La Guàrdia Civil no aclareix l’origen de l’àudio de Tamara

“Un 90% d’aquestes investigacions són un tret a cegues.” L’instructor de la Guàrdia Civil de la unitat d’investigació va justificar així l’inici de la causa contra Tamara Carrasco, ahir davant la titular del jutjat penal 25 de Barcelona, en el judici contra l’activista de Viladecans. L’agent va precisar que “monitoritzàvem” els CDR des del febrer del 2018, però no va saber aclarir com els va arribar l’àudio en què Carrasco explica unes mobilitzacions a un grup privat de WhatsApp, no pas públic. “No en sé l’origen. Tenim fonts, confidents, familiars...”, va ser la resposta de l’instructor. Ni el secretari ni dos agents que van fer la pericial de l’àudio tampoc van aclarir -ho.

Abans, Carrasco no va eludir cap resposta del fiscal, el qual li va preguntar si era membre dels CDR. En l’informe final, el fiscal va assegurar: “No tenim res contra els CDR, ni per pertànyer-hi, sinó perquè ella va coordinar uns talls de carreteres.” Carrasco va afirmar en el judici que és membre del Comitè de Defensa del Referèndum, que passat l’1-O és de la República. La veïna de Viladecans hi va afegir que en l’àudio va “traspassar informació d’una assemblea” a un grup de WhatsApp privat. “Es deia el que normalment es fa en una vaga. No pensava que per un àudio així estaria aquí”, va declarar Carrasco, que ha estat la primera ciutadana independentista acusada de terrorisme per l’1-O, i que va ser detinguda i duta davant l’Audiencia Nacional, i a qui el jutge va prohibir durant gairebé dos anys que sortís del municipi, més que per anar a treballar, tot i haver descartat el terrorisme.

Carrasco va explicar que un CDR “no és cap entitat, ni hi ha càrrecs” i que la seva “mobilització és pacífica”. L’instructor de la Guàrdia Civil va manifestar que, tot i que són un grup “heterogeni, sí que hi ha estructura” i “amb voluntat de subvertir l’ordre constitucional, de sabotatge”, i va citar “l’operació Judes”. En aquesta investigació, va precisar que van contrastar l’àudio de Carrasco amb la veu que apareixia d’una dona llegint un manifest per Youtube i “era coincident”.

L’advocat de Carrasco, el penalista Benet Salellas, va insistir a preguntar-li si havien fet la preceptiva acta per indicar dia i lloc de rebuda de l’àudio o si es tractava d’un confident i havien sol·licitat l’ordre judicial per investigar. La resposta de l’instructor i del secretari van ser reiterar que no en sabien l’origen i que “l’àudio circulava per les xarxes socials” sense aportar cap prova. Tot i les deficiències, el fiscal va mantenir la petició de set mesos de presó per a Carrasco en considerar-la autora d’un delicte de difusió a la incitació de desordres públics, “en parlar-hi en primera persona” i perquè els talls de vies que anunciava a l’A-2 i l’AP-7 es van produir.

Per la seva part, Salellas va exposar un fet “sorprenent” jurídicament, ja que Carrasco ha estat absolta de participar en aquests desordres, però se la jutja per haver-los incitat. També va demanar la seva absolució perquè el que exigeix el delicte és que “la difusió sigui pública i ella no ho va fer”, i tampoc es compleix la voluntat d’incitar, ja que parla en tercers persona i informa d’uns acords”, a més d’insistir que el que es proposava “eren actes legítims, inclosos en el dret de protesta”. L’advocat també va insistir que, malgrat que Carrasco ha admès ser l’autora de l’àudio, “no es pot permetre una investigació sense garanties, ni la correcció de la policia judicial”. Finalment, va recordar que aquest “és el primer judici a l’Estat per un delicte criticat per tothom, també pel consell fiscal” en posar en perill drets fonamentals.

En el torn de l’última paraula, Carrasco va recordar Adri, exiliat per aquesta causa, el “patiment familiar” i que continuarà “defensant drets civils en les mobilitzacions”. A fora l’esperaven una cinquantena de ciutadans, exdiputats de la CUP, Jordi Pessarrodona, la presidenta de l’ANC, el pare de Pedro Álvarez, i Javier, el pare d’en Xavier, el nen assassinat a les Rambles el 17-A, amb qui es van abraçar.