Història d’un soldat

La història d’aquest soldat desconegut comença amb un nom, el del seu carnet militar, que el metge jubilat i historiador local, expert en el camp d’aviació de Celrà, Artemi Rossell localitza en una web d’antiguitats. “Vaig pensar que seria interessant d’adquirir-lo i mostrar com era una cartilla militar, de les quals se’n conserven poques, i aquesta era d’un soldat de Celrà”, explica Rossell. Remarca el valor del document, “una curiositat, no se’n veuen gaires”. L’estudiós recorda com després de la guerra la por va fer que la gent es desempallegués de documents que els poguessin incriminar. Com a troballa, la va compartir amb els companys del Grup de Recerca dels Aeròdroms Gironins (GRAG). Així, l’Ajuntament de Celrà va comprar el carnet per 180 euros. Ara, s’exposa al centre d’interpretació del camp d’aviació al Centre Cultural La Fàbrica. La relació dels militars –noms i cognoms– destinats al camp d’aviació de Celrà és informació molt dispersa. A l’ Arxiu Històric de l’Exèrcit de l’Aire hi ha els expedients del final de la guerra, però “no hi ha cap llista sobre qui formava part de tal companyia”, remarca Rossell, que en el seu llibre El camp d’aviació de Celrà (1997) recull el cas de deu soldats del camp que es van casar amb deu noies del poble.

El carnet militar de Vicente Millet Deu aporta les següents dades biogràfiques: neix a Barcelona el 25 de novembre del 1913, fill de Felipe i Carmen, i s’incorpora a files l’agost del 1936. A les dades obertes de l’ Arxiu Històric de l’Exèrcit de l’Aire no hi figura cap expedient a nom de Vicente Millet Deu. Tampoc en les recerques en línia a l’Arxiu de Salamanca ni a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Però a l’hemeroteca de La Vanguardia localitzem la data del seu casament: el 19 de juny del 1940 a la capella de Sant Sever, al barri Gòtic, “con la distingida señorita María Rosa de Argila Oliveras”. I també a l’hemeroteca trobem les dues necrològiques: Vicens Millet va morir el 15 de setembre del 1986. Tot i que la cal·ligrafia del carnet fa llegir una a en el que és una u en el segon cognom, la filla petita, Carmen Millet d’Argila, reconeix el pare a la foto de carnet. “És el papà”, certifica, alhora que corregeix el segon cognom. Què li explicava de la guerra? “Ajudava un metge que es deia Ramiro i atenia els ferits”, recorda. Vicens Millet Deu era fill de Felip Millet Cunill, fundador dels laboratoris Uquifa (Unión Química Farmacéutica), i de la seva segona dona, Carmen Deu, de la família dels Deu i Mata, del negoci dels vins i licors de les Corts.“El pare s’ocupava de la part farmacèutica i el meu oncle Carles de la part química”, relata la filla sobre Uquifa. El 1945 Uquifa i Leti s’associen i com a Leti-Uquifa produeixen la primera penicil·lina a l’Estat amb el nom de Penicilina L.U. En l’actualitat, Uquifa és una companyia americana. “L’avi Millet eren onze germans i hi ha moltes branques”, assenyala Carmen Millet, que afirma que no tenen parentiu amb Fèlix Millet. Defineix el pare com a “catalanista” i “de la ceba” i guarda llibretes de caricatures que dibuixava. Me n’envia una de Gandhi del 1933 i una autocaricatura del 1939. Signava com a “S. Tellim”: la S de Vicens i el cognom Millet, al revés.