El jutjat dona per tancada la instrucció de l’1-O a Girona
Els advocats voluntaris de la querella col·lectiva a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva temen que la causa s’arxivi
Volen evidenciar la “falta de voluntat” per investigar, “que pot ser útil a Europa”
Tres anys després dels fets de l’1-O als col·legis electorals de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva, els advocats voluntaris agrupats en el col·lectiu Dret de Defensa, que s’encarrega de la querella col·lectiva per les càrregues policials “no són gens optimistes” amb vista a un possible judici, segons assenyala el portaveu dels lletrats gironins, Albert Carreras. La querella agrupa les denúncies d’uns 300 ferits i el jutjat d’instrucció 2 ja dona la instrucció per tancada. En total, han declarat com a investigats per delictes de tortures i lesions 25 agents de la Policía Nacional i tres guàrdies civils. “Hi ha unes víctimes, unes lesions acreditades, hi ha uns fets que són punibles, hi ha unes persones identificades; hi ha tots els requisits per anar a judici, però sabem on estem i ens temem que la voluntat sigui arxivar-ho”, alerta el portaveu dels advocats.
Últim moviment
Aquest estiu l’Audiència de Girona ja va resoldre no investigar el dispositiu policial del col·legi electoral de Sant Julià de Ramis , on havia de votar Carles Puigdemont. És una de les tres potes de la querella, que ara, explica Carreras, està en “via morta”. “La secció tercera de l’Audiència de Girona ens ha tancat totalment la porta per procedir a la investigació”, assenyala. A més, l’Audiència els hi ha denegat, perquè considera que no procedeixen noves diligències, ja que el període d’instrucció s’ha tancat, la transcripció de la càmera GoPro del col·legi Verd o les citacions, entre d’altres, d’Enric Millo. Els lletrats han decidit fer un últim moviment, abans que el jutjat d’instrucció dicti la interlocutòria, en el cas d’Aiguaviva, la població del Gironès on la Guàrdia Civil va llaançar gas pebre contra els votants quan estaven entaulats. El 26 de juny van declarar dos guàrdies civils i un tinent per l’actuació policial a Aiguaviva. En aquestes declaracions el tinent que tenia el comandament in situ a Aiguaviva va reconèixer que es comunicava amb el tinent coronel que tenia el comandament a Girona, el qual va declarar com a testimoni assumint i reconeixent que donava les autoritzacions del dispositiu policial de tot Girona. “Prenent com a base això, ahir vam demanar que el citin com a investigat”, assenyala l’advocat, tot i sabent que pot allargar la instrucció.
“Volem evidenciar que Espanya no vol investigar els fets de l’1-O. Si ho deneguen és una evidència d’aquesta falta de voluntat i això ens pot ser útil quan anem a denunciar-ho a instàncies europees”, remarca l’advocat portaveu de Dret de Defensa.
Quin balanç fan d’aquests tres anys d’instrucció? El portaveu dels lletrats gironins, Albert Carreras, destaca l’actitud de les víctimes durant el procediment, “sense por de les conseqüències i de les pressions”: “Fa que ens compensi la feina i l’esforç fet per arribar fins aquí.” Des d’un àmbit processal, el lletrat remarca tres “focus de descontentament”. Per una banda, la instrucció del jutjat, “que hauria d’haver insistit més en algunes diligències”, com ara les identificacions dels guàrdies civils a Sant Julià de Ramis. També remarca l’actitud de la fiscalia, “passiva” però sobretot “amb la voluntat de no voler investigar realment els fets, sinó d’exculpar la policia”. Albert Carreras assenyala també el ministeri i el govern de l’Estat, que durant tot aquest temps han mantingut una actitud de “menysteniment envers les víctimes” i de “no facilitar informació ni organigrames, sinó de posar traves” a “la seva obligació d’investigar uns fets”. També els crida l’atenció que l’advocacia de l’Estat s’ha encarregat de la defensa de la policia. “Només s’ha preocupat de la possible exculpació, deixant les víctimes desemparades”. “En un altre marc, que no fos l’independentisme, les víctimes no quedarien desateses, com en aquest cas”, remarca Albert Carreras en relació amb els fets de l’1-O a Girona.
LES FRASES
Dels cinc casos de Manresa, un a Estrasburg
El jutjat d’instrucció 2 de Manresa té obertes cinc causes per les càrregues policials de l’1-O a Fonollosa, Callús, Castellgalí i dues a Sant Joan de Vilatorrada: a l’escola Joncadella, on hi havia el pallasso i regidor Jordi Pessarrodona, i la segona a l’institut Quercus. L’advocat David Casellas remarca que en aquests tres anys el pes de la investigació l’han dut els lletrats voluntaris, mentre que la fiscalia adoptava una actitud més passiva i “anava a remolc”. En la causa de l’escola Joncadella hi va haver tres lesionats que van presentar denúncia . La setmana passada, la jutgessa va considerar que caldria identificar un agent en concret, el qual Jordi Pessarrodona va assenyalar “clarament a les imatges com l’autor de les agressions”. “És possible que tinguem un altre imputat”, explica Casellas. La causa que ha tingut més recorregut és la de Castellgalí, que ha arribat al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. “No ens van deixar practicar diligències, vam recórrer, el jutjat va dictar sobreseïment, vam recórrer de nou i l’Audiència va confirmar el sobreseïment”, relata Casellas. El lletrat explica que a Castellgalí hi veuen un “cas clar de tortura” i a l’estiu van presentar una demanda al tribunal europeu. En relació amb el balanç d’aquests tres anys, el lletrat destaca “la nul·la col·laboració de la Guàrdia Civil, l’escassíssim interès judicial i una actitud de la fiscalia molt passiva però tampoc obstruccionista”. Sobre el futur de les causes, assenyala ser optimista “amb les del Quercus i l’escola Joncadella; pensem que algun dia hi haurà un judici i hi haurà condemnes. Ho creiem fermament”.