Dossier especial
La Diada
Onze diades històriques
Les següents planes recorden les diades anteriors i com s’han convertit en jornades de reivindicació massiva
Onze protagonistes relaten com es van gestar i com veuen el futur
El Punt Avui us ofereix en l’edició d’avui un repàs de les últimes diades, des del 2010: com es van gestar, què havia passat aquell any en l’independentisme i en quin aspecte del sobiranisme es va centrar la Diada Nacional d’aquell any. Deu diades que han dut el moviment sobiranista a ser multitudinari, que han impressionat el món per la seva organització, el seu seny i la persistència en la reivindicació massiva. Les diades han posat de manifest l’esforç preparatori i imaginatiu de les entitats i el suport incondicional que la gent hi ha anat atorgant perquè calia ser-hi i recordar a l’Estat i el món l’anhel d’independència pacífica.
El recull de les últimes diades comença amb la del 2010, que precisament encara no va ser tan multitudinària, però que ja havia viscut la primera gran manifestació contra l’Estat arran de la sentència del Tribunal Constitucional que retallava l’Estatut. N’hi ha hagut algunes amb un gran contingut polític i d’altres de molt imaginatives, però que no van perdre el to festiu fins que l’empresonament dels líders de l’1-O va fer que se centressin a recordar la repressió de què som objecte. Fins a la d’aquest any, marcada pel distanciament social obligat.
Onze personatges de la vida política i social que han participat activament en la seva organització o que han estat protagonistes de la situació de Catalunya aquests anys exposen, en diversos articles, la seva opinió de com van gestar-se les diades i de com podria o hauria d’evolucionar l’independentisme. Articles per a una diada que, a causa del coronavirus, ens obliga a deixar només testimoni de la repressió i el desig de sobirania, però que alhora ens hauria de servir per fer una reflexió de cap a on hauria d’anar l’independentisme. El Punt Avui contribueix, doncs, a la reflexió de la diada d’aquest any, amb les posicions de José Montilla, Artur Mas, Carme Forcadell, Josep Maria Vila d’Abadal, Joana Ortega, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Carles Puigdemont, Marcel Mauri, Jordi Cuixart i Elisenda Paluzie.