ERC avala el pressupost a canvi de la fi del control financer
Rufián anuncia un preacord amb el govern espanyol per aprovar els comptes que preveu posar fi al ‘dumping’ fiscal de Madrid
“No és cap avenç que ens retornin el que ja teníem”, avisa JxCat
ERC va començar a concretar ahir el preu del seu suport al pressupost del govern espanyol per al 2021, que inclou la fi del control financer de la Generalitat per part del Ministeri d’Hisenda, la liquidació del deute del d’Educació amb la Generalitat en matèria de beques –una reivindicació històrica que s’arrossega des de 2005–, eliminar el dumping fiscal de Madrid i una ampliació de la moratòria de les cotitzacions a la Seguretat Social per als treballadors autònoms fins al març –ampliable trimestralment–. Aquest és només el menú d’un “preacord” anunciat pel portaveu republicà al Congrés, Gabriel Rufián, que va avisar que pròximament detallarà més contrapartides.
“És el final del 155 financer aplicat per Rajoy i Montoro des de 2015, el final d’una etapa negra per al dia a dia de la gent a Catalunya. Acaba avui la tutela i l’abús austericida injust i ideològic dels ministeris d’Hisenda a l’economia catalana”, va celebrar Rufián, que va recordar que mentre no s’assoleix l’objectiu de la independència cal gestionar el mentrestant: “Això no ens fa menys independentistes, republicans o d’esquerres, simplement ens fa més útils. Hi ha molt poc marge per a la màgia.”
De seguida va replicar la portaveu de Junts per Catalunya a la cambra baixa, Laura Borràs, que va carregar els neulers contra el govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias per haver ofert com a element de negociació “una prerrogativa que ja era dels catalans”. Borràs va denunciar que La Moncloa ja hauria d’haver corregit del tot la intervenció de Montoro sobre les finances de la Generalitat –que només es va aixecar parcialment, pel que fa als ingressos–. “Estar negociant per aconseguir el que ja era nostre demostra la condició de rebaixes contínues per part del govern de Sánchez i Iglesias. No és retornant-nos allò que ja era nostre, que es negocia i s’aconsegueix res per a Catalunya”, va precisar, en al·lusió a ERC. “No és cap avenç que ens retornin el que ja teníem”, va insistir des del Parlament el president del grup de JxCat, Albert Batet.
El conseller d’Hisenda madrileny, Javier Fernández-Lasquetty, no va trigar gaire més a trobar una “vergonya” que un pacte “entre socialistes i independentistes pretengui apujar els impostos obligatòriament als madrilenys”. Més tard s’hi va afegir el mateix alcalde, José Luis Martínez-Almeida, que va assegurar que cedir a aquest “xantatge” seria una ofensa no a Madrid, sinó a l’Estat autonòmic i va replicar a Rufián que a Catalunya no li resoldrà res.
En tot cas, el dirigent republicà no va voler revelar com es posarà fi “al paradís fiscal de facto que la dreta s’ha muntat a Madrid”. “Si ho dic és que no es fa”, va admetre. De moment, es crearà un comitè bilateral per a una reforma fiscal i un grup de treball específic per a la reforma de l’impost a les grans fortunes.
A la pràctica, el sí d’ERC significa que hi haurà pressupost per al 2021 –el primer des del 2018–, ja que amb els republicans, el suport anunciat pel PNB i els vots d’EH Bildu, el govern del PSOE i Podem arriba a la majoria absoluta al Congrés.
Ciutadans no defalleix
Ciutadans té previst continuar negociant “fins al final” i treballarà perquè no es consumi el preacord amb ERC, segons va avisar el portaveu adjunt del partit taronja, Edmundo Bal, que va insistir que continua sent incompatible un pressupost amb el seu suport i el dels republicans. Bal va destacar l’esmena transaccional signada amb el grup socialista per posar en marxa la targeta única sanitària al conjunt de l’Estat i va assegurar que les principals aspiracions del seu partit per als comptes han superat “la fase del vet de l’executiu”.
El portaveu del PNB, Aitor Esteban, va avançar que la seva formació votarà a favor dels comptes a canvi de la cessió d’uns terrenys del Ministeri de Defensa a l’Ajuntament de Sant Sebastià per respondre a una “necessitat residencial”, d’inversions en recerca, desenvolupament i innovació universitària, de l’impuls de l’energia eòlica marina i millores en infraestructures.
