Trump destitueix el cap de ciberseguretat per no haver avalat cap frau
Chris Krebs havia assegurat que les eleccions havien estat “les més segures de la història”
El president manté la negativa a admetre la seva derrota
La tradició de Donald Trump de desfer-se d’aquells que li fan nosa o posen en dubte les seves teories ha tingut una nova víctima. Christoper Krebs, el cap de la novíssima agència de seguretat d’infraestructura i ciberseguretat (CISA), va ser destituït de manera fulminant i a través de Twitter per haver-se negat a defensar la tesi –encara sense provar– que va haver-hi un frau electoral que va impedir que Trump guanyés la reelecció.
Krebs, una de les poques figures que tenien la benedicció bipartidista a Washington, liderava l’esforç federal per garantir la seguretat en les eleccions, impedir la ingerència estrangera i assegurar-se que el sistema no era objecte d’atacs cibernètics. L’agència va complir amb el seu objectiu: la setmana passada, la CISA emetia un comunicat que desmentia les acusacions de robatori electoral de Trump, i qualificava els comicis com els “més segurs de la història”.
“No hi ha cap evidència de cap sistema de votació esborrat o vots perduts, vots canviats, o que s’hagi compromès de cap manera”, deia el comunicat corresponent, una frase que es va marcar en negreta perquè el missatge quedés clar a qui havia d’arribar. La lectura que en va fer Trump va ser molt diferent de l’esperada, i va voler deixar-ho clar purgant Krebs i deslegitimant la seva feina.
Per l’actual president dels EUA, la declaració de l’agència que liderava Krebs va ser “altament inexacta”. Trump va apuntar –sense proves– que va haver-hi un “frau massiu” amb “persones mortes que van votar” i “errades en màquines de votació” que haurien canviat vots del republicà cap al demòcrata. La solució de Trump: cessar-lo de manera “immediata”.
Segons diversos mitjans nord-americans, Kerbs feia mesos que deia als seus cercles pròxims que era conscient que seria acomiadat quan es demostrés que no hi havia hagut cap problema en les eleccions i el president mantingués les acusacions sense fonaments que el sistema havia estat apamat en contra seu.
Krebs, en un missatge de comiat, va piular: “Honrat d’haver servit. Ho vam fer bé. Defensar l’avui, assegurar el demà.” Les mostres de suport a l’exfuncionari i les crítiques al mandatari van arribar a riuades. Minuts després de l’acomiadament de Krebs, el seu número dos presentava la dimissió.
Krebs s’incorpora a la llista de purga postelectoral que el president va iniciar amb la destitució del secretari de Defensa, Mark Esper, fa una setmana. Els següents a caure, segons assenyalen totes les travesses, podrien ser els directors de les agències d’intel·ligència, Christopher Wray (FBI) i Gina Haspel (CIA).
Els acomiadaments són la resposta més visceral d’un Trump que es manté en la negativa d’acceptar la derrota electoral, atrinxerat a la Casa Blanca. Fa gairebé dues setmanes que no té actes públics, i només ha sortit a parlar davant les càmeres un parell de vegades, un fet inusual en un mandatari tan abocat a la xerrameca. L’única via d’escapament, on difon teories falses sobre frau electoral i sobre un possible robatori de vots, és Twitter.
Recomptes en marxa a Geòrgia i Wisconsin
Els 50 estats del país estan certificant els resultats de les eleccions, i a poc a poc s’acosta el moment que serà oficial la victòria de Joe Biden. Encara queden serrells, com ara la finalització de l’auditoria que s’està duent a terme a Geòrgia, que havia d’acabar la mitjanit passada. Durant el procés, que es va fer de manera manual, es van trobar uns 5.000 vots que no s’havien inclòs en l’escrutini inicial, però que només van aconseguir retallar la diferència en poc més de 800 vots. Molt lluny dels 14.000 d’avantatge del candidat demòcrata. D’altra banda, la campanya de Trump va sol·licitar el recompte de paperetes a dos comtats de Wisconsin on presumptament han trobat irregularitats, una acció que els costarà 3 milions de dòlars. La diferència en els dos comtats és de més de 250.000 vots favorables a Biden; funcionaris de l’estat ja han assegurat més d’un cop que no hi ha registre ni indicis de mala praxi o errades.