El govern central obre la porta per dur la llei de consultes al Constitucional
Enceta un procés de diàleg de sis mesos amb l'executiu català previ a la impugnació
Sosté que el gros de la normativa envaeix competències
L'executiu espanyol considera que la llei de consultes populars per la via de referèndum envaeix competències estatals i ha engegat la maquinària per recórrer-la davant del Tribunal Constitucional. De moment, i com a pas previ, ha obert un procés de diàleg amb el govern per veure si en els propers sis mesos pot resoldre els seus dubtes, que afecten els fonaments de la normativa. Una llei a través de la qual la mesa del Parlament ja ha admès a tràmit una iniciativa popular perquè es convoqui un referèndum nacional sobre la independència. Coincidència o no, el govern espanyol posa ara en dubte que Catalunya pugui impulsar aquest tipus de convocatòries que la normativa catalana ja recull –com fixa l'Estatut en l'article 122 i la Constitució– que estan subjectes, en tot cas, a l'autorització final per part de l'Estat.
El ministeri de Política Territorial, capitanejat per Manuel Chaves, serà el que negociï amb la conselleria d'Interior i Relacions Institucionals, comandada per Joan Saura, sobre unes divergències que afecten la medul·la espinal de la llei. L'Estat veu dubtes competencials en els articles que van de l'1 al 30 i del 43 al 45 i, de fet, només deixa fora les consultes d'àmbit municipal. Pel que fa a les d'abast nacional, té sospites competencials sobre tot: la definició de consulta, qui la pot convocar i amb quines majories, l'objecte de pregunta, la celebració... “Interpreta que la capacitat de convocar referèndums se la reserva l'Estat com una competència exclusiva”, resumia el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, després del consell executiu, un cop més en funcions de portaveu.
El procés és el mateix que es va obrir amb la llei d'educació de Catalunya (LEC) que, finalment, després del procés de diàleg entre administracions, el govern espanyol no va portar al TC. Fonts de l'executiu català deixaven clar que la negociació no repercuteix en la llei, que no queda suspesa. Tampoc afecta a la iniciativa popular (IP) admesa a tràmit per la cambra catalana per convocar un referèndum nacional sobre la independència, primera actuació tramitada a través de la normativa.
Compleix l'ordenament
Sortida del forn de Governació, el conseller, Jordi Ausàs, va defensar ahir la “pulcritud competencial” de la llei de consultes populars per la via de referèndum i que encaixa “escrupolosament” en l'ordenament jurídic actual. Ausàs va recordar que està avalada pel Consell de Garanties Estatutàries, on la van recórrer el PP i Ciutadans, abans que el Parlament l'aprovés, i que tan sols hi va fer dues observacions menors, que no tenien a veure amb la filosofia de la normativa. “El Consell entén que el referèndum té una dimensió institucional i que la seva regulació entra dins de la potestat d'autoorganització de les comunitats autònomes”, va afirmar. La llei, projecte estrella d'ERC en la legislatura, desplega l'article 122 de l'Estatut.
