-les al pas del TAV. Després de molts anys de lluita, es va aconseguir, i va ser un dels moments més apoteòsics i una decisió històrica. Quan es va enjardinar la zona de la Quintana, l'aprovació del pla de l'habitatge... hi ha hagut molts moments positius. No recordo cap moment puntual dolent, però hi ha coses a les quals potser no s'ha dedicat prou atenció. Pel que fa a la participació ciutadana, hem tingut dèficits molt grans i no hem sabut evolucionar; no hem sabut passar de les polítiques que s'havien de fer als anys vuitanta a les que s'han de fer el 2010. La societat actual és molt més madura i demana més participació en la presa de decisions, i potser no hi ha hagut una evolució democràtica en el govern de Montmeló.»
–Hi ha hagut malestar popular envers les obres pel cobriment de les vies. Com valora el procés?
–«Hi ha malestar, i amb raó. Una obra d'una envergadura com la que estem duent a terme sempre genera problemes. Al principi hi va haver problemes evitables, però hi ha danys col·laterals que són completament inevitables i és normal que la gent es pugui molestar. Des d'ICV-EUiA hem intentat posar el màxim de mesures possibles per evitar aquestes molèsties. No sempre ens n'hem sortit, perquè no érem la força majoritària al govern, però hem tirat endavant algunes propostes interessants. Tot i això, la paciència que està demostrant la gent de Montmeló és molt lloable i s'ha d'agrair. Al cap i a la fi és un projecte que millorarà la qualitat de vida dels ciutadans de Montmeló.»
–Com valora l'entrada del nou alcalde?
–«D'entrada, hi ha una cosa que personalment em dol. Fa un mes i mig que és alcalde i jo, com a cap de llista d'ICV-EUiA, encara no he rebut ni una sola trucada del nou alcalde; oficialment, encara no hem tingut cap mena de contacte. Em consta que s'ha reunit amb institucions i amb empresaris, però no ha tingut ni cinc minuts per trucar al principal grup de l'oposició a Montmeló. No vull malpensar ni tirar pedres a sobre de cap teulada, però aquest fet em demostra una manca d'interès per arribar a acords amb l'oposició. Representem una gran part de la població de Montmeló i, actualment, no ens podem sentir part del govern del nou alcalde.»
–Creu que això podria ser degut a les darreres discrepàncies que han tingut amb el PSC?
–«Nosaltres vam tenir una discrepància molt important per la qual el PSC ens va fer fora del govern de Montmeló. La manera d'afrontar la crisi va ser el detonant. Nosaltres crèiem que no s'havien d'apujar els impostos a les classes populars en un moment de crisi. Crèiem que s'havia de fer una forta inversió en promoció econòmica, en polítiques d'ocupació, en formació, en serveis socials, etc. El PSC va proposar una important pujada d'impostos igual per a totes les rendes, i pactant amb la dreta [CiU i el PP], una retallada de les bonificacions mediambientals que el nostre partit havia impulsat fa un any. Per nosaltres, aquesta retallada va ser un atac directe, i per això hi vam votar en contra. Aquestes discrepàncies, tant per part meva com per part del partit, estan oblidades. Estar a l'oposició ha de servir per fer crítiques constructives, i no per estar en contra de tot. No hi ha males relacions amb el PSC, però actualment ens sentim orfes d'alcalde i no ens sentim partícips del que està fent.»
–Tot i la seva joventut, ja fa uns quants anys que és regidor a l'Ajuntament de Montmeló. L'ha ajudat a créixer com a polític?
–«Als 17 anys vaig començar a fer política. Primer, en moviments socials i ONG; després, vaig formar part del sindicat d'estudiants i, ja més tard, vaig entrar a Iniciativa. A l'ajuntament aprens molt i sobretot coneixes molta gent. Realment des de dintre te n'adones de la realitat del poble, ja que des de fora només es coneix una part d'aquesta realitat. Estar a l'Ajuntament m'ha servit per conèixer millor la gent amb qui comparteixo el poble. El que t'ajuda a créixer com a polític és la gent que t'envolta. Companys, regidors, habitants del poble... tota aquesta gent és la que realment m'ha ajudat a créixer com a polític, a adonar-me de coses de les quals potser mai m'hauria adonat, a reflexionar sobre temes municipals, etc. Més que ser dins l'Ajuntament el que m'ha fet créixer com a polític és aquest contacte amb les persones del meu entorn.»
–A menys d'un any de les eleccions, quines són les bases del seu projecte?
