Màrtir de la República

Enmig del trasbals de la pandèmia, amb més de dos terços del país sota confinament nocturn, França ha reaccionat amb horror i indignació a la decapitació del professor d’institut Samuel Paty, assassinat el 16 d’octubre a la rodalia de París per un islamista txetxè de divuit anys que va ser abatut per la policia després de perpetrar el crim. Paty, de 47 anys, havia estat objecte d’un autèntic linxament a les xarxes socials per haver ensenyat unes caricatures de Mahoma als seus alumnes adolescents durant una classe sobre la llibertat d’expressió.

La brutalitat d’aquest crim, en ple judici per les matances gihadistes de Charlie Hebdo (2015), ha tornat a posar al descobert l’amenaça que pesa sobre la República, entesa com el sistema de principis i llibertats que regeixen la vida política i social francesa, inclòs el laïcisme. Però, lluny d’aconseguir un efecte aglutinador, ni l’atac als valors compartits ni la commoció per un assassinat medieval han pogut evitar una crua guerra partidista, amb l’extrema dreta desafiant el govern a endurir la persecució de l’islamisme radical, i el govern carregant contra l’“islamo-gauchisme”, un posicionament atribuït a partits de l’oposició i de la intel·lectualitat d’esquerra crítics amb la discriminació de la població musulmana, als quals es retreu una suposada comprensió, i encara pitjor, una suposada “complicitat intel·lectual” amb els corrents extremistes.

Macron ha respost a la pressió militaritzant la seva retòrica i anunciant una guerra sense treva contra l’“enemic interior”. “La por canviarà de bàndol”, ha promès el president. “Els islamistes no podran dormir tranquils al nostre país.” Sobre el terreny, detencions, escorcolls, una mesquita i mig centenar d’associacions tancades i l’expulsió anunciada de 231 estrangers fitxats per radicalització islamista i residents de manera il·legal al país.

Però la repressió policial, només, no elimina el mal que, de forma silenciosa, s’expandeix dins del cos dels docents francesos, els primers en la cadena de transmissió dels valors republicans: l’autocensura a les aules per evitar l’enfrontament amb alumnes i pares sobre la religió o la llibertat d’expressió. “L’any passat, un estudiant em va dir que era absolutament legítim matar algú que no mostra respecte pel Profeta [Mahoma],” explica la professora d’història Fathia Agad-Boudjhalat a la ràdio. “Com hem arribat fins aquí?”, es pregunta el director de Le Monde, Jérôme Fenoglio. “La resposta es basa en una suma de petites renúncies i de mirades cap a una altra banda davant les violacions de les normes que ens permeten viure junts i que, en aquest país, anomenem laïcisme.” El desafiament a la República, als seus valors i institucions, ve de lluny. És una realitat extremadament preocupant i complexa que no acaba de trobar la manera de ser afrontada.