El caos s’apodera del debat
Trump arrossega el primer cara a cara amb Biden a un terreny de despropòsits, ple d’interrupcions i insults, i buit de programa polític
Es nega a condemnar el supremacisme blanc i insisteix que hi haurà frau electoral
Cap definició tradicional de “debat electoral” coincideix amb el que es va viure en el primer cara a cara entre Donald Trump i Joe Biden, un enfrontament caòtic, ple d’interrupcions i insults, esperpèntic, un despropòsit de 90 minuts televisats. Una autèntica olla de grills entre dos homes blancs septuagenaris que busquen liderar uns Estats Units que, amb el debat de la matinada de dimecres, van veure clarament per què estan en una crisi profunda i més dividits que mai.
L’escenari construït a Cleveland (Ohio) va ser una olla de grills constant, en gran manera gràcies a un Trump que va posar de manifest que continua amb el mateix pla que fa quatre anys: cridar, interrompre, saltar-se les normes, incomplir els temps establerts, dir mentides, insultar. No només perquè és la seva marca de la casa; ara també per evitar retre comptes de la seva gestió presidencial, especialment dubtosa en l’acció per pal·liar els efectes de la pandèmia de la Covid-19.
Va ser una vetllada incontrolable. “Per què no calles?”, va etzibar Biden al seu rival, quan encara no havia passat mig debat i ja estava exhaust de tantes interrupcions. El moderador, incapaç de posar ordre i obligat a cridar en més d’una ocasió, com si fos un mestre de parvulari intentant separar dos infants que es barallen.
Els insults van volar. El candidat demòcrata va trigar només deu minuts a titllar de “mentider” el president, per després afegir-hi que és un “racista”, un “pallasso”, un “gosset de [Vladímir] Putin”. Trump va contraatacar acusant-lo de “socialista”, de no ser gens intel·ligent i amb cops baixos extremadament personals, com quan va carregar contra els fills de Biden.
El republicà, al darrere a totes les enquestes, va sortir a mostrar que continua sent el tipus dur i sense embuts, agressiu tant amb el seu rival com amb el moderador, posant fang a la batalla perquè no es veiés res clar. En alguns moments Biden va aconseguir sortir de la teranyina, dirigint-se directament a la càmera per sortir de l’escenari i parlar amb el votant que estava veient l’espectacle, en un intent de connectar i exposar algunes de les seves idees.
“Amb aquest president ens hem tornat més dèbils, més malalts, més pobres, més dividits i més violents”, va dir el demòcrata, que va assegurar que Trump passarà a la història com el pitjor president. Trump va respondre que si Biden surt escollit el país viurà “una depressió com mai”.
Sense propostes
Buit de propostes clares, el debat va deixar de manifest l’abisme al qual pot caure el país el dia de les eleccions. Trump va refusar una altra vegada acceptar els resultats de les urnes, convençut que hi haurà un “frau massiu”. “Això no acabarà bé”, va augurar.
En part, probablement, perquè continua encoratjant els sectors més extremistes, negant-se a condemnar el supremacisme blanc i el racisme. Ans al contrari, va dir directament al grup neofeixista Proud Boys que “es quedin enrere i estiguin preparats”, una frase que els membres d’aquesta organització van abraçar com l’anunci que s’ha d’estar a punt per agafar les armes per si venen mal dades.
Biden arribava al debat amb les expectatives sota mínims, en part perquè la campanya de Trump insistia que és senil, que perd la memòria i que no és capaç d’articular un discurs coherent.
Entre tot el rebombori, el demòcrata va complir, entrant a la confrontació però deixant entreveure –molt per sobre i sense gaire detall– alguns dels seus plans, especialment en el tema de la salut.
Cap guanyador
Per a Aaron Kall, director del programa de debat de la Universitat de Michigan, va ser simplement “el pitjor debat de la història”. Tots els experts i analistes van coincidir. En el joc del postpartit per buscar el vencedor del debat, el consens és que el gran derrotat va ser el ciutadà nord-americà i el sistema democràtic dels Estats Units.
Molts posen en dubte la necessitat de mantenir els debats de cara al futur, fins i tot qüestionant els dos que encara queden per fer fins a les eleccions del 3 de novembre. O, com a mínim, debaten un format que no aporta res més que insults i desqualificacions i deixa l’espectador estabornit.