El govern de Mustapha Adib que havia d’aixecar el Líban cau abans de néixer
El primer ministre designat per formar executiu plega pel bloqueig de les negociacions
França avança que el suport internacional continua en peu
El destí del Líban és cada dia més incert i l’executiu que havia de generar confiança per atraure suport internacional ha caigut abans de néixer. Mustapha Adib, el primer ministre que el Parlament va designar el 31 d’agost, va abandonar ahir el càrrec demanant disculpes per no haver aconseguit formar un govern independent i criticant el bloqueig d’alguns partits que renuncien a perdre el control d’alguns ministeris. “Desitjo que els que vinguin després de mi tinguin èxit davant dels perills que el país afronta”, va dir.
El passat 1 de setembre, durant la seva segona visita a Beirut en menys d’un mes després de l’explosió del port, el president francès Emmanuel Macron va fer una advertència a la classe dirigent libanesa. El mandatari els va oferir col·laboració i l’organització d’una segona conferència internacional de donants si a canvi el Líban en quinze dies aconseguia tenir un govern format per persones independents. L’oferta de Macron va ser rebuda amb sensació agredolça per molts libanesos, que temen que el rescat blanquegi la imatge de l’elit política a la qual veuen com a culpable de la destrucció de bona part de Beirut. Però la pastanaga del suport internacional no ha estat suficient.
L’oposició de Hezbollah i Amal –els dos grans partits xiïtes– a reduir el seu poder sobre el Ministeri de Finances hauria propiciat la dimissió d’Adib. La seva renúncia fa ressonar la resposta que el president Michel Aoun, aliat dels partits xiïtes, va formular dilluns quan se li demanava què passaria si el país no aconseguia formar govern: “Sens dubte, ens n’anirem a l’infern.”
Malgrat que hi ha un rescat internacional en joc, molts libanesos van agrair ahir a Adib l’honestedat de dimitir. Fonts properes a Macron van assegurar que “França no abandonarà el Líban” i van acusar els partits libanesos de “traïció col·lectiva”.
Aquest fracàs es veu com la darrera prova que l’avarícia dels líders libanesos els fa incapaços de prioritzar els interessos del país. Adib havia estat aprovat com a primer ministre amb el suport de la majoria dels partits dominants, cosa que feia pensar que la pressió internacional i la situació del país després de l’explosió podria incentivar els líders tradicionals a reduir el seu rol a favor d’un govern d’aparença independent.
Els darrers dos mesos i mig, libanesos desesperats s’han llançat al mar en almenys una vintena d’embarcacions precàries en un intent d’arribar a Xipre i fugir de la pobresa, que ja afecta gairebé el 60% de la població. Algunes embarcacions s’han quedat a la deriva, amb morts. El Líban mai havia vist una onada com ara de ciutadans libanesos jugant-se la vida per emigrar en temps de pau.