ERC salva per poc la llei Celaá
Rufián considera blindada la immersió tot i el recel de JxCat, PDeCAT i la CUP i dona llum verd a la llei educativa per un vot
La dreta hi presentarà recurs al TC
ERC nega a Borràs i Bel l’ajut a la concertada pactat amb PNB i avalat per PP
i Vox
Des que Francesc Vallès –aleshores diputat del PSC– va arrencar a José Ignacio Wert la confessió de voler “espanyolitzar els nens catalans” el 10 d’octubre del 2012 al Congrés, la llei educativa del PP que incloïa al títol la paraula qualitat (Lomqe) es va fondre amb el cognom del ministre fins a esdevenir la llei Wert i va ser aprovada el 2013 entre avisos de derogació quan el PP fos desallotjat de La Moncloa. La nova llei (Lomloe) adopta de nou el cognom de la ministra autora –llei Celaá– i era aprovada ahir pel Congrés amb l’esmena que aparta el castellà com a llengua vehicular per consagrar la immersió tal com han pactat ERC i el PSOE, amb els recels de JxCat, el PDeCAT i la CUP –es van abstenir–, i la ira del PP, Vox i Cs, que aniran al Tribunal Constitucional i a Europa per guanyar al VAR de les togues tot el perdut ahir. Un sol vot decidia el dictamen de la llei, que ara va al Senat i que tornarà al Congrés.
L’ajustat marcador de 177 vots a favor –en ser llei orgànica necessitava els 176 de la majoria absoluta i s’imposava així als 148 nos i 17 abstencions– és la metàfora d’una llei que la dreta espanyolista abolirà si arriba a La Moncloa i que divideix l’independentisme català a l’hora de veure blindada la immersió i de posar fi al castellà vehicular de la llei Wert. Al País Basc també enfronta el PNB (a favor) i Bildu (es va abstenir). Tres minuts sostenint el crit de “llibertat, llibertat!” entre repics a l’escó va ser la reacció de la dreta a la fi de la llei Wert. “Lamentablement, el PP, Vox i Cs s’han autoexclòs. No hi ha cap eliminació del castellà, està garantit”, va dir la ministra Isabel Celaá.
“Espanyolitzar els nens”
Per ERC, l’encarregada d’abanderar el sí va ser Montse Bassa, negociadora de les esmenes amb Celaá i la diputada del PSOE Luz Martínez Seijo, i no ocultava el gust agredolç. “És la nostra llei? No. És millor que el que hi havia? Sí. Com a pedagoga estic orgullosa de la llei. Com a independentista, no tant. Però com a professora, com a independentista i com a demòcrata, m’alegra derogar una Lomqe que pretenia espanyolitzar els nens catalans i que es basa en una concepció franquista de l’educació”, va argumentar Bassa.
“Dubte? Mirin la dreta”
Conscient que rebria l’atac de JxCat, el PDeCAT i la CUP, Bassa es va anticipar i va animar a mirar la ira dretana. “Companys de JxCat i de la CUP: si continuen tenint dubtes sobre el blindatge de la immersió, vegin la indignació de tota la dreta; ho anomenen canallada”, va dir la diputada d’ERC. Però ella admet que l’Estat reté encara competències clau com ara l’alta inspecció, “i serà així fins que no siguem independents”, va assegurar, perquè “la millor garantia per a l’escola catalana és la república catalana”. Bassa es felicita pel gir de la llei Wert a la llei Celaá: “Mai havíem arribat a tenir un nivell competencial tan alt, i blindar la immersió lingüística a Catalunya és més que un triomf.”
Posar-se la bena abans de la ferida no va estalviar a Bassa escoltar el retret del diputat del PDeCAT Sergi Miquel (ahir JxCat com a tal no va intervenir tot i que aquesta vegada els divorciats estaven en sintonia i van votar igual), que va lamentar “l’obsessió de part considerable de l’esquerra que tot sigui tremendament públic, donant més importància al fet que sigui públic abans que de qualitat”. “Els tranquil·litzo, senyors de la dreta: la immersió no es blinda perquè la llei diu ‘administracions educatives’ i no parla de comunitats, així que decidirà el Ministeri d’Educació”, avisa el diputat del PDeCAT.
