Cuixart reclama l’amnistia en una missiva a Sánchez

El d’ahir va ser un “aniversari de la vergonya”, en paraules del vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri. Tot arrenca el 16 d’octubre del 2017, quan la jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela ordenava l’ingrés a la presó de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Tres anys després, la seva situació penitenciària s’ha agreujat per una condemna de nou anys de reclusió dictada pel Suprem, la supressió de facto de l’aplicació dels permisos reglats que els facultarien per sortir regularment de Lledoners o l’esclat de la crisi del coronavirus, que els obliga a sotmetre’s a un règim carcerari més que sever. En aquestes coordenades, el president d’Òmnium Cultural ha redactat una carta –que formalment encara no està enviada– al cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, en què, més enllà de reflexionar sobre el seu cas particular, fa un conjunt de consideracions polítiques sobre la situació política de Catalunya. Tot i que de manera explícita no renega de propostes com ara l’’indult o la reforma del Codi Penal, Cuixart sí que defensa de manera oberta que La Moncloa ha de perdre “la por” i apostar per l’amnistia com a fórmula per “posar el comptador a zero” no només amb els presos polítics, sinó amb els més de 2.850 ciutadans represaliats per haver exercit drets com ara el de manifestació o el de llibertat d’expressió”. A parer seu, aquesta amnistia seria un “pas decisiu” per afrontar “d’una vegada un diàleg sense condicions i una negociació honesta per resoldre el conflicte”. En una apel·lació directa a Sánchez, el president d’Òmnium l’insta “a rectificar el despropòsit del seu predecessor, Mariano Rajoy, d’externalitzar la gestió d’aquest conflicte als tribunals i de fer de la repressió l’única resposta a la majoria política i social catalana que vol exercir l’autodeterminació”.

Aquesta carta, justament, va ser l’eix conceptual sobre el qual va girar l’acte que Òmnium Cultural va celebrar al migdia a la plaça de Catalunya d’una Barcelona que, ahir, es va llevar amb una atmosfera de constrenyiment pel tancament abrupte de bars i restaurants. El propòsit de l’acció, inspirada en una instal·lació que Human Right Watch va fer a Nova York per alliberar els presos polítics de Myanmar del 2010, era fer un homenatge als Jordis coincidint amb aquest tercer aniversari del seu empresonament. I, per aquest motiu, en un extrem de la plaça es va col·locar un plafó amb un conjunt de fotografies dels presos independentistes, exiliats o altres represaliats, com ara Roger Español o Tamara Carrasco, enreixades amb uns barrots que, en realitat, eren bolígrafs. El propòsit era que els visitants n’agafessin un cadascun –res de compartir-los per motius sanitaris– per poder signar la missiva que Cuixart trametrà a Pedro Sánchez.

Va ser precisament en aquest acte, on va parlar Marcel Mauri per redundar en el missatge de la carta. Pel vicepresident d’Òmnium, l’amnistia ha de ser “un primer pas” perquè la dita qüestió catalana entri en vies de resolució, una circumstància que només es produirà, segons ell, “quan es reconegui el lliure exercici del dret a l’autodeterminació”. Sobre el propòsit de l’homenatge, Mauri també va recalcar “que, tres anys després, la repressió no només no ha acabat, sinó que continua activa”.