–«Nosaltres estem explicant el projecte amb sis eixos. Abans d'explicar-los, cal saber que, el nostre programa, no el fem nosaltres, sinó que el fan les persones de Montmeló amb les seves idees i inquietuds. El primer eix bàsic del programa és posar l'economia al servei de la ciutadania i no que la ciutadania estigui al servei dels interessos econòmics. Això vol dir invertir més en serveis socials, en polítiques d'ocupació, apostar per la formació dels joves, etc. El segon eix seria el medi ambient. Fer un Montmeló molt més ecològic, molt més sostenible i més eficient energèticament. El tercer seria el tema de la mobilitat: aplicar un disseny en forma d'anella que tregui el trànsit cap a fora del municipi, crear carrils bici i una xarxa de bicicletes de lloguer. El quart seria el de la participació ciutadana, que ha d'augmentar considerablement. També hi ha l'eix de la il·lusió. Volem que la gent recuperi l'orgull de ser de Montmeló, que surti al carrer i que participi i faci seves les activitats del municipi. Finalment, l'eix dels serveis personals. Volem donar tota l'atenció als col·lectius que ho necessitin. Per exemple, el col·lectiu de la gent jove, que ha estat marginat en els darrers anys. Proposem un pla especial d'emancipació juvenil, un pla d'atenció a les persones amb dependència, un pla per a la gent gran... També proposem un pla d'activitats esportives i culturals per millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Montmeló.»
–La crisi mundial que omple diàriament la premsa, de quina manera afecta els ajuntaments dels pobles petits?
–«A l'Ajuntament, l'afecta d'una manera molt important. Hem vist com ens retallaven els ingressos que teníem per fer coses del poble durant els darrers dos anys. A més, els ingressos propis que té cada ajuntament per llicències d'obres, impostos de la construcció, etc. també han disminuït notablement després que esclatés la bombolla immobiliària. A tot això, hi sumem que l'Ajuntament hauria de fer un esforç en despesa per ajudar tots aquests ciutadans que pateixen els efectes de la crisi. Des de ICV-EUiA el que demanem és una reforma del finançament local que permeti als ajuntaments tenir capacitat per respondre a les necessitats dels ciutadans.»
–Com valora la mesura aplicada pel govern espanyol de reduir el sou dels funcionaris?
–«Nosaltres hi hem votat en contra al Congrés dels Diputats. A Catalunya ens hem vist obligats a aprovar-la pel govern de Madrid. Estem en contra que la crisi que han provocat els especuladors i els poderosos l'acabem pagant les classes mitjanes baixes. Quan l'economia anava molt bé, hi havia gent que s'estava enriquint; ara que ja no va tan bé, són les classes treballadores les que han de pagar els plats trencats. Ens podíem esperar això del PP, que mai ha amagat que defensa els poderosos, però no del PSOE, que diu que és un partit d'esquerres. El que hauria d'haver fet el PSOE és retallar la despesa militar, retallar la despesa de la casa reial, retallar la despesa de l'Església catòlica i no retallar les pensions o els drets de les classes treballadores que tants anys ha costat aconseguir.»
–Un altre tema que és al carrer és la construcció del nou teatre a la Torreta. En quin punt està l'obra?
–«El darrer cop que vam preguntar al govern municipal ens van assegurar que estaria acabat el setembre del 2009. Vam tornar a preguntar fa uns mesos i ens van respondre que volien acabar-lo a finals del 2010, que la situació econòmica no era positiva. Jo tinc la sensació que a finals d'aquest any tampoc no estarà acabat, i el tema s'ha convertit en una broma de mal gust. El pressupost inicial s'ha inflat moltíssim i estem pagant uns diners per una infraestructura que no val aquests diners. Això és fruit d'una mala gestió.»
–Com heu viscut des del partit els fets succeïts a Israel?
–«Nosaltres fa molts anys que diem que Israel és un estat criminal. És un estat que fa anys que té desenes de resolucions en què l'ONU li demana que deixi de violar els drets humans, que deixi d'assassinar civils a Palestina, li demana que aixequi el bloqueig inhumà de Gaza, i sembla que no tenen cap intenció de fer-ho. L'abordatge del vaixell de la ‘flota de la llibertat' és l'últim episodi d'aquesta barbàrie. Per nosaltres és un estat criminal que mereix que la força de la justícia caigui a sobre seu immediatament i que alliberi Palestina una vegada per totes. Els partits que des de Catalunya i des d'Espanya donen suport a aquests fets, o que si més no els condemnen, haurien d'explicar als ciutadans la seva posició. El govern espanyol està venent armes a Israel i després condemna els seus actes de violència. És una doble moral hipòcrita d'alguns partits del nostre país que nosaltres no entenem i hi estem absolutament en contra.»
–Creu que les relacions entre els Estats Units i Israel impediran que s'obri un procés judicial contra Israel?
–«La darrera informació que ha aparegut a la premsa és que els Estats Units, Israel i Turquia obririen una comissió d'investigació dels fets. Els Estats Units tenen dret a vet sobre aquesta comissió; per tant, aquesta no aclarirà res. El que cal és que la UE i els Estats Units es decideixin a ser democràtics, a ser radicalment pacifistes i justos, a defensar els drets humans, i que posin fi a la barbàrie a Israel i Palestina.»
–Per acabar... un desig per l'any 2011.
–«Que s'acabi la crisi. M'és igual com quedin les eleccions municipals, sempre que s'acabi la crisi.»
Aquesta informació ha estat elaborada externament a la redacció del web per Jordi Solano, estudiant en pràctiques del departament de comunicació de la Universitat de Vic.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia