L’Estat aprova un sostre de despesa inèdit contra la crisi de 196.000 milions
L’apuja un 53% per incloure els fons europeus de recuperació, una aportació extraordinària a la Seguretat Social i la transferència prevista a les comunitats
El govern espanyol va aprovar ahir un increment del 53,7% del sostre de despesa de cara al 2021, en una decisió sense precedents que dona marge a l’administració per gastar fins a 196.000 milions per fer front a les necessitats socioeconòmiques provocades per la crisi sanitària de la Covid-19. Aquest marge inèdit, que supera de molt el sostre de 127.609 milions fixat per a aquest any el febrer anterior a la pandèmia, és possible per l’arribada dels fons europeus de recuperació que inclouen una primera anualitat de 27.436 milions entre mecanismes de recuperació i el pla React-UE, que haurien de suposar en els pròxims anys una injecció directa de diners de la Unió Europea a l’Estat espanyol propera als 140.000 milions.
Aquest sostre és el límit de despesa no financera que podran destinar a les seves polítiques els diversos ministeris, i el precedent més proper va ser el del 2010, també per afrontar la crisi financera d’aleshores, de 182.439 milions.
En la seva compareixença posterior al Consell de Ministres, la titular d’Hisenda, María Jesús Montero, qualificava ahir d’ “inèdit” el sostre de despesa en afegir a una base “homogènia” de 136.779 milions els 27.436 de la primera anualitat de fons europeus, però també una aportació extraordinària a la Seguretat Social de 18.396 milions i la transferència a les comunitats autònomes de 13.486 milions anunciada la vigília per ella mateixa al Consell de Política Fiscal i Financera.
Aquests 13.400 milions que l’administració de l’Estat preveu traspassar als governs autonòmics per a l’exercici pressupostari del 2021 és el que cobriria la meitat (1,1%) del dèficit que els ha posat com a referència (2,2%) de cara a l’any vinent, un índex de referència que no es pot anomenar aquest cop límit de dèficit perquè no serà de compliment obligatori. En aquest sentit cal recordar que el govern espanyol també va aprovar ahir la suspensió de les regles fiscals per als exercicis 2020 i 2021, després que així ho hagi autoritzat la UE com a mesura de xoc contra la crisi.
La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, situa l’atur d’enguany en el 17,1% i el deute públic de l’Estat en el 118% del PIB. Per al 2021, preveu un augment del PIB del 7,2% que podria arribar al 9% amb els fons europeus i un atur del 16,9%.
LES XIFRES
Previsió de dèficit del 7,7% del PIB per a l’any vinent
El govern espanyol ha situat en el 7,7% del PIB la previsió de dèficit públic per a l’any vinent, un nivell que suposa una correcció de 3,6 punts respecte del dèficit actualitzat per aquest any, que ahir anunciava la ministra que se situarà en l’11,3% i que ha empitjorat respecte a les previsions que el Consell de Ministres va fer a arribar a Brussel·les a l’abril i que el fixaven en el 10,34% –també superen del 10,7% el que es va arribar l’any 2012–. Montero va voler destacar que aquesta correcció a la baixa del dèficit per a l’any vinent no s’assolirà amb retallades, a diferència de l’estratègia d’austeritat contra la crisi del 2008, sinó que serà “compatible amb una política que enforteixi l’Estat del benestar”. El repartiment inicial d’aquest 7,7% de dèficit situaria el de l’administració central en el 2,4% però arribarà fins al 5,2% perquè l’Estat assumirà l’1,7% del dèficit de la Seguretat Social –que quedarà en l’1,3%– i l’1,1% del de les comunitats.