Esmena de la concertada
El PP, Vox i Cs denuncien que la llei Celaá “aboca la concertada a la desaparició”. I un intent a la desesperada d’ajudar-la va ser l’esmena que JxCat i el PDeCAt van patrocinar a última hora amb el PNB i que, per tenir èxit, exigia el sí del PP, Vox i Cs, que van avalar-la tot i provenir de l’independentisme i del basquisme i tot confiant que una abstenció d’ERC la fes prosperar. La paradoxa de veure les dretes unides al marge de l’eix nacional per “garantir places suficients” finançades amb fons públics va culminar amb l’esperpent de veure la diputada de Cs Marta Martín culpant ERC amb to de lament de fer fracassar el rescat de la concertada: “Tot el focus era sobre ERC; senyor Rufián, tenia la capacitat de decidir entre la llibertat o el negoci [dit en català] i el secessionisme, i ha escollit el negoci i el secessionisme.” Tractant-se d’una esmena, n’hi havia prou amb una majoria simple, i tant JxCat com el PDeCAT creien que el catòlic Oriol Junqueras podia beneir l’aval, però Rufián no va permetre una victòria de l’esmena de JxCat amb vent de cua de Vox i la va deixar morir. Així que la llei Celaá es manté tal qual i elimina la “demanda social” com a criteri per obrir nous centres concertats o augmentar places i no podran percebre quotes de les famílies per rebre l’ensenyament de caràcter gratuït ni imposar aportacions a fundacions o associacions. Un dels més feliços era ahir Joan Mena (En Comú Podem), que va evocar el seu pas per l’Institut Ferran Casablancas i va reivindicar el “patriotisme del mestre”: creure en les possibilitats de cada nen i nena vingui del barri i la família que vingui. “És dels dies en què val la pena ser diputat. Per fi deroguem la Lomqe i per fi blindem la immersió”, lloava Mena. La líder de Cs, Inés Arrimadas, acusa Pedro Sánchez de “vendre els catalans per un grapat de vots d’ERC” a canvi “d’eliminar el castellà vehicular” però no trenca la negociació del pressupost estatal del 2021. “És una llei que trenca el model de país i neix morta”, avisa la popular Cuca Gamarra tot anunciant la visita al TC i als tribunals de la UE.
El 2012, Wert va sentir un auguri. “Passarà a la història com a Wert el Segregador”, li deia Vallès. L’educació perdia ahir el cognom Wert en favor del de Celaá en la vuitena reforma en 40 anys d’una sopa de sigles que inclou fites com ara la Loece (1980), la LODE (1985), la Logse (1990), la LOCE (2002), la LOE (2006) i la Lomqe (2013) enterrada ahir en favor de la Lomloe.
LES FRASES
Aval al Pacte de Toledo per les pensions
El ple del Congrés dels Diputats va avalar les recomanacions del Pacte de Toledo per reformar el sistema de pensions, amb els vots a favor del PSOE, Unides Podem, el PP, Cs, JxCat i el PNB, que ja hi havien donat suport en comissió. D’aquesta manera es dona el vistiplau al text que fixa la revaloració de les pensions prenent com a referent l’índex de preus de consum (IPC), incentiva el retard de l’edat de jubilació, referma el compromís amb el sistema públic de pensions i estableix que caldrà eliminar les despeses impròpies que es financen amb cotitzacions de la Seguretat Social, perquè siguin assumides per l’Estat abans del 2023. Entre aquestes, les prestacions d’atur, per fill a càrrec o els incentius a l’ocupació. Les recomanacions, que es revisaran d’aquí a cinc anys, també posen èmfasi en la necessitat de posar fi al dèficit del sistema l’any 2023.