La gran muralla xinesa

Entre la Xina i la Unió Europea (UE) s’interposa una gran muralla que impedeix establir una relació comercial en peu d’igualtat. L’obstacle és la falta de reciprocitat en l’accés als respectius mercats. “El mercat europeu és obert. A canvi, les empreses europees han de tenir el mateix accés al mercat xinès”, reclamen des de Brussel·les. La UE, que diu tenir ara amb Pequín una aproximació més “realista” i menys “ingènua”que en el passat, exigeix al gegant asiàtic posar fi a una situació de desequilibri que força les empreses europees a operar amb desavantatge en el gran mercat oriental.

Per corregir aquesta asimetria, especialment en els sectors de les comunicacions i la tecnologia, Brussel·les negocia, des de fa anys, amb la Xina un acord integral sobre inversions, que voldria tenir enllestit aquest mateix 2020, en plena recessió provocada per la Covid-19.

Però el camí és llarg i tortuós. Així va quedar de manifest en la cimera bilateral al màxim nivell celebrada dilluns per videoconferència, que va servir per mostrar la distància que separa els dos blocs. “Els nostres inversors afronten massa barreres”, es va queixar Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, després de la reunió. “Europa ha de ser un jugador, no un terreny de joc”, hi afegia gràficament el president del Consell Europeu, Charles Michel. Per avançar cap a l’acord d’inversions, la UE exigeix compromisos també en altres àmbits, especialment en drets humans (Hong Kong, Tibet, Xinjiang), i més cooperació contra el canvi climàtic i el coronavirus. “Hi ha diferències totals; no les podem amagar”, va admetre Michel.

Tampoc les amaga la Xina. El president Xi Jinping es resisteix a obrir sectors estratègics a la competència estrangera i, sobre drets humans, ja ha deixat clar que no accepta lliçons. Amb aquests posicionaments, no és estrany que els resultats de la cimera es reduïssin a alguns avenços sobre la limitació de les transferències de tecnologia que imposa Pequín a les empreses occidentals o sobre la transparència de les subvencions públiques xineses.

Amb tot, la UE –dividida internament sobre la posició que cal adoptar amb la Xina– manté la porta oberta a continuar negociant amb un interlocutor que considera “soci estratègic” i “rival sistèmic” alhora.

I Pequín què farà? “En un moment en què els EUA amenacen d’instaurar una guerra freda i de desacoblar la seva economia de la xinesa, Xi s’equivocaria si menyspreés la mà estesa d’Europa, encara que aquesta es mostri més ferma”, apunta Le Monde. A llarg termini, un allunyament europeu amenaçaria “les ambicions de la Xina d’erigir-se en alternativa als EUA com a líder global”, alerta The New York Times. Però al país oriental els càlculs geopolítics semblen discórrer per altres viaranys